miniatura|lang=ca|Els voltants de la Constantinoble romana miniatura|Hebdomon Raymond Janin, 1950. L'Hèbdomon (en grec: Έβδομον [μίλιον], ‘setè [mil·liari]’) era un suburbi de Constantinoble de l'època romana, situat a set milles romanes del Mílion (uns 10 km), açò és, a 4 km fora muralles, a la Via Egnàcia, a la vora del mar de Màrmara. Amb palaus i esglésies, fou el punt de partida dels triomfs imperials cap a la Porta Daurada de la capital.Constantin Porphyrogénète, De ceremoniis aulæ Byzantinæ I, éd. Reiske (CSHB, Bonn, 1829), pàg. 496. Fins al 1922, el lloc estava ocupat pel poble grec de Makrochorion.En grec modern, es pot traduir per 'Poble gran'. Hui, el lloc s'anomena Bakırköy.

Història Des del , l'exèrcit va acampar en aquest indret, en una gran zona anomenada Kampos (un nom inspirat en el Camp de Mart de Roma), i l'emperador es presentava als soldats en una plataforma, el Tribunal, en què Valent fou proclamat emperador l'any 364, i que més tard feu erigir en monument.Thémistios, Orationes quæ supersunt I, éd. Downey-Schenkl (Leipzig, 1965), pàg. 123. En els segles següents, una dotzena d'emperadors foren proclamats al Tribunal de l'Hèbdomon: Arcadi el 383, Flavi Honori el 393, Teodosi II el 402, Marcià el 450, Lleó I el 457, Zenó el 474, Basilisc el 475, Maurici el 582, Flavi Focas el 602, Lleó III el 717, Lleó V el 813, i Nicèfor II Focas el 963. La façana presentava nínxols amb estàtues d'emperadors. Constantí I el Gran va fer construir una església de planta basilical, dedicada a Joan l'Apòstol. Amb Teodosi I el Gran, es va construir una altra església dedicada a Joan Baptista per a albergar una calavera atribuïda al sant, portada de Calcedònia l'any 391 (inaugurada el 12 de març del 392).Patria de Constantinople, éd. Preger (Leipzig, 1907), pàg. 260. Aquesta darrera es va reconstruir sota Justinià I segons un pla octogonal semblant al de Sant Vidal de Ravenna, amb cúpula.Procope de Césarée, De ædificiis, 1, 8, 15-16, éd. Wirth-Haury (Leipzig, 1964, pàg. 35).

Es va construir un port a la fi del , sota Justinià I. El Palau de Magnaura de l'Hèbdomon (que té el mateix nom que un edifici del Gran Palau de Constantinoble) el van construir durant el regnat de Marcià. Va acollir la cerimònia davant del Senat després del retorn de l'emperador d'una campanya militar victoriosa. Justinià I va fer construir un altre palau, anomenat Jucundianae o Secundianae, amb un mirador amb vista a la mar. Durant el mateix regnat, s'hi van afegir fòrums, pòrtics i termes. També hi havia dues fortaleses a banda i banda del port: a l'est, el Kastellion Stroggulon o Kuklobion (circular), i a l'oest, el Castell de les Theodosianae (que feia de caserna per a les tropes d'elit Theodosiana). Cinc esglésies més s'esmenten als textos: una de dedicada a santa Teodota de Nicea, construïda sota Justí I el Vell; una altra construïda per a albergar les relíquies del profeta Samuel portades a Constantinoble entre el 406 i el 408, però que es va esfondrar durant el gran terratrèmol del 557 i no sembla que s'haja restaurat; altres de dedicades a sant Benjamí, als sants Menas i Meneu i als sants nens màrtirs sota el bisbe Babylas d'Antioquia.

Aquestes estructures de l'antiguitat tardana van patir molt les incursions àrabs del 674-677, després el setge del 717-718 i, més tard, la campanya militar del kan búlgar Krum el 813. S'hi feren importants reformes sota Basili I el Macedoni, i en particular l'església de Sant Joan Baptista, que estava en ruïnes, fou restaurada. Al , segons el Llibre de les cerimònies de Constantí VII Porfirogènit, el lloc havia conservat la seua importància, sobretot per a rebre els emperadors que tornaven de campanyes.

Entre els anys 1921 i 1923 (durant l'època del Cos d'Ocupació Francés de Constantinoble), un equip francés feu una campanya d'excavacions sota la direcció de Robert Demangel. Es desenterraren les restes del Tribunal (amb la façana en fornícula) i les de l'església de Sant Joan Baptista (que va desaparéixer el 1965 durant la construcció d'un hospital). També es van trobar fragments arquitectònics (inclosa una columna de granit amb una inscripció en honor de Teodosi II el Jove) i seccions de galeries subterrànies, etc. S'hi coneixen cinc cisternes romanes, dues de les quals eren cobertes (una encara és en molt bon estat).

Notes i referències

Categoria:Constantinoble Categoria:Jaciments arqueològics de Turquia