La Suite Turandot, op. 41 (BV 248) és una obra orquestral de Ferruccio Busoni escrita entre 1904 i 1905, basada en l'obra de teatre Turandot del comte Carlo Gozzi. La música —en una forma o una altra— va ocupar Busoni en diversos moments entre els anys 1904 i 1917. Busoni va elaborar la suite a partir de la música incidental que estava component per acompanyar una producció de l’obra teatral de Carlo Gozzi. La suite es va interpretar per primera vegada el 21 d’octubre de 1905, mentre que l’obra amb la seva música incidental no es va representar fins al 1911. L'agost de 1916, Busoni havia acabat de compondre l'òpera en un acte Arlecchino, però necessitava una obra acompanyant per oferir un entreteniment complet per a tota la nit. De sobte va decidir transformar la música de Turandot en una òpera en dos actes amb diàlegs parlats. Les dues obres es van estrenar juntes com a programa doble el maig de 1917.Dent, p. 233; Beaumont (1985), p. 240–241.

Anàlisi musical La princesa xinesa Turandot, bella i intel·ligent, filla de l’emperador, permet que qualsevol pretendent intenti guanyar la seva mà. Però només ho aconseguirà aquell que sigui capaç de resoldre tres enigmes proposats per ella mateixa; el càstig per al fracàs és la decapitació. Aquest és, en essència, l’argument de la peça fantàstica de Carlo Gozzi, per a la qual Busoni va escriure música incidental que aquí es presenta en forma de suite per a les sales de concerts.

I. L’execució; la porta de la ciutat i la separació (Alla marcia, Allegro, alla breve)

La primera escena se situa davant la porta de la ciutat imperial. Allà, com a advertiment i també com a trofeus, estan exposats els caps dels pretendents que han fracassat. El públic presencia l’afegit d’un altre cap a aquesta macabra col·lecció: en aixecar-se el teló, una mà negra apareix darrere el mur, sosté un cap i el col·loca al costat dels altres. El jove Kalaf, príncep estranger exiliat, queda completament captivat en veure el retrat de Turandot i decideix, gairebé amb desesperació, afrontar la prova per obtenir la seva mà. La música d’aquesta escena constitueix el primer moviment de la suite.

II. Truffaldino (Introducció: Bewegt und beschäftigt, 2/4; Marxa grotesca: Moderato, 4/4)

Truffaldino és el supervisor dels eunucs i representa una de les figures típiques de Gozzi: una màscara que introdueix un toc popular i familiar dins l’ambient fantàstic dels contes orientals, establint així un pont entre l’escenari i el públic. El segon moviment de la suite correspon al preludi del segon acte, quan Truffaldino es troba ocupat preparant la sala imperial per a la prova i la celebració del nou aspirant.

III. Altoum (Marxa: Sostenuto e gravamente, 4/4)

En el tercer moviment entra a la sala l’emperador Altoum. És un vell sobirà bondadós, propi dels contes de fades, que sacseja el cap amb resignació davant els esdeveniments que es desenvolupen al seu voltant. Poc després, acompanyada per la música del quart moviment,

IV. Turandot (Marxa: Feierlich, gemessen, 4/4)

Turandot entra amb el seu seguici. Orgullosa, cruel, apassionada i dotada d’una dignitat innegable, apareix davant l’assemblea. En la “Marxa de Turandot” el compositor va intentar evocar aquesta figura fascinant i fatal.

V. Als apartaments de les dones (Andante piacevole e tranquillo, 6/8)

Aquest moviment serveix d’introducció al tercer acte.

VI. Dansa i cançó (Moderatamente, 2/4)

La música de les arpes i de les flautes sonen dins les estances de Turandot i de les seves dames d’honor, mentre un cor femení canta al ritme dels moviments dels ballarins:

Nacht wird zum Tag,—Schauet! Leuchtend wird nun der Saal. Leben, rhythmisch bewegt Wogt auf und ab. Mädchen, freuet euch! Bald empfängt euch der Bräutigam. Nacht wird zum Tag, Leben wogt in seinem Arm.*

(La partitura de la suite de Busoni és publicada per l’editorial Breitkopf & Härtel, i el text d’aquesta cançó només hi apareix en alemany. Una traducció literal en prosa podria ser: «La nit esdevé dia, mireu! La sala resplendeix de llum. La vida, moguda rítmicament, s’alça i baixa. Donzelles, alegreu-vos! Aviat sereu rebudes als braços del nuvi. La nit esdevé dia; la vida batega als seus braços.»)

VII. Vals nocturn (Düster, kraftvoll und bewegt, 3/4)

Kalaf ha resolt els enigmes, però Turandot, ferida en el seu orgull, es nega a concedir-li la recompensa. Kalaf, profundament commogut, està disposat a renunciar als seus drets si Turandot aconsegueix endevinar el seu veritable nom. Aquella nit el príncep dorm al palau sota una vigilància estricta i és visitat per estranyes figures: són emissaris de Turandot que intenten, per diferents mitjans, descobrir el seu nom. El vals acompanya