Hefest (en llatí: Flavius Ioannes Theodorus Menas Narses Chnoubammon Horion Hephaestus) va ser un oficial romà d'Orient actiu durant el regnat de l'emperador Justinià I (r. 527–565).

Biografia Amb base al seu nom, els autors de la PIRT jutgen que Hefest era nadiu d'Egipte. Segons Joan Lido, al·legava ser descendent d'Hefest, primer rei d'Egipte segons Diodor de Sicília. Va iniciar la seva carrera com advocat a Alexandria. Més endavant, gràcies a indiccions seves datades de 543-544 i 544-555 i oriündes de Afroditòpolis, sabem que va ser prefecte de la Tebaida (dux i augustal) i quaestor sacri palatii; els autors de la PIRT van suggerir que el primer era el seu càrrec, mentre el segon era només un títol honorífic, apropiat als que eren advocats. Els mateix autors consideren possible associar-ho al personatge homònim citat en un document similar oriünd de Antiòupolis.Martindale 1992, p. 582.

Després, es va convertir prefecte d'Alexandria, on va acabar amb els desordres a la ciutat a l'intimidar els implicats. Es diu que va imposar control severs sobre els preus de béns i pans venuts a Alexandria en moments de fam, enriquint-se i fent que augmentés la recaptació imperial, i que, amb el suport de l'emperador, va acabar amb la distribució lliure de cereals, que havia estat instituïda durant el segle III. Segons Procopi de Cesarea, les persones de la ciutat el temien tant que no protestaven. Probablement les seves mesures de control de preus i racions han d'estar relacionades amb la crisi de fam del 545/6 i la fugida del patriarca Zoile (r. 541–551) a finals del 546.Martindale 1992, p. 582-583. El seu mandat en aquesta prefectura apareix citat en un document, no datat, del gramàtic Anatoli on cita un vers d'Homer que esmenta al déu Hefest. Segurament el seu mandat es va estendre fins a l'any 551, quan va ser nomenat prefecte del pretori d'Orient. Alguns dels seus edictes com a prefecte del pretori es conserven.Martindale 1992, p. 583.

Referències

Bibliografia

Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle VI