miniatura|Travesses polivalents de formigó armat (ample ibèric i ample normal), amb carril normal instal·lat Una travessa en enginyeria ferroviària és la peça de fusta, acer o formigó, posada damunt la capa de balast de formigó o de 15 a 75 cm de grava per a fixar-hi els carrils. Han de complir diversos requisits; mantenir la geometria de l'ample de via, repartir uniformement la càrrega puntual que incideix sobre els eixos, resistir les inclemències del temps, tenir una alta resistència al desplaçament longitudinal i lateral, ser prou precises dimensionalment i, finalment, ser de baix cost de manteniment.

Materials Fusta miniatura|Travesses de fusta descomissionades Des de l'inici del ferrocarril a la primeria del fins a la introducció de les travesses d'acer, les travesses de fusta van ser les més utilitzades. Amb la difusió de les travesses de formigó pretesat, la proporció de travesses de fusta va disminuir encara més. Durant obres de renovació de la línia generalment són reemplaçades per formigó, excepte en configuraçions complicades com canvis d'agulles, a les quals la fusta dona més flexibilitat per posar-hi les fixacions.

En fi de vida, representen un problema ambiental, car per protegir la fusta contra insectes i fongs, és impregnada amb biocides forts, com ara el verd de París i sobretot creosota el més tòxic i carcinogen. Segons la reglementació europea, l'ús de fusta impregnada amb creosota és estrictament limitat a aplicacions industrials per a les quals no hi ha cap alternativa. Al segle passat, era tendència d'utilitzar travesses descomissionades per a l'arranjament de parcs i jardins, recurs que avui és prohibit. La fusta impregnada s'ha de tractar com a residu perillós i altament tòxic. Només pot ser eliminada i reciclada tèrmicament per empreses especialitzades.

Acer miniatura|Travesses d'acer Les travesses d'acer tenen una vida útil teòrica d'aproximadament 50 anys, però n'hi ha que després de quinze anys ja tenen esquerdes, encara que durant un temps van ser vistes com una alternativa més duradora que les de fusta. Les primeres travesses d'acer van rebre el nom dels seus inventors, com ara la travessa Carnegie, la Le Crenier (1860) i la Vautherin. En fi de vida són completament reciclables.

Formigó pretensat miniatura|Travesses de formigó Poden ser d'una sola peça o de dues peces unides per una barra metàl·lica. Tenen formes poligonals força complexes i estan fabricades amb formigó armat pretensat. Tenen una vida i un pes superior respecte a les de fusta. A més de les qualitats tècniques, van ser principalment les consideracions de cost que finalment van pesar molt en la preferència per al formigó.

Plàstica reciclada & materials compòsits Des de principi del es desenvolupen travesses de plàstica reciclada ABS i LPB que són encara en l'estadi experimental. Podrien ser una alternativa al formigó, gran font d'emissions de CO₂ i reservar la fusta per a aplicacions més nobles. El 2024, la Unió Internacional de Ferrocarrils ha publicat una norma per a travesses de compòsits polimèrics.

Via sense balast ni travesses La via sense balast ni travesses és una tècnica relativament nova. S'utilitza entre altres en túnels per facilitar l'accés dels serveis d'emergència o en ambit urbà i tramvies noves. S'estima que és més durable, fins a cinquanta anys i té baixos costs de manteniment. És més rígida que la via tradicional, el que les fa idonis per línies d'alta velocitat. El cost de construcció i el lent procés d'instal·lació en són els desavantatges.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Ferrocarril