La Lira del Toro d'Ur és un dels instruments de corda més antics descoberts. Es va trobar al Cementeri Reial d'Ur, durant la campanya dels 1926-1927 de l'excavació arqueològica a Iraq de manera conjunta per la Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic, dirigida per Leonard Woolley.

La lira aparegué a la "Tomba del rei", a prop dels cossos de més de 60 soldats i servents. És una de les lires i arpes desenterrades en el cementeri que daten del període dinàstic antic III (2550-2450 abans de la nostra era). Es van emportar la lira en el primer lot de materials duts al Museu d'Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Pennsilvània el 1929. La peça consta d'una caixa de ressonància, un panell quadripartit i un cap esculpit d'un bou. Amb els anys, ha experimentat treballs de conservació i restauració.

Composició S'assumia que el déu solar Utu/Xamaix prenia sovint la forma de toro, en particular a l'alba, i és la figura descrita més sovint en alguns textos cuneïformes, que el presenten amb barba de lapislàtzuli. Per aquesta raó, el Museu Penn ha afirmat que el Cap de toro de la lira és una representació d'Utu/Xamaix. El cap consta d'una sola peça d'or que cobreix un nucli de fusta, ara desintegrat, amb orelles també cobertes d'or i banyes unides amb clavilles. La barba és feta amb tessel·les de lapislàtzuli tallades sobre un suport d'argent. La punta de les banyes del bou també és de lapislàtzuli, i és l'única lira amb forma d'animal d'Ur amb les banyes d'un material diferent. Els ulls del toro són petxines i lapislàtzuli units amb fil de coure. El cap té 40 cm de longitud, 25 d'ample i 19 cm de profunditat.

La lira té un panell frontal amb quatre escenes amb rituals funeraris de l'antiga Mesopotàmia. Els dibuixos estan elaborats amb incrustacions de petxines sobre betum. El primer plafó mostra un home lluitant contra dos bous amb caps humans. Al segon n'hi ha una hiena servint carn i un lleó que duu una gerra. El tercer mostra un equí tocant una lira amb forma de bou, mentre un os la sosté i un altre animal subjecta un sonall. Al plafó inferior hi ha un home escorpí que protegeix l'inframon, saludant un home. A més de la funció com a déu solar, Utu/Xamaix és el jutge dels morts. En la lira, se'l pot veure presidint els fets representats als panells davall del seu cap.

La caixa de ressonància de fusta estava desintegrada quan es va trobar, però els mesuraments de Woolley sobre la impressió de la caixa, així com un motle d'una altra lira del cementeri, serviren de base per als intents de recrear-la.

Restauració El revestiment del cap del toro s'havia enfonsat i separat del nucli de fusta en deteriorar-se. El betum del plafó frontal s'havia polvoritzat, i s'havien desencaixat les incrustacions de petxines. Tots dos es van restaurar en el Museu Britànic. Quan van arribar al Museu Penn, es feu una nova caixa de ressonància i la va pintar l'aquarel·lista M. L. Baker. El seu excavador, L. Woolley, visità el museu el 1955 i va remarcar que la reproducció de la caixa de música semblava massa gran. Els mesuraments de la impressió de la lira verificaren aquesta observació més tard. miniatura|Detall de les plaques ornamentals de la lira; la lira es mostra en el tercer panell, on un os la sosté mentre es toca El 1976, el museu va fer una nova caixa de ressonància basant-se en aquestes mesures. La restauració pretenia restaurar l'aspecte extern de la lira originària; no pretenia pas recrear-la com un instrument que pogués tocar-se ni aproximar-se a la qualitat de so primigeni. Una rèplica funcional es toca com a part d'una gira itinerant.

El mateix any, es va netejar i millorar l'aspecte del cap i la placa. El 1977, es van començar els treballs de restauració. El cap es va desmantellar i es va recompondre per a exposar una major part de l'obra, rectificar-ne les orelles i conservar la integritat de la construcció.

Es van reincorporar fragments de la lira trobats en l'excavació, que havien estat omesos erròniament, i es retirà l'estucat de la primera restauració. Després d'algunes proves, s'hi usà una cera de polietilenglicol per a omplir-ne el cap. Aquests processos, al costat dels raigs X, han donat més informació sobre la construcció del cap.

Amb la segona reconstrucció de la caixa de ressonància, la grandària de la lira augmentà un terç, tot suggerint que la lira devia ser sostinguda per una segona persona per a poder ser tocada. Això coincideix amb la segona imatge de la placa frontal que mostra dues criatures tocant d'aquesta forma.

Referències

Categoria:Instruments de corda Categoria:Ur Categoria:Iraq