Les Tecnologies de la Informació a l'ombra referència a la tecnologia de la informació (TI) desplegada per departaments diferents del departament informàtic central, per evitar les limitacions i restriccions que han estat imposades pels sistemes d'informació centrals. Si bé pot promoure la innovació i la productivitat, les IT a l'ombra introdueixen riscos de seguretat i problemes de compliment, especialment quan aquests sistemes no estan alineats amb el govern corporatiu. També pot ser anomenat informàtica fantasma, tecnologia de la informació murri, o tecnologia de la informació furtiva.

Orígens Els sistemes d'informació en grans organitzacions poden ser una font de frustració per als seus usuaris. Per tal d'evitar les limitacions de les solucions proporcionades per un departament de tecnologies de la informació (TI) centralitzat, així com les restriccions que es consideren perjudicials per a la productivitat individual, els departaments que no són de TI poden desenvolupar recursos de TI independents per a les seves pròpies necessitats o requisits específics o urgents. Amb un ordinador personal, PC Magazine va dir el 1984, "ara el secretari o ajudant de comptabilitat de cada executiu pot fer en 20 minuts el que abans trigava un equip d'especialistes en MIS a aconseguir 2 dies". En alguns casos, es podien contractar especialistes en TI o adquirir solucions de programari fora del departament de TI centralitzat, de vegades sense el coneixement o l'aprovació dels canals de govern corporatiu.

Beneficis Tot i que sovint es perceben com a intents de soscavar el govern corporatiu, l'existència de la TI a l'ombra sovint és un indicador que les necessitats dels departaments individuals no es satisfan des d'un ecosistema d'informació gestionat centralment. Per tant, els beneficis immediats de la TI a l'ombra són els següents:

Innovació: Les tecnologies de la informació a l'ombra es podria veure com un espai de proves per a solucions potencials o prototips en resposta a l'evolució dels requisits empresarials canviants. A més, l'alineació entre departaments es pot millorar en funció de les restriccions dins del negoci en general. Productivitat individual: Les solucions a l'ombra s'adapten a les necessitats dels departaments individuals i, per tant, permeten que les persones implicades siguin més efectives. Un estudi confirma que el 35% dels empleats senten que necessiten treballar al voltant d'una mesura o protocol de seguretat per treballar de manera eficient. Costos interns reduïts: Algunes polítiques a l'ombra, com ara BYOD (Bring Your Own Device o Porta El Teu Propi Aparell), redueixen els costos directes de maquinari i programari. A més, permet el suport localitzat i disminueix les despeses generals dels departaments de TI.

Inconvenients A més dels riscos de seguretat de la informació, algunes de les implicacions de les tecnologies de la informació a l'ombra són:

Costos: Es podria incórrer en temps i inversió addicionals a nivell corporatiu en la integració, validació i compliment addicionals de les infraestructures informàtiques a l'ombra descobertes. De la mateixa manera, els departaments que trien les solucions amb el preu més baix per a les seves solucions a l'ombra poden no tenir en compte els costos de desplegament i manteniment. Això pot resultar en una disminució del retorn de la inversió en casos de compromís insuficient. Coherència: Com que poden existir solucions tècniques en l'ombra més enllà del control de versions centralitzat, poden desviar-se potencialment de metodologies o càlculs estandarditzats. Múltiples infraestructures en l'ombra coexistents també introdueixen un paisatge d'aplicacions molt fragmentat. Això pot dificultar la gestió centralitzada de la configuració. Ineficiències operatives: Les solucions a l'ombra establertes poden impedir la implementació general i l'adopció de processos més eficients a causa de l'ús generalitzat i habitual. El sistema a l'ombra també pot superar la capacitat del departament informàtic central per a la integració i el manteniment, especialment quan esdevé "massa gran per fallar" o essencial per als processos vitals d'una organització.

Compliment Les tecnologies de la informació a l'ombra augmenten la probabilitat de fluxos de dades no controlats, cosa que dificulta el compliment de diverses legislacions, regulacions o conjunts de bones pràctiques. Aquestes inclouen, entre d'altres:

Llei Sarbanes-Oxley (EUA) Basilea II (Normes Internacionals per a la Banca) GLBA (Llei Gramm-Leach-Bliley), COBIT (Objectius de control per a la informació i les tecnologies relacionades) FISMA (Llei Federal de Gestió de la Seguretat de la Informació de 2002) DFARS (Suplement de regulació d'adquisicions federals de defensa) GAAP (Principis de Comptabilitat Generalment Acceptats) SOC (Controls de sistemes i organitzacions) HIPAA (Llei de portabilitat i responsabilitat de les assegurances mèdiques) HITECH (Llei de Tecnologia de la Informació Sanitària per a la Salut Econòmica i Clínica) NIIF (Normes Internacionals d'Informació Financera) ITIL (Biblioteca d'Infraestructures de Tecnologies de la Informació) PCI DSS (Estàndard de seguretat de dades de la indústria de targetes de pagament) RGPD (Reglament general de protecció de dades), CCPA (Llei de privadesa del consumidor de Califòrnia) NYDFS (Departament de Serveis Financers de Nova York)

Prevalença Dins d'una organització, la quantitat d'activitat informàtica a l'ombra és, per definició, desconeguda, sobretot perquè els departaments sovint amaguen les seves activitats informàtiques a l'ombra com a mesura preventiva per garantir les seves operacions en curs. Fins i tot quan es coneixen xifres, les organitzacions són reticents a admetre voluntàriament la seva existència. Com a excepció notable, The Boeing Company va publicar un informe d'experiència que descriu el nombre d'aplicacions a l'ombra que diversos departaments han introduït per solucionar les limitacions del seu sistema d'informació oficial.

Segons Gartner, el 2015, el 35% de les despeses en TI de les empreses per a la majoria d'organitzacions es gestionaran fora del pressupost del departament central de TI.

Una enquesta francesa del 2012 a 129 gestors de teconologies de la informació va revelar alguns exemples de TI a l'ombra:

Macro d'Excel 19% Programari 17% Solucions al núvol 16% ERP 12% Sistemes de BI 9% Llocs web 8% Maquinari 6% VoIP 5% Suport informàtic a l'ombra 5% Projecte de TI a l'ombra 3% BYOD 3%.

Exemples Exemples d'aquests fluxos de dades no oficials inclouen unitats flash USB o altres dispositius portàtils d'emmagatzematge de dades, programari de missatgeria instantània, Gmail o altres serveis de correu electrònic en línia, Google Docs o altres serveis per compartir documents en línia i Skype o altres programes de VoIP en línia, i altres productes menys senzills: bases de dades d'Access de desenvolupament propi i fulls de càlcul i macros d'Excel de desenvolupament propi. Els riscos de seguretat sorgeixen quan les dades o les aplicacions es mouen fora de sistemes, xarxes, ubicació física o dominis de seguretat protegits.

Els empleats de BankAmerica van començar a implementar ordinadors personals dins de l'empresa a finals de 1981. Tot i que l'empresa financera ja utilitzava àmpliament ordinadors grans, com que el pressupost de processament de dades no tenia en compte els ordinadors personals, els empleats individuals i les oficines els compraven i els comptabilitzaven com a subministraments d'oficina . Després que el departament de compres descobrís a l'estiu de 1982 compres inusualment grans a les botigues de Computerland, Bank of America va assignar un pressupost d'adquisició per a ordinadors petits i els va estandarditzar en l'IBM PC. A principis de 1983, tots els executius, inclòs el president Sam Armacost, tenien PC IBM.

Referències

Categoria:Tecnologies de la informació i la comunicació