George William Humphrey FRSC, va ser un psicòleg, autor i filòsof britànic. Va ser el fundador de l' Associació Psicològica Canadenca, el primer director de l'Institut de Psicologia Experimental i professor de psicologia a la Universitat d'Oxford. La recerca de Humphrey es va centrar en estudis conductuals com el reforç, l'habituació i els moviments aparents, així com en temes psicofísics com les convulsions audiogèniques. És conegut per la llei de Humphrey.

Biografia George Humphrey va néixer al comtat de Kent, Anglaterra, el 17 de juliol de 1889. Va ser estudiant de Wilhelm Wundt, qui va inspirar la passió primerenca d'Humphrey per la psicologia experimental.<

Va assistir a la Queen Elizabeth's Grammar School de Faversham des del 1901.Faversham Times Saturday 27 July 1901, page 5 Humphrey es va graduar amb honors a la Universitat d'Oxford, on va estudiar llengües clàssiques, matemàtiques i filosofia. Va rebre una beca per estudiar psicologia a la Universitat de Leipzig i va treballar al costat de Wilhelm Wundt al primer laboratori de psicologia. Humphrey es va doctorar en psicologia a la Universitat Harvard el 1920.

Carrera professional El psicòleg Raymond Dodge també va influir en el treball de Humphrey en psicologia experimental, ja que van treballar junts de manera amistosa a la Universitat Wesleyana. Conegut pels seus èxits acadèmics i també molt ben considerat pels seus companys, Humphrey va ser seleccionat pel St. John's College de Cambridge per ser el primer Dominion Fellow de la nova "Dominion Fellowship" de la universitat, establerta el 1947, per reconèixer les persones amb un profund compromís amb l'estudi i l'erudició.

Història professional El 1916, Humphrey va viatjar al Canadà per ensenyar clàssics a la Universitat de St. Francis Xavier fins al 1918. Després de rebre el doctorat el 1920, va acceptar una feina com a professor assistent durant quatre anys a la Universitat Wesleyan dels Estats Units. Humphrey va tornar al Canadà i se li va assignar el càrrec de professor Charlton de filosofia a la Universitat de Queen's del 1924 al 1947. Quan va arribar a la universitat, la psicologia era un camp d'estudi relativament nou i estava inclòs al Departament de Filosofia. Va fer grans progressos per desenvolupar encara més aquest aspecte del departament. El 1939, va fundar l'Associació Canadenca de Psicologia i va nomenar Donald Hebb com el primer instructor de psicologia experimental a Queen's. Com altres psicòlegs experimentals de l'època, va crear el seu propi laboratori per portar l'estudi de la psicologia experimental a la universitat. Va ser nomenat cap del departament i va afegir nous cursos de psicologia, inclosos cursos de postgrau. Gràcies a les contribucions de Humphrey, la universitat va començar a reconèixer la psicologia com a independent del departament de filosofia, però no es va formalitzar fins al 1949, després que ell marxés. Va esdevenir el primer professor de psicologia a la seva alma mater, la Universitat d'Oxford, que acabava d'obrir una nova escola amb honors en psicologia, filosofia i fisiologia. Va impulsar la universitat a establir l'Institut d'Oxford de Psicologia Experimental i va ser nomenat el seu primer director. Humphrey també va ajudar a desenvolupar proves de personal militar i va dirigir la investigació per a l'exèrcit canadenc durant la Segona Guerra Mundial. El 1956, es va retirar a Cambridge, Anglaterra, a seixanta-set anys. Tot i que ja no era professor, va continuar impartint conferències a Alemanya per a l'ambaixada britànica.

