El Quartet per a quatre violins va ser compost per Grażyna Bacewicz el 1949. Es va estrenar el 13 de febrer de 1950 a Cracòvia, interpretada pels alumnes de Bacewicz: S. Touros, J. Szewczyk, A. Wąsik i J. Wiśniewski.

Origen i context Bacewicz va escriure el Quartet per a quatre violins el 1949, en un moment en què la seva carrera començava a desplaçar-se des de la interpretació i l’ensenyament cap a una dedicació gairebé exclusiva a la composició. La mateixa autora el definia com una «peça didàctica» i no li atorgava la mateixa importància que a altres obres de cambra més ambicioses, com els seus set quartets de corda per a la formació clàssica de dos violins, viola i violoncel. Amb el temps, però, el Quartet per a quatre violins ha esdevingut la seva obra més coneguda, probablement perquè ocupa un lloc gairebé únic dins del seu gènere.

Durant el període barroc no era estrany trobar concerts concebuts per a diversos violins solistes amb orquestra; exemples destacats en són els de Antonio Vivaldi o Georg Philipp Telemann. En canvi, obres escrites exclusivament per a quatre violins sense cap altre acompanyament són molt poc habituals en tota la història de la música. Entre els pocs casos comparables hi ha Quatre peces per a quatre violins, compost el 1968 pel compositor nord-americà Halsey Stevens, tot i que aquesta obra no ha arribat a tenir la difusió de la peça de Bacewicz.

Anàlisi musical La presència de quatre violins sense cap instrument greu crea un problema d’equilibri sonor: en absència d’un registre baix que defineixi les harmonies, les progressions poden semblar menys ancorades. Bacewicz afronta aquest repte organitzant cada moviment al voltant d’un centre tonal clar que actua com a punt de referència.

Al primer moviment apareix una tensió entre re major i mi bemoll major, amb el re imposant-se finalment com a centre tonal. L’oposició entre tonalitats associades a sostinguts i tonalitats amb bemolls reapareix també en els moviments següents, sobretot en el final. En aquest últim, la relació entre mi bemoll i sol crea una base estable sobre la qual es desenvolupen passatges cromàtics molt elaborats. Un altre recurs que utilitza sovint és la nota pedal —una nota repetida de manera persistent—, generalment al quart violí, que acaba assumint la funció d’un baix implícit.

El primer moviment comença amb una introducció Allegretto en què el violí IV manté un re reiterat mentre els altres instruments exploren línies cromàtiques al seu voltant. Aquest material condueix a un Allegro giocoso, construït com una forma de sonata abreujada amb un primer tema de caràcter dansant i un segon tema més suau i cantable.

El moviment lent, Andante tranquillo, adopta una estructura de cançó ABA. S’obre amb una melodia simple al violí I, amb un aire gairebé de cançó de bressol, envoltada d’harmònics que creen una atmosfera velada. El primer episodi creix progressivament en intensitat fins a arribar a un clímax amb trèmolos In crescendo, abans de donar pas a una secció central més calmada. El violí I continua portant la melodia, però el violí II la matisa amb línies que li donen una ombra expressiva. Quan torna la secció inicial, aquest joc de superposicions es manté.

El tercer moviment s’inicia de manera sorprenent amb cinc acords fortissimo en mi bemoll que, de sobte, desemboquen en sol major. Aquest gest introdueix un moviment final d’energia viva, on aquests acords reapareixen com a punts de referència dins del discurs musical. El final adopta el caràcter d’un moto perpetuo, impulsat per una gran vitalitat rítmica.

La sòlida formació violinística de Bacewicz es manifesta en l’explotació de moltes possibilitats tècniques de l’instrument: trèmolos, harmònics, pizzicati, dobles i triples cordes, així com efectes sul ponticello, tocant prop del pont per obtenir un timbre més aspre i brillant.

Referències

Categoria:Obres de Grażyna Bacewicz Categoria:Quartets de corda de la dècada del 1950 Categoria:Composicions musicals del 1950