Al-Ahqaf (; ‘Les Dunes’) o Les dunes és la 46a sura de l'Alcorà, amb trenta-cinc aleieso versos. Es considera una sura de la Meca, és a dir, revelada en aquesta ciutat.

Origen del nom miniatura| Al-Ahqaf Tot i que els títols de les sures no formen part stricto sensu del text alcorànic, la tradició musulmana ha donat a aquesta sura el nom de Les dunes, en referència al contingut de l'aleia vint-i-unena: «Recorda, també, el germà dels homes d'Ad, els adins [poble d'Aràbia], quan va advertir el seu poble, allí en les dunes [lloc d'Al-Ahqaf], i ja hi havia més advertències, abans i després d'ell: “No adoreu ni serviu sinó Al·là, Déu! Tinc molta por d'un gran càstig per a vosaltres, el dia immens [del judici universal]!”»..

Història Fins ara, no existeixen fonts ni documents històrics que ens permetin determinar l'ordre cronològic en la revelació de les sures de l'Alcorà.

Tanmateix, segons una cronologia musulmana atribuïda a Jàfar as-Sàdiq, àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura seria la 66a, revelada durant el període de la Meca, és a dir, durant la primera part de la vida de Mahoma, abans de l'Hègira.

Al la investigació acadèmica, liderada per Theodor Nöldeke, va revisar la cronologia tradicional i proposa que la sura seria la 88a en l'ordre de revelació.

Segons Boisliveau, «com passa amb tot l'Alcorà, rastrejar la història de la composició d'aquesta sura no és fàcil, de la mateixa manera que és pràcticament impossible reconstruir el context històric exacte de les seves etapes de composició».

Interpretacions miniatura|Text de la sura en un Alcorà de 1874 Aleies 7–12: el llibre de Moisès Per a Azaiez, aquest passatge il·lustra la pràctica del contradiscurs com a forma retòrica a l'Alcorà. En particular, destaca diversos tipus de respostes a discursos que contradiuen Mahoma que es citen a l'Alcorà. Dye qüestiona els protagonistes d'aquest contradiscurs. Entre la narrativa vinculada a la predicació de Mahoma i posada en escena, no sembla possible que pugui separar els dos.

Dye es pregunta sobre el significat de la paraula kitab. Que el kitāb s'hagi d'identificar amb el muṣḥaf alcorànic [...] no és de cap manera evident (llevat que es consideri que aquests versos són contemporanis de la col·lecció de composicions de l'Alcorà, en aquest cas la tesi de l'autoreferencialitat és més plausible): podria kitāb simplement referir-se a les revelacions rebudes pel Profeta (sense que se sàpiga clarament l'abast de les revelacions en qüestió, ni si ja han estat posades per escrit) Alguns retòrics han forjat un concepte per presentar el kitab com una anticipació de l'Alcorà. Per a altres, l'ús d'aquest terme s'hauria d'associar amb la qüestió dels escrits jueus, o fins i tot cristians.M. Azaiez (Ed.), G.S. Reynolds (Ed.), T. Tesei (Ed.), et al. (2016). The Qur'an Seminar Commentary / Le Qur'an Seminar. A Collaborative Study of 50 Qur'anic Passages / Commentaire collaboratif de 50 passages coraniques. Berlin, Boston: De Gruyter. passage QS 37 Q 46:7–12

Als versos 10-11, es fa referència a una història sobre el fills d'Israel sense més explicacions. Per a El-Badawi, el vocabulari es podria associar amb la relació de l'Església amb la Llei de Moisès. Per a Hawting, aquest passatge sembla contradir la visió tradicional, que considera els oponents de Mahoma com a politeistes. Sirry es pregunta si aquest terme es refereix a un jueu que va seguir Mahoma o a l'esperança de Mahoma que els jueus el seguissin.

Referències

Bibliografia

Categoria:Sures