Principals contribucions i obres El gran interès d'Humphrey per la naturalesa humana es va veure encoratjat pel temps que va passar amb Wundt. Després del naixement de la seva filla, Humphrey va observar la nounata sostenint-la per una finestra d'un segon pis per veure si responia amb por. Aleshores es va inspirar per escriure diverses publicacions sobre el comportament dels nens. El seu primer llibre, The Story of Man's Mind (1932), defensa la importància de l'experiència fent referència al cas del nen salvatge francès, Víctor d'Aveyron, i més tard va escriure (amb la seva dona Muriel Miller) una traducció el 1932 de The Wild Boy of Aveyron d'Itard. The Story of Man's Mind abasta diverses escoles de pensament psicològic, com ara el conductisme, la psicologia gestalt i la psicoanàlisi. Amb Freud en el seu millor moment, Humphrey va expressar escepticisme sobre la teoria psicoanalítica, argumentant que el paper del sexe estava sobreemfatitzat en el desenvolupament dels infants. També va menystenir la teoria sobre la ment inconscient, afirmant que gran part d'ella es pot explicar per la naturalesa dels reflexos condicionats. Tanmateix, va citar l'existència de processos de pensament inconscients a la llei de Humphrey, que estableix que l'automatització d'una tasca (normalment en el cas del moviment) es veu afectada quan una tasca es realitza amb un esforç conscient. El seu treball sobre el condicionament clàssic va revelar que el context en què es presenta un estímul afecta principalment la manera com el subjecte aprèn a respondre, cosa que va tractar al seu segon llibre, The Nature of Learning (1933). Aquest llibre és considerat per la Universitat de Queen's com la seva obra més important. Va cridar l'atenció sobre el concepte que els organismes vius són "sistemes" regulats per l'homeòstasi, fisiològicament i psicològicament.

El 1951, va escriure Thinking: An Introduction to Its Experimental Psychology, que va tenir un èxit considerable, ja que proporcionava una descripció escrita de tota la recerca realitzada sobre la resolució de problemes mentals en humans per Otto Selz, l'Escola de Würzburg i altres psicòlegs de la Gestalt. Les seves troballes van recolzar en gran manera l'afirmació de Humphrey —que es discuteix al seu llibre Directed Thinking (1948)— que una seqüència de pensaments es regeix per la motivació.

Humphrey pensava que l'escapisme mental podia tenir grans beneficis i era saludable dins del raonable. En particular, creia que veure pel·lícules ajudava a "calmar els nervis a flor de pell" de les persones que vivien en una època de postguerra. Per a ell, l'escapisme proporcionava un mitjà per afrontar altres aspectes de la vida quotidiana que eren massa restrictius, com la feina.

Sota el pseudònim alternatiu de Donald MacPherson, Humphrey va escriure dos llibres més. Go Home Unicorn i Men Are Like Animals eren novel·les de ciència-ficció basades en la psicologia freudiana i publicades amb pseudònim el 1935 i el 1937, respectivament.

Vida personal Humphrey es va casar amb Muriel Miller el 1918, però després de la seva mort el 1955, es va tornar a casar l'any següent amb la seva col·lega Berta Hotchberger. Va passar els darrers anys de la seva vida al St. John's College de Cambridge, on va participar activament a l'escola i va estar envoltat d'amics propers. Humphrey va morir després d'una malaltia que li va acabar ràpidament amb la vida el 24 d'abril de 1966. En honor seu, la Queen's University va designar l'edifici principal del seu departament de psicologia com a Humphrey Hall. Els seus col·legues el recordaven com una persona molt amable, actiu i ordenada, però també tenaç amb les seves opinions.

Bibliografia The Story of Man's Mind, 1923 The Nature of Learning in Its Relation to the Living System, 1933 Go Home, Unicorn, 1935 Men Are Like Animals, 1937 Directed Thinking, 1948 Thinking: An Introduction to its Experimental Psychology, 1951 Social Psychology through Experiment as a co-editor, 1963 Psychology through Experiment as a co-editor, 1963 The Chemistry of Thought with R.V. Coxon, 1963

Referències

Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford Categoria:Científics de Kent Categoria:Professors de la Universitat Queen's de Kingston Categoria:Professors de la Universitat d'Oxford Categoria:Morts el 1966 Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Psicòlegs anglesos Categoria:Morts a Cambridge Categoria:Membres de la Royal Society of Chemistry Categoria:Nascuts el 1889