miniatura|Monedes Una moneda és una peça d'un material preuat per una comunitat. La ciència que s'encarrega del seu estudi és la numismàtica. Depenent dels valors que les diferents cultures històriques han donat a diversos materials segons el temps històric i la ubicació geogràfica, el seu material ha anat evolucionant des de les més primitives, fetes d'objectes preuats trobats directament a la natura com petxines, perles o pedres, fins a l'actual peça de metall feta per estampació.
Juntament amb els bitllets (també anomenats paper moneda), les monedes conformen el diner en efectiu en tots els sistemes monetaris moderns. Les monedes s'acostumen a fer servir per als exemplars de menys valor, mentre que els bitllets són per als de més valor nominal; igualment, en la majoria de sistemes monetaris, la moneda de valor més alt val menys que el bitllet de valor nominal més baix.
Tal com les trobem en l'actualitat, solen tenir forma de disc, i és emesa per un govern i utilitzada com una forma de diner. Després de la normalització europea en l'acceptació de moneda, provocada per la necessitat després de la conquesta territorial de l'imperi romà d'obtenir una forma d'intercanvi comú en tot el territori l'imperi, el valor de la moneda era el valor del pes del metall que contenia. En una segona evolució d'aquestes peces metàl·liques, degut al condicionant que no era factible crear tantes peces de metall com valor tenien els béns que s'intercanviaven en el total de mercats europeus, es va decidir rebaixar el nivell del material, mantenint l'equivalència que cada estat podia fer circular moneda proporcionalment a l'or que el banc central del país tenia dipositat a la seva seu. En l'actualitat aquesta proporció ha quedat obsoleta, essent regulada la quantitat de moneda de la que pot disposar cada país per organismes internacionals, i essent sempre lligat a indicadors macroeconòmics.
La majoria dels metalls de les monedes modernes són metalls bàsics, i el seu valor prové de la seva condició de diners fiduciaris: el valor de la moneda s'estableix per llei. En els darrers cent anys, el valor nominal de les monedes en circulació ha estat ocasionalment inferior al valor del metall que contenen, principalment a causa de la inflació. Si la diferència esdevé significativa, l'autoritat emissora pot decidir retirar aquestes monedes de la circulació, possiblement emetent nous equivalents amb una composició diferent, d'altra banda, el públic també pot decidir fondre les monedes o atresorar- les (vegeu la llei de Gresham). Actualment, les monedes s'utilitzen com a diners en transaccions quotidianes i circulen juntament amb els bitllets. Normalment, la moneda de valor més alt en circulació —excloent-hi les monedes d'inversió— val menys que el bitllet de valor més baix. Les monedes solen ser més eficients que els bitllets perquè tenen una vida útil més llarga: els bitllets solen durar uns quatre anys, en comparació amb els 30 anys d'una moneda.U.S. Currency: Financial Benefit of Switching to a $1 Coin Is Unlikely, but Changing Coin Metal Content Could Result in Cost SavingsLawmakers (again) propose replacing $1 bills with coins
Les primeres monedes metàl·liques —creades al món grec antic i difoses durant el període hel·lenístic— eren de metalls preciosos. Es van idear per simplificar i regularitzar la tasca de mesurar i pesar els lingots o el metall a granel que es feien servir en les transaccions comercials. Aquestes peces tenien el valor intrínsec en el mateix metall, però l'encunyació també va donar peu a fraus i manipulacions, com ara el retall de monedes per extreure'n part del metall preciós.Sancinito, Jane E. "Like a Bad Penny: Ancient Numismatics in the Ancient World." Expedition: The Magazine of the University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology 60, no. 2. (2018): 12-23: "The first people to use coins were from modern Turkey, right around 600 BCE. Their coins were different from ours today, less regular and made from precious metal, a mix of gold and silver known as electrum, but their experience, as they went to market or paid their taxes, was similar to mine in the coffee shop. They looked at the lumps of metal in their hand and tried to figure out how much money they had left, and whether they had been cheated. Current research suggests that coins were invented to simplify and regularize this task. Amounts of metal were measured to specific levels of purity and then stamped with an official mark, thereby speeding up transactions and, for the first time in history, guaranteeing certain pieces of metal were trustworthy. The idea caught on quickly, spreading through Western Asia Minor before being adopted by the city-states of Archaic Greece."
Antigament els metalls més utilitzats eren l'or, l'argent i el bronze. Això no obstant, en l'actualitat la tendència inflacionista dels països capitalistes ha provocat que es facin a partir d'un metall base de menor valor, essent el metall més estès el cuproníquel, i essent molt utilitzats també el níquel i l'alumini. Tot i l'evolució i ampliació dels metalls emprats, el valor de cada partida de monedes conté en pes de metall el valor del metall en qüestió a cotització del dia de publicació de l'ordre d'encunyació. En un món tan volàtil com l'actual, ens trobem amb fets tan paròdics com que la pesseta d'alumini, en la seva última encunyació, al cap de dos mesos el valor del metall a preu de mercat multiplicava per 20 el preu nominal de la moneda, havent de ser retirades i canviades de metall, a causa del fet que molts fonedors d'alumini les feien sortir de circulació per fondre-les i vendre-les com a metall pur a un preu més alt.
Utilització de les monedes Per a ser utilitzades com a mètode d'intercanvi comercial, les monedes històricament havien de complir els criteris següents: Havien de ser fetes d'un material valuós i el seu valor comercial havia de ser aproximadament similar al valor del material. Havien de tenir un estàndard de pes i puresa. Havien d'estar gravades per identificar l'autoritat governamental que en garantia el contingut.
D'acord amb la definició anterior seria el regne de Lídia (ca. 643-630 aC) el primer a inventar i utilitzar les monedes, encara que se'n van desenvolupar al mateix temps a l'Índia i a la Xina.
Història Tongbei a la Xina de l'edat del bronze (c. 1100 aC) A finals de l'edat del bronze xinesa, es van fabricar fitxes de fosa estandarditzades, com les que es van descobrir en una tomba prop d'Anyang. Aquestes eren rèpliques en bronze de l'antiga moneda xinesa, les petxines de cauris, per la qual cosa van ser anomenades "petxines de bronze".
Fàbrica de monedes xinesa de Henan (c. 640 – 550 aC) La fàbrica de monedes més antiga coneguda del món ha estat excavada a l'antiga ciutat de Guanzhuang, a la província de Henan, a la Xina. La fàbrica va produir monedes de bronze en forma de pala entre el 640 aC i el 550 aC, convertint-la en el jaciment d'encunyació més antic amb data segura. miniatura|Moneda d' Aliates de Lídia, c. 620/10–564/53 aC
Edat del Ferro Monedes d'electró lidies i jòniques (c. 600 aC) miniatura|La moneda inscrita més antiga: moneda d'electró de Fanes d' Efes, 625–600 aC. Anvers: Cérvol pasturant a la dreta, ΦΑΝΕΩΣ (retrògrad). Revers: Dos punxons incusos, cadascun amb línies interseccionals en relleu. Les primeres monedes s'associen principalment amb l'Anatòlia de l'edat del ferro de finals del segle VII aC, i especialment amb el Regne de Lídia.M. Kroll, review of G. Le Rider's La naissance de la monnaie, Schweizerische Numismatische Rundschau 80 (2001), p. 526. D. Sear, Greek Coins and Their Values Vol. 2, Seaby, London, 1979, p. 317. La seva aparició se situa possiblement durant el regnat de Giges o, amb més certesa, en forma de monedes d'electre encunyades sota el mandat del rei Aliates (mort cap al 560 aC).A. Ramage, "Golden Sardis", King Croesus' Gold: Excavations at Sardis and the History of Gold Refining, edited by A. Ramage and P. Craddock, Harvard University Press, Cambridge, 2000, p. 18.
Les primeres monedes d'electre (un aliatge natural d'or i plata amb una proporció molt variable, que normalment oscil·lava entre el 40% i el 55% d'or) no tenien un pes estandarditzat. En la seva fase més primerenca, podrien haver estat objectes rituals —com ara insígnies o medalles— emesos per estaments sacerdotals."The Types of Greek Coins" An Archaeological Essay (PDF) by Percy Gardner 1883 p.42 "Considering these and other facts it may be held to be probable, if not absolutely proved, that priests first issued stamped coin, and that the first mints were in Greek temples." La imprevisibilitat de la composició d'aquest aliatge en estat natural feia que el seu valor fos variable, fet que en va dificultar considerablement l'expansió com a mitjà de pagament.
La majoria de les primeres monedes de Lídia no inclouen cap text (anomenat «llegenda» o «inscripció»), sinó només la imatge d'un animal simbòlic. Per tant, la datació d'aquestes peces es basa principalment en proves arqueològiques; les més citades provenen de les excavacions del dipòsit de fonaments del Temple d'Àrtemis a Efes (que més tard es convertiria en una de les Set Meravelles del Món Antic). Aquest jaciment va allotjar el dipòsit més antic conegut de monedes d'electre inscrites, datades entre el 625 i el 600 aC, entre les quals destaquen les de Fanes (Phanes), procedents d'Efes (Jònia), amb la llegenda ΦΑΕΝΟΣ ΕΜΙ ΣHΜΑ («Sóc la insígnia de Fanes») o simplement amb el nom ΦΑΝΕΟΣ («de Fanes»).
L'Àrtemis d'Anatòlia era la Potnia Thêrôn («Senyora dels Animals»), el símbol de la qual era el cérvol. Fins i tot les monedes d'electre de denominació més petita, que equivalien aproximadament al cost d'un dia de subsistència, haurien estat massa valuoses per a compres menors com una barra de pa."Hoards, Small Change, and the Origin of Capitalism", Journal of the Hellenistic Studies 84 (1964), p. 89 Per això, les primeres monedes utilitzades per al comerç al detall a gran escala van ser, molt probablement, les petites fraccions de plata conegudes com a hemiobol, encunyades pels grecs jònics a finals del segle VI aC.M. Mitchiner, Ancient Trade and Early Coinage, Hawkins Publications, London, 2004, p. 214
En canvi, Heròdot va esmentar la innovació feta pels lidis:
I tant Aristòtil (fr. 611,37, ed. V. Rose) com Pòl·lux (Onamastikon IX.83) esmenten que el primer emissor de moneda va ser Hermòdica/Dèmodica de Cuma. Cyme era una ciutat d' Eòlia, propera a Lídia.
Moltes monedes lídies i gregues antigues van ser encunyades sota l'autoritat de particulars i, per tant, s'assemblen més a fitxes o insígnies que a les monedes modernes,G. Hanfmann, pp. 73, 77. R. Seaford, p. 128, points out, "The nearly total lack of … coins in the excavated commercial-industrial areas of Sardis suggests that they were concentrated in the hands of the king and possibly wealthy merchants." tot i que, a causa del seu nombre, és evident que algunes eren emissions oficials de l'estat.miniatura|Un lingot de pell de bou de Creta. Els lingots de metall de l'edat del bronze final rebien formes estàndard, com ara la forma d'una "pell de bou", cosa que suggereix que representaven valors estandarditzats.
Lingots i metalls sense marcar (segle VI aC)