Sorrows of the Forbiden City (xinès simplificat: 清宫秘史; pinyin: Qīng gōng mìshǐ; lit. Història secreta de la cort Qing'). També coneguda pel nom de "The Secret History of the Qing Court" (清宫秘史). Pel·lícula xinesa de l'any 1948 produïda per Yonghua Film Company de Hong Kong i dirigida per Zhu Shilin.
El director A Shanghai quan es van fundar els estudis Lianhua Yingye Gongsi, Lou Mingyou va confiar a Zhu Shilin la responsabilitat de la producció, però també va començar a seva activitat com guionista, primer el 1930 amb "Spring Dream in the Ancient Capital" (故都春梦) del director Sun Yu i el 1931 va escriure el guió de Amor i deure, pel·lícula muda de 1931, dirigida per Bu Wancang i protagonitzada per Ruan Lingyu i Jin Yan.
El 1934 va inciar la seva etapa com a director amb “Return” (归来). El 1935, la seva segona pel·lícula, "Song of the Nation" (国风), codirigida amb Luo Mingyou, va ser posteriorment criticada per ajudar a difondre les idees del Moviment Vida Nova (新生活運動), llançat al mateix temps pel Guomingdang. Però les idees en què es basava el Guomingdang per intentar revitalitzar la nació xinesa es basaven en els mateixos valors confucians que Fei Mu i Zhu Shilin ja havien defensat en les seves pel·lícules anteriors i que seguiran defensant, i en particular els valors de la família tradicional.
En la seva etapa a Shanghai destaca la pel·lícula Mother's Song de l'any 1937, la primera pel·lícula sonora de Zhu, protagonitzada per Chen Yanyan i Lim Cho-cho, un "remake" de Over the Hill de Harry Millarde,
Zhu va arribar a Hong Kong el maig de 1946 per dirigir pel·lícules en mandarí per a empreses com Nanyang Film Company i Great China Film Company.
Generalment se'l recorda com l'autor de "Sorrows of the Forbidden City".
El 1950, Zhu va signar per Dragon-Horse Films amb el suport de Wu Xingzai i amb el director i productor Fei Mu, on van produir títols, com Flora (1951), Should They Marry? (codirigit amb Bai Chen, 1951) i The Show Must Go On (codirigit amb Qi Wenshao, 1952). Després de la mort de Fei Mu el 1952, seguida de la retirada financera de Wu Xingzai de l'empresa, Zhu va fundar Feng Huang Motion Picture Co. ,mentre rodava pel·lícules per a Dragon-Horse.
A la dècada de 1950, Zhu va rodar una gran quantitat de films, comThe Dividing Wall (1952), Festival Moon (1953) també situada entre els millors 100 pel·lícules del cinema xinès i Between Fire and Water (1955), considerades per alguns crítics com algunes de les millors pel·lícules realistes del cinema de Hong Kong. El 1959 va filmar Sweet as Honey als estudis Phoenix, amb Xia Meng i Fu Qi com a protagonistes.
Els seus films a Great Wall i a Phoenix, tracten sovint de problemes relacionats amb la pietat filial, el matrimoni, l'adulteri i l'amor lliure en el marc d'na societat hongkongnesa en plena transformació.
Estil i realització La pel·lícula es va fer en gairebé vuit mesos, incloent-hi el rodatge i la postproducció, un fort contrast amb el temps mitjà de producció cinematogràfica a Hong Kong en aquell moment de dos mesos de mitjana. Zhu Shilin, disposava d'un pressupost d'aproximadament un milió de dòlars de Hong Kong. Va ser un risc important per al productor Li Zuyong, que acabava d'establir-se a Hong Kong i havia fet d'aquesta pel·lícula el llançament de la seva nova empresa, Yonghua Film Company.
Crida l'atenció la meticulosa recreació del vestuari, que és exactament el que es veu als documents d'època. Però sobretot, cal destacar el treball sobre els moviments de càmera i d'actors que permet imprimir agilitat a un text altament literari però també molt teatral, extret directament de l'obra original. De fet, el moviment contrasta constantment a la pel·lícula amb el hieratisme obligatori de l'emperadriu, imposat per les normes d'etiqueta imperial; aquest moviment fins i tot afecta els seus diàlegs, que només reflecteixen parcialment la rigidesa de l'etiqueta: de sumptuosa mandarina de la cort, s'intercala amb esclats que revelen el seu caràcter —i de vegades fins i tot afegeixen una certa ironia al personatge. La pel·lícula segueix l'estructura en quatre parts de l'obra teatral, que representa quatre períodes diferents del final la dinastia Qing: 1889 : Presentació dels peronatges;1895 : Derrota de la flota xinesa;1898 : Procés de reformes;1990: Rebel·lió dels Boxers.
Després de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949, la pel·lícula va ser criticada com a "traïdora" per la seva representació positiva de l'emperador i prohibida a la Xina continental. La campanya política contra la pel·lícula es va desenvolupar en dues fases: primer a principis dels anys cinquanta, amb crítiques directament de Mao; després, de manera molt més virulenta, el gener de 1967, en plena Revolucio Cultural, reiterant i ampliant els arguments presentats per Mao per justificar les crítiques a la pel·lícula.
