La Declaració d'Independència de Txecoslovàquia o Declaració de Washington (eslovac: Washingtonská deklarácia; txec: Washingtonská deklarace) es va redactar a Washington D. C., Estats Units, i la publicà el Govern provisional de Txecoslovàquia amb seu a París, estat francés, el 18 d'octubre del 1918. La creació del document, oficialment Declaració d'Independència de la Nació Txecoslovaca pel seu Govern Provisional (en txec: Prohlášení nezávislosti československého národa zatímní vládou československou), va ser motivada pel col·lapse imminent de l'Imperi austrohongarés, del qual aquests països havien format part durant uns 400 anys, després de la Primera Guerra Mundial.
Context A la tardor del 1918, la monarquia austrohongaresa s'esfondrava. Com un dels seus Catorze Punts, el president estatunidenc Woodrow Wilson va exigir que les nacions de l'imperi tinguessen la "major llibertat per al desenvolupament autònom". El 14 d'octubre del 1918, el ministre d'Afers exteriors, István Burián von Rajecz, sol·licità un armistici seguint els Catorze punts. En un aparent intent de demostrar la seua bona fe, l'emperador Carles I d'Àustria i IV d'Hongria va emetre una proclama, l'endemà no l'altre, que hauria alterat l'estructura de la meitat austríaca de la monarquia. Àustria es transformaria en una unió federal de quatre parts: alemanya, txeca, eslava del sud i ucraïnesa (es permetria la independència de Galícia). Cadascuna estaria governada per un consell que negociaria el futur de l'imperi amb Viena, i Trieste hi tindria un estatus especial.
No obstant això, aquell mateix dia, un govern provisional txecoslovac es va unir als Aliats. El govern provisional havia començat a redactar una declaració d'independència el 13 d'octubre i l'acabà el 16 d'octubre. El document fou redactat per Tomáš Garrigue Masaryk i l'escultor estatunidenc Gutzon Borglum (Borglum va acollir futurs soldats de l'exèrcit txecoslovac a la seua granja de Stamford, Connecticut.). El 17 d'octubre, Masaryk el presentà al govern estatunidenc i a Wilson. Es publicà a París el 18 d'octubre del 1918. Aquest mateix es va fer una vaga general.Preclík, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), váz. kniha, 219 str., vydalo nakladatelství Paris Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karvina, Czech Republic) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (Masaryk Democratic Movement, Prague), 2019, , pages 101–102, 124–125, 128, 129, 132, 140–148, 184–190.
Aquell mateix dia, el secretari d'estat estatunidenc, Robert Lansing, va respondre que els Aliats estaven ara compromesos amb les causes dels txecs, eslovacs i eslaus del sud. Per tant, afirmava que l'autonomia per a les nacionalitats, el desé dels Catorze punts, ja no hi era prou i que els Estats Units ja no podien negociar basant-se en els Catorze punts. La nota de Lansing fou la sentència de mort d'Àustria-Hongria. Els consells nacionals ja havien començat a actuar com a governs provisionals d'estats independents. Davant la imminent derrota en la guerra després de l'ofensiva italiana en la batalla de Vittorio Veneto el 24 d'octubre, els polítics txecs van assumir pacíficament el comandament a Praga el 28 d'octubre, data que més endavant serà l'aniversari de Txecoslovàquia, i ho van fer en altres ciutats importants els dies següents. El 30 d'octubre, els eslovacs van emetre la Declaració de Martin, i l'estat austrohongarés es va dissoldre l'endemà.PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (TGM and legions), váz. kniha, 219 str., vydalo nakladatelství Paris Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (Masaryk Democratic Movement in Prague), 2019, , p. 19–25, 84–99, 128, 129, 132–146, 164–171
Contingut Gran part de la declaració enumera un enfilall de greuges contra els Habsburg. La darrera part del document declara la República Txecoslovaca, amb llibertat de religió, expressió i premsa, dret de reunió i petició, separació de l'Església i de l'estat, sufragi universal i igualtat de drets per a les dones. La declaració exigeix un sistema polític parlamentari que respecte els drets de les minories nacionals i la igualtat de drets. S'hi parla de reformes socials, econòmiques i agràries, i de l'abolició dels privilegis aristocràtics. La declaració empra el terme "nació txecoslovaca" (národ československý), que s'aparta de la redacció dels Acords de Cleveland i Pittsburgh, que definien dues nacions separades: la txeca i l'eslovaca. La declaració està signada per Masaryk (com a primer ministre i ministre de Finances), Milan Rastislav Štefánik (com a ministre de Defensa Nacional) i Edvard Beneš (com a ministre d'Afers exteriors i Interior).Grinnel, D. "The Pittsburgh Agreement" . Categoría:Wikipedia:Artículos con enlaces externos rotos Penn State University. Western Pennsylvania History. Aés: d 2o Oubreer 20.13
Referències
Bibliografia R.W. Seton-Watson: A History of the Czechs and Slovaks, Archon Books, 1965 C.A. Watson: Hungary: A Short History, Edinburgh University Press, 1966 Llegeixo Valiani: The End of Àustria-Hungary, Secker & Warburg, 1973. Txecoslovaquia Categoria:Txecoslovàquia Categoria:Esdeveniments del 1918