El Parc històric de Phu Phra Bat (en tai: ภูพระบาท, API: [pʰūː pʰráʔ bàːt]) és un parc del districte de Ban Phue, a la província d'Udon Thani, a Tailàndia. El parc es va establir el 1991. Té una superfície de 549 hectàrees (uns 5,49 km²) i conté 78 jaciments.
L'origen d'aquest jaciment històric i prehistòric tan famós de Tailàndia es remunta a més de tres mil anys enrere, a l'edat del bronze. Algunes formacions rocoses contenen pintures rupestres amb animals i éssers humans.
La característica distintiva del parc són les inusuals formacions rocoses al voltant de les quals hi ha santuaris religiosos i espais sagrats delimitats per pedres bai sema que daten del període de Dvaravati (segles VII-XI).
La llegenda de Nang Usa (นางอุสา-ท้าวบารส), coneguda en tota Tailàndia, té l'origen en aquest parc i explica la història d'una jove de bellesa captivadora que es veu obligada a viure-hi reclosa sota la protecció d'un vell ermità. És seduïda pel jove i elegant Tao Baros, però la seua relació estava condemnada a la desgràcia... Un aspecte d'aquesta llegenda és la seua referència a la rivalitat entre les religions hinduista i budista que antigament coexistien a l'àrea.El Parc Històric de Phu Phra Bat és en la Llista Provisional del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO, cosa que indicava la intenció de Tailàndia de proposar-lo per a la inscripció oficial. https://archive.wikiwix.com/cache/20220720134627/https://whc.unesco.org/fr/listesindicatives/. El jaciment es va incloure en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el juliol del 2024.
Notes i referències
Vegeu també Parc històric de Sri Thep Muang Sema Nakhon Pathom Lopburi Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Tailàndia Categoria:Jaciments arqueològics de Tailàndia