És considerada per alguns crítics com l'obra mestre de Zhu Shilin. El film va tenir molt èxit a la colònia britànica de Hong Kong i va ser distribuïda al Japó i a Europa. Va guanyar un premi al Festival Internacional de Cinema de Locarno. La classificació (2015) que fa el Hong Kong Film Awards situa la pel·lícula amb la posició 38 entre les 100 millors pel·lícules xineses. També s'ha considerat com una pel·lícula emblemàtica del renaixement del cinema fet a Shanghai que es va traslladar a Hong Kong a partir del 1946.
Es pot veure a bilibili i a Youtube.
Sinopsi Aquesta pel·lícula és un drama històric ambientat a la cort imperial durant els darrers anys de la dinastia Qing (finals del segle XIX i principis del XX). L'emperadriu vídua Cixi El guió és una adaptació de l'obra de teatre *El lament del palau Qing* de Yao Ke de 1941, que va col·laborar amb Zhu durant el rodatge, utilitzant la Reforma dels Cent Dies com a argument principal i entrellaçant els principals esdeveniments històrics de finals de la dinastia Qing, des de la Primera Guerra Sinojaponesa fins a la Rebel·lió dels Bòxers.
L'emperador Guangxu va sentir un profund dolor per la pèrdua i la humiliació que el seu país va patir a la batalla del Mar Groc de 1894. Malgrat els seus desitjos d'escollir la seva pròpia emperadriu, el monopoli del poder de l'emperadriu vídua Cixi el va deixar impotent. Guiat pel seu mentor, Weng Tonghe, i motivat per reformistes com Kang Youwei, l'emperador va decidir modernitzar i reformar la seva nació per restaurar-ne la glòria. Malauradament, la facció conservadora liderada per l'emperadriu vídua Cixi es va negar a renunciar al poder i va llançar el cop d'estat de Wuxu, empresonant l'emperador Guangxu i obligant Kang Youwei a fugir. Tràgicament, Tan Sitong i altres coneguts com els "Sis Cavallers" van ser executats, cosa que va provocar el col·lapse del moviment reformista. Cixi estava enfadada perquè alguns ministres superiors i occidentals s'oposaven a l'abdicació de l'emperador. Posteriorment, va donar suport a la Rebel·lió dels Bòxers en un intent de salvar la dinastia Qing i eliminar els occidentals. Quan l'Aliança de les Vuit Nacions va envair la Xina, Cixi va fugir i va fer matar l'emperadriu Zhenfei, partidari dels esforços de reforma de l'emperador. Amb el seu país i la seva dinastia en decadència, Guangxu no es va quedar amb res més que una sensació de desesperació i impotència. La trama s'entrellaça amb el vincle emocional entre l'emperador Guangxu i la consort Zhen, i finalment acaba amb la tragèdia de la consort Zhen saltant a un pou i l'emperador Guangxu empresonat .
Repartiment La majoria d'actors escollits pel film no van ser escollits entre les principals estrelles de cinema de l'època; eren actors del teatre, i concretament del teatre de Shanghai.En alguns casos crida l'atenció la seva semblança amb els personatges que interpreten, accentuada per la meticulosa recreació del seu vestuari, inclosos els seus pentinats.
En el repartiment destaca la participació de les actrius Zhou Xuan, en el paper de la concubina Zhen, Hong Bo com Li Lianying, Bao Fang i Tang Ruojing com a emperadriu Cixí. També hi participa l'actor Shu Shi com a emperador Guangxu, paper que ja havia interpretat al teatre , i el debut com actor del director Lo Wei.
Zhou Xuan era una estrella molt popular en aquell moment i una cantant talentosa, de manera que qualsevol pel·lícula que protagonitzés incloïa una cançó La pel·lícula inclou dues cançons cantades per ella.
Inicialment hi va haver una certa controvèrsia sobre que podia interpretar millor el paper de l'emperadriu Cixí. El director Zhu Shilin havia vist a l'actriu Tang Ruoqing actuar a Shanghai i va creure que era la millor opció; però l'actor Shu Shi havia treballat anteriorment amb Shu Xiuwen, i en aquell moment, Shu Shi va comentar amb tothom que Shu Xiuwen també volia interpretar el paper. Tothom estava a favor que Shu Xiuwen interpretés l'emperadriu vídua Cixi, perquè el paper requeria un mandarí excel·lent, i Shu Xiuwen parlava amb fluïdesa el dialecte de Pequín i en canvi Tang Ruoqing, era de Hunan, i tot i que la seva actuació era bona, el seu fort accent de Hunan li feia pronunciar malament moltes paraules. Finalment Zhu va mantenir el seu compromís amb Tang Ruoqing, i va renunciar a Shu Xiuwen.
Referències
Categoria:Pel·lícules del 1948 Categoria:Pel·lícules de la República de la Xina