Antirrhinum sempervirens, coneguda popularment, com totes les espècies del gènere Antirrhinum, com a conillets o gatets, és una planta amb flors que pertany a la família de les plantaginàcies, encara que tradicionalment se l'havia situat dins de les escrofulariàcies. És un endemisme pirinenc, que viu en fissures de roques calcàries.
Descripció Dintre del gènere Antirrhinum hi ha varies espècies de mates perennes, amb la base més o menys llenyosa, amb fulles oposades més aviat arrodonides. Les flors tenen els pètals soldats i la corol.la està tancada, en una mena de boca de conillet o gatet, que s'obre quan l'insecte pol·linitzador s'atura al lloc previst.
Entre elles, A. sempervirens és una planta curtament pubescent (amb pèls curts, no blanquinosa) i la corol·la que mesura entre 2 i 2,5 cm de llarg. Aquests dos caràcters han de permetre diferenciar-la d'A.molle, una espècie semblant que també viu als Pirineus.
A. sempervirens fa aproximadament unes tiges de 10-50 cm de llarg, i té les fulles enteres, el·líptiques, amplament oval-lanceolades, menors de 2,5 cm d'amplada, amb un pecíol curt. La inflorescència és laxa, en un raïm amb 6-20 flors de color blanc cremós, amb la gorja amb les venes tenyides de lila, que apareixen a l'axil·la d'unes bràctees semblants a les fulles normals (hi ha qui diu que són flors solitàries a l'axil·la de les fulles).
Segons la Flora dels Països Catalans, A. sempervirens és una espècie que conté tres subespècies diferents, endèmiques de diferents parts de la península Ibèrica. La subespècie típica té les tiges decumbents (més o menys reptants) i les fulles són toves (no coriàcies), no tant arrodonides i no emarginades. Les bràctees florals solen ser oposades (només excepcionalment alternes) i les flors són una mica més grans (calze de 5-6 mm i la corol·la entre 20-25 mm) que a la subespècie pertegasii. La inflorescència, sobretot l'ovari i el fruit, té pèls glandulosos (tret que la permet diferenciar de la subespècie densiflorum (=A.pulverulentum).
Hàbitat i distribució A.molle, A.pulverulentum, A.sempervirens, A.pertegasii o A.valentinum són diferents taxons del gènere Antirrhinum presents als Països Catalans, bastant semblants entre si i que són tots ells endèmics d'algunes muntanyes ibèriques. Tots viuen en fissures de parets de pedra calcària i segurament degut a aquest aïllament secular han anat diferenciant-se poc a poc. A nivell taxonòmic, aquestes diferències tenen tractaments més o menys sintètics segons les fonts.
Antirrhinum sempervirens és endèmic d'ambdós vessants dels Pirineus centrals, tant a França (Alta Garona i Alts Pirineus) com a Espanya (Pirineu d'Osca i català). A Catalunya s'ha trobat sobretot a la part més occidental, dins del Parc nacional d'Aigüestortes, a la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, i els Pallars. I també una població, certament aïllada de les altres, al Berguedà, a la Tosa d'Alp.
Taxonomia Antirrhinum sempervirens va ser descrita per primer cop el 1795 pel botànic occità Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse.
Referències
Enllaços externs Imatges de la subespècie a flores silvestres de Aragón Imatges de la subespècie a Panticosa, a florasilvestre.es
Categoria:Plantaginàcies