Franca Valeri, pseudònim artístic d'Alma Franca Maria Norsa (Milà, 31 juliol 1920 - Roma, 9 agost 2020) va ser una actriu de teatre, cinèma, ràdio i televisió italiana, supervivent de la deportació nazi.Emanuela Martini, Franca Valeri: una signora molto snob, Lindau, 2000,

Biografia Nascuda a Milà, en el si d'una família benestant, el seu pare Luigi, era enginyer d'avions i jueu, la mare, Cecilia Valagotti, en canvi, era catòlica. Des de molt jove, Norsa va freqüentar els ambients artístics, literaris i l'òpera de la Scala de Milà. El 1938, amb la promulgació de les Lleis racials del govern de Mussolini, la van expulsar de l'institut i va haver de estudiar privadament. El 1943, després de l'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades, les tropes nazis van ocupar el país i el seu pare i el seu germà van haver de fugir a Suïssa per evitar la deportació als camps d'extermini nazis. Norsa, (posteriorment Franca Valeri) gràcies a una identificació falsa, que l'acreditava com a filla il·legítima d'un catòlic de Pavía, va viure amb la seva mare en la clandestinitat entre la Província de Monza i Brianza i Lecco.

Al final de la guerra la família es va tornar a reunir. La seva vocació teatral no va agradar al seu pare, per això va decidir canviar-se el cognom Norsa per Valeri, en honor al poeta francès Paul Valéry.

El 1949 amb la companyia I Gobbi va fer la primera gira teatral d'èxit a París, amb un espectacle de sàtira i improvització, sense cap tipus de decorat, ni vestuari. Més tard va iniciar la seva carrera a la ràdio i va triomfar amb la creació dels personatges de la "Signorina Cesira" i la "Signora Cecioni". Més endavant va coprotagonitzar pel·lícules com Il segno di Venere de Dino Risi, amb Sophia Loren i Il vedovo del mateix director, amb Alberto Sordi. Al llarg dels anys, va actuar en nombrosos papers de repartiment en pel·lícules del gènere Commedia all'italiana. Romana d'adopció, a la dècada de 1960 es va fer popular a la televisió on, dirigida per Antonello Falqui, va protagonitzar per a Studio Uno Le divine i Sabato Sera.Emanuela Martini, Franca Valeri: una signora molto snob, Lindau, 2000,

El 1961 es va casar amb l'actor Vittorio Caprioli, que havia conegut el 1943 a Milà i amb el qual va compartir projectes fins que es van divorciar el 1974.No va tenir fills propis, però va adoptar una nena, que de gran va ser la soprano Stefania Bonfadelli.

Franca Valeri va desenvolupar una llarga carrera com actriu, guionista i directora. Entre el 2005 i 2006 va interpretar els monòlegs La Vedova Socrate i Les Bonnes, de Jean Genet. Al gener de 2008 va tornar a interpretar el paper de Solange de Les Bonnes a l'emblemàtic Piccolo Teatre di Milà, on havia sigut moltes vegades convidada i homenatjada. Valeri va ser amant i protectora dels animals i sense ser religiosa, sempre va lluir amb orgull l'Estrella de David, símbol de les seves arrels jueves. Va rebre nombrosos premis i condecoracions. Finalment, el 9 agost 2020 va morir a la seva residència a Roma als cent anys d'edat.

Filmografia

Luci del varietà (1951) – Mitzy The Two Sergeants (1951) Totò a colori (1952) – Giulia Sofía Solo per te Lucia (1952) Villa Borghese (1953) – Elvira Questi fantasmi (1954) Le signorine dello 04 (1955) – Carla The Sign of Venus (1955) – Cesira Piccola posta (1955) – Eva Il bigamo (1956) – Isolina Fornaciari Un eroe dei nostri tempi (1957) Mariti in città (1957) – Olivetti La ragazza del palio (1958) – Bernardi Non perdiamo la testa (1959) – Beatrice Il moralista (1959) – Virginia Arrangiatevi! (1959) – Marisa 'Siberia' Il vedovo (1959) - Elvira Almiraghi Rocco and His Brothers (1960) Mariti in pericolo (1960) – Gina Crimen (1960) – Giovanna Filonzi Leoni al sole (1961) – Giulia I motorizzati (1962) – Velia Parigi o cara (1962) – Delia Nesti Le motorizzate (1963) The Shortest Day (1963)

Gli onorevoli (1963) – Bianca Sereni I cuori infranti (1963) – Fatma Angioj I maniaci (1964) Io, io, io... e gli altri (1966) La ragazza del bersagliere (1967) – Bice Marinetti Scusi, facciamo l'amore? (1968) – Diraghi Basta guardarla (1970) – Pola Prima Nel giorno del Signore (1970) Ettore lo fusto (1972) – Cassandra Último tango a Zagarolo (1974) La signora gioca bene a scopa? (1974) – Giulia Nascimbeni L'Italia s'è rotta (1976) Come ti rapisco il pupo (1976) – Dada La Bidonata (1977) – Giovanna Bronchi Grazie tante – Arrivederci (1977) Tanto va la gatta al lardo... (1978) – María It's Not Me, It's Him (1980) – Carla Weiss Un amore in prima classe (1980) – Della Rosa Non ti riconosco più amore (1980) – Maritza Paulo Roberto Cotechiño centravanti di sfondamento (1983) Tosca e le altre due (2003) – Emilia Alberto il grande (2013)

Referències

Categoria:Centenaris italians Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 2020 Categoria:Actors de teatre italians Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Jueus italians Categoria:Actors milanesos Categoria:Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Guionistes milanesos Categoria:Actors jueus Categoria:Guionistes de cinema italians del segle XX Categoria:Escriptors jueus Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Actors italians nascuts al segle XX Categoria:Actors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1920