Constantí Lardis (en grec: Κωνσταντίνος ὁ Λαρδῦς) va ser un dels oficials més important durant el regnat de l'emperador Maurici (r. 582–602).
Biografia miniatura|Sòlid de Maurici (r. 582–602) miniatura|Dinar d'or de Còsroes II (r. 590–628) Constantí era un dels principals membres del senat i patrici. Va exercir l'important càrrec de prefecte del pretori d'Orient durant uns anys al final del regnat de Maurici, encara que prop del 602 ocupava el càrrec encarregat del Palau de Bucoleont (curator domus divinae) i les extensives propietats imperials lligades a ell.Martindale 1992, p. 347-348. El seu mandat com prefecte del pretori d'Orient va ser força impopular a causa de les polítiques financeres rigoroses desenvolupades per Maurici.Whitby 1988, p. 25.
Constantí va tenir un paper rellevant, a desgrat seu, en la revolta que va acabar amb el regnat de Maurici el 602, provocat pel motí de l'exèrcit danubià. La situació interna ja tibant es va exacerbar quan Constantí va provocar l'hostilitat amb la influent facció verda, el que va dur els verds a protestar a l'Hipòdrom de Constantinoble i va generar més disturbis contra Maurici, durant els quals la casa del propi Constantí fou cremada.Martindale 1992, p. 348.Whitby 1988, p. 25-26.
L'endemà dels aldarulls, el 22 de novembre, Maurici, juntament amb la seva família i associats més propers, va fugir de la capital davant l'avenç de l'exèrcit danubià rebel, dirigit per Focas, i van creuar a Calcedònia. En una temptativa d'aconseguir el suport del xa sassànida Còsroes II (r. 590–628), Maurici va enviar el seu fill gran i co-emperador Teodosi, acompanyat per Constantí, a la cort d'aquest. Van ser aviat enviats de tornada, moment en què van caure a les mans dels homes de Focas i van ser executats a Calcedònia, pocs dies després de l'execució de l'emperador Maurici i els seus altres fills.Martindale 1992, p. 348; 1293–1294.Whitby 1988, p. 26.
Referències
Bibliografia Martindale, John R.; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, John (1992). The Prosopography of the Later Roman Empire - Volume III, AD 527–641. Cambrígia e Nova Iorque: Imprensa da Universidade de Cambrígia. Whitby, Michael (1988). The Emperor Maurice and his Historian. Theophylact Simocatta on Persian and Balkan Warfare. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-822945-3
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle VII Categoria:Morts a Turquia Categoria:Romans d'Orient del segle VI