La 90a Divisió d'Infanteria Lleugera (alemany: 90. leichte Afrika-Division) va ser una divisió d'infanteria lleugera de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial que va servir al nord d'Àfrica, així com a Sardenya i Itàlia. La divisió va tenir un paper important en la majoria de les accions contra el Vuitè Exèrcit britànic a la Campanya del Desert Occidental i finalment es va rendir als Aliats en les etapes finals de la Campanya de Tunísia el maig de 1943. Va ser reconstituïda més tard el 1943 i desplegada a Sardenya i quan la prevista invasió aliada de Sardenya no es va materialitzar, la divisió va ser traslladada a Itàlia. Va participar en accions contra els Aliats a Itàlia des de 1943 fins a l'abril de 1945, quan la divisió va ser catalogada com a "destruïda" a la vall del riu Po.
Història Formació miniatura|180px| Infanteria alemanya buscant protecció contra la pols del desert: Desert occidental: 1942. El 26 de juny de 1941, l'OKH va ordenar la creació d'un estat major de Quarter General de Divisió per al Kommando zbV Afrika a Alemanya. La divisió planificada estava pensada per ser desplegada a l'Àfrica per reequilibrar i afegir tropes d'infanteria al DAK desplegat al desert occidental. El quarter general de la formació va ser enviat a l'Àfrica entre finals d'agost i mitjans de setembre de 1941 i desplegat per comandar la zona de Sollum, amb les primeres unitats (347è Regiment d'Infanteria i 300è Batalló de Serveis Especials "Oasis") adjuntades el 15 d'octubre de 1941. El 20 d'octubre es van adjuntar més unitats (155è Regiment d'Infanteria, 900è Batalló d'Enginyers i 605è Batalló Antitancs) i les tropes de la divisió es van ampliar a la seva totalitat, i la divisió va passar a ser coneguda com a Division z.b.V. AfrikaL'abreviació z.b.V. significa zur besonderen Verwendung, que es tradueix com a "per a ús especial".
La 288a Unitat de Serveis Especials subordinada, originalment coneguda com a Sonderverband 288, era una unitat d'operacions especials de la mida d'un regiment que consistia en subunitats amb diverses especialitats de combat, incloent-hi la guerra de muntanya i desert, operacions nocturnes i infiltració. Aquesta unitat es va formar a Potsdam el 1941 a partir de soldats especialistes amb experiència prèvia als deserts de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. Dos batallons de la Sonderverbande 288 i un batalló àrab reclutat localment es van fusionar posteriorment per formar el 155è Regiment de Fusellers (més tard 155è d'Infanteria i després Panzergrenadier) dins de la divisió. El 361è Regiment contenia 300 alemanys que havien servit anteriorment a la Legió Estrangera Francesa; que normalment eren considerats indignes del servei, però que van ser provocats per la necessitat incessant de tropes addicionals de la Wehrmacht.
L'entrenament es va completar a la zona de Bardia i Rommel va designar la divisió per liderar l'atac a Tobruk. El 28 de novembre de 1941, la formació va ser rebatejada com a 90. leichte Afrika Division (90a Divisió Lleugera d'Àfrica). Durant els seus cinc anys d'existència, va ser redesignada diverses vegades, tot i que sempre es va conèixer col·loquialment com a Divisió Àfrica, sent l'única divisió de combat alemanya que s'havia format en gran part a la mateixa Àfrica.
Els alemanys van rastrejar la Legió Estrangera Francesa al nord d'Àfrica francès i van reclutar uns 2.000 legionaris alemanys a la Wehrmacht. El règim nazi havia instat els alemanys a no unir-se a la Legió i aquests recalcitrants van ser rebuts amb duresa com a elements antipatriòtics, classificats com a Wehrunwürdig /999. Les unitats 999 estaven formades per homes considerats no "dignes de servir" (Wehrunwürdig), per la qual cosa no van ser condemnats en un tribunal; aquests homes van ser assignats principalment per motius polítics. El gruix d'aquests legionaris formarien al 361è Regiment d'Infanteria com a part de la 90a Divisió Afrika. miniatura| Soldats d'infanteria de l'Afrika Korps entren a Tobruk després del col·lapse aliat el juny de 1942
Campanya del nord d'Àfrica El 90è va participar en les batalles relacionades amb l'Operació Crusader el 1942 i més tard en les batalles de Bir Hakeim, així com en la Primera i Segona batalles d'El Alamein.
Batalles finals a Tunísia A Tunísia, la 90a va participar inicialment a la batalla d'El Guettar. La 90a Lleugera va ser considerada per la 2a Divisió Neozelandesa, comandada pel tinent general Sir Bernard C. Freyberg VC, com el seu enemic especial i ja que les dues formacions s'havien enfrontat en diverses ocasions. and En l'enfrontament final amb la 90a Lleugera el maig de 1943, Freyberg havia enviat un missatge a la Divisió alemanya dient que "la vostra posició és desesperada. Hem lluitat contra vosaltres durant dos anys i no volem aniquilar-vos". La resposta va ser "Agraïm el vostre missatge i ens adonem que la nostra posició és desesperada; però tenim el nostre deure a complir". Un assalt directe de la Divisió Neozelandesa va ser aturat i un atac posterior del 167è Regiment de la 56a Divisió d'Infanteria (Londres) també va ser aturat per la 90a Lleugera amb baixes britàniques de 63 morts, 221 ferits i 104 desapareguts. La 90a Lleugera va continuar resistint els atacs de la 56a Divisió, però finalment va sucumbir a l'atac de la 6a Divisió Cuirassada, així com a immensos atacs aeris de les Forces Aèries Sud-africanes i Reials. La Divisió va ser finalment superada a les 18:45 del 12 de maig de 1943 i se li va concedir una rendició honorable a les 12:30 del 13 de maig de 1943 juntament amb totes les forces de l'Eix restants a Cap Bon, marcant el final de la campanya de Tunísia.
Campanya d'Itàlia Reconstitució Igual que amb les altres unitats de l'Exèrcit Panzer Àfrica, es van reclutar ràpidament unitats de reemplaçament a partir de les tropes disponibles estacionades a l'Europa Occidental. Com a tal, la Divisió d'Àfrica es va reconstituir com la 90a Divisió Panzergrenadier a Sardenya durant el juliol de 1943, atraient un nucli experimentat de tropes de la Divisió Sardenya. La divisió va ser transferida a Còrsega, on va absorbir l'organització terrestre del comandament de la Luftwaffe a Còrsega i va afegir-hi regulars procedents de reclutes de la Volksdeutsche. La divisió reconstituïda es va desplegar al llarg de la carretera costanera de Bonifacio a Bastia el 9 de setembre de 1943, on va participar en batalles contra italians, maquis i tropes franceses per l'alliberament de Còrsega. La divisió va ser transferida a la Itàlia continental des del cap de pont de Bastia el 3 d'octubre de 1943 i assignada al LXXXVII Korps del Grup d'Exèrcits C. esquerra|miniatura|Panzer IV de la 90a Divisió Panzergrenadier al port esportiu de Palau durant la seva retirada de Sardenya.
Sud d'Itàlia En arribar a Itàlia, el 90è va ser desplegat a la Toscana, a prop de Pisa, i després es va traslladar a Gatteo a Mare, a la costa adriàtica, i a mitjans de novembre a la regió dels Abruços, com a part de les defenses de la Línia Gustav. Va ser aquí on la divisió va afrontar la seva primera batalla perjudicial a Itàlia durant els durs combats amb la 1a Divisió d'Infanteria canadenca durant la campanya del riu Moro a finals de novembre de 1943 i la batalla d'Ortona al desembre. A finals de desembre, la divisió es va traslladar al sud de Roma per tal de reabastir-se i recuperar-se d'aquestes batalles sota el comandament del LXXVI Panzerkorps . miniatura| Restes de la ciutat d'Ortona on va lluitar el 90è el novembre de 1943
Monte Cassino Les divisions 29a i 90a s'havien traslladat de les defenses de Roma a Monte Cassino per reforçar la línia Gustav defensiva sud el gener de 1944 com a divisió assignada al I Cos de Paracaigudistes. Aquest moviment va ser encoratjat per l'almirall Wilhelm Canaris, assegurant al mariscal de camp Kesselring que no hi havia possibilitat de desembarcaments aliats a prop de Roma (els desembarcaments pràcticament sense oposició d'Anzio van tenir lloc dues setmanes després, el 22 de gener de 1944). La 90a, doncs, va romandre a les línies de defensa del Casino i no va participar en les batalles d'Anzio. | Woodruff, William. The Battle for Anzio. See Note 3. El 3 de febrer, Kesselring va ordenar que tota la 1a Divisió de Paracaigudistes es traslladés de l'Adriàtic a Cassino per rellevar la 90a Divisió. La 90a es traslladaria aleshores a l'Adriàtic per omplir el buit que havia deixat el 51è Cos de Muntanya la reubicació de la divisió de paracaigudistes. Aquest moviment proposat va ser fermament oposat pels generals del Cos, que van insistir que la 90a tot just començava a fer-se sentir a Cassino. L'estat major del Cos va prevaler i el 90è va entrar en batalla fins al dia següent. El 90è va participar en la defensa de Monte Cassino durant la primera batalla de Montecassino i va liderar la reconquesta de Monte Calvari de la 2a Brigada americana de la 168a Divisió d'Infanteria el 7 de febrer de 1944.The division strength was 8,017 on 6 February 1944 Durant la segona batalla de Monte Casino, el 17 de febrer de 1944, el 90è va ser atacat pel Cos de Nova Zelanda i va defensar les seves posicions contra la 4a Divisió índia. Es va produir un combat cos a cos i la Divisió índia va llançar tres atacs contra les defenses de la 90a. Les batalles es van desenvolupar al voltant de l'abadia durant tres dies més, després dels quals el general Freyberg va suspendre l'atac del cos. El 90è va ser rellevat a la línia de Cassino després de la segona batalla per Cassino per la 1a Divisió de Paracaigudistes i va ser traslladat per unir-se al LI. Gebirgs-Armeekorps després de reequipar-se a Frosinone. El 18 de maig, quan el 90è va arribar a la Línia Hitler, va ser transferit del 51è Cos de Muntanya al 14è Cos Panzer i desplegat a la zona de Pignataro - Pontecorvo.Això es va fer per permetre que un comandant del Cos comandés les forces a banda i banda del riu Liri i va prevaler fins al 21 de maig, quan el 90è va tornar al comandament del 51è Cos de Muntanya. La 90a va participar llavors en la quarta batalla de Monte Cassino.
Defensa de Roma L'1 de juny, Kesselring va intentar concentrar les divisions 90a, 1a Paracaigudistes, 305a d'Infanteria i 94a d'Infanteria en una línia defensiva entre Piglio i Paliano. Però en aquell moment, aquestes unitats eren molt febles i estaven constantment en contacte amb les forces aliades, cosa que feia extremadament difícil el trasllat. El 4 de juny, la 90a tornava a lluitar en accions de rereguarda a la línia Ponte Orsino - Trevi i s'havia retirat més al nord. A finals de juliol de 1944, la divisió va ser traslladada de nou a la vall del Po entre Mòdena i Parma i després a Ligúria, al nord de Gènova, per reagrupar-se. Després dels desembarcaments aliats al sud de França, la divisió va ser traslladada al Piemont per assegurar la frontera dels passos alpins de França a Itàlia. miniatura| Forces alemanyes rendint-se a la Força Expedicionària Brasilera: abril de 1945
Bolonya i la Vall del Po