El M19 Multiple Gun Motor Carriage (MGMC) va ser una arma antiaèria autopropulsada de l'Exèrcit dels Estats Units de la Segona Guerra Mundial sobre el xassís del tanc lleuger M24. Estava equipat amb dos canons Bofors de 40 mm. Va ser produït per Cadillac i Massey Ferguson del Canadà a finals de 1944.

El M19 es va desenvolupar a partir del T65 que es basava en el xassís de tanc lleuger M5 Stuart. Amb la sortida del M5 de producció, el projecte va adoptar el xassís de tanc lleuger M24 Chaffee i va ser designat com el T65E1. Va ser acceptat en servei el maig de 1944 com el M19 MGMC, equipant diverses unitats antiaèries de l'Exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. La M19A1 era una variant millorada amb un motor auxiliar i canons de recanvi per als canons Bofors de 40 mm.

Tot i que tots els M19 van ser produïts durant la Segona Guerra Mundial, no van aconseguir la capacitat operativa fins després del cessament de les hostilitats. El primer combat del M19 va ser a Corea el 1950 contra les forces nord-coreanes.

Desenvolupament El M19 va evolucionar a partir del projecte T65 de 40 mm de carro de motor, que es basava en un requisit de força blindada per a un vehicle antiaeri lleuger basat en el xassís de tanc lleuger M5. Tot i que els assajos van tenir èxit i es va sol·licitar una producció de 1.000 T65, el projecte va ser aturat pel Departament d'Ordnance des que el xassís de tanc lleuger M5A1 era eliminat de la producció.

Atès que el projecte T65 s'estava esvaint, la Força Cuirassada encara necessitava un vehicle antiaeri lleuger, de manera que van fer un nou projecte (anomenat T65E1) basat en el nou xassís T24 (un prototip del M24 Chaffee). El T65E1 tenia el mateix disseny general que el T65 GMC - torreta de pistola a la part posterior amb els motors al mig del xassís - amb alguns retocs menors (incloent-hi un escut angular en lloc d'un escut recte).

M19 i M19A1 El T65E1 va ser acceptat en servei com a M19 el maig de 1944 amb una ordre per a 904 models de producció, que va ser enviat a Cadillac. Uns 300 van ser construïts per Massey Ferguson (llavors Massey-Harris) al Canadà. La producció no va començar fins a l'agost d'aquest any, i només 285 van ser produïts al final de la guerra. El M19A1 tenia un motor auxiliar i generador per operar els canons de 40 mm quan el motor principal estava tancat, i accessoris per portar dos canons de recanvi.

Història del servei esquerra|miniatura|215x215px|Un Un M19 de la 3a Divisió dispara contra posicions xineses L'ordre complet no es va completar, ja que els requisits per a les armes antiaèries havien canviat i el xassís es va desviar per produir més del tanc lleuger Chaffee.

El M19 MGMC va arribar massa tard per servir a Europa en la Segona Guerra Mundial amb l'Exèrcit dels Estats Units. Mai no es va lliurar a altres països per llei de préstec i arrendament o a través del Programa d'Assistència Militar (encara que alguns exemples van ser transferits als Països Baixos el 1951 i el recentment establert JGSDF el 1954). Va servir a la Guerra de Corea, principalment com a canó d'assalt. Va ser utilitzat en la defensa contra les forces xineses i nord-coreanes al costat oriental de l'embassament de Chosin per unitats de l'Exèrcit dels Estats Units de la 31a i 32a Infanteria, així com en la lluita del Perímetre Pusan. Els canons de 40 mm eren especialment eficaços contra les càrregues d'infanteria massiva xineses a Corea del Nord.

Operadors : 1945-1953 : 1953-1979 : 1951-1978

Vehicles semblants : M42 Duster : 40M Nimród : Crusader AA : Flakpanzer IV Möbelwagen : Flakpanzer IV Ostwind : ZSU-37

Referències

Categoria:Artilleria autopropulsada Categoria:Armament dels Estats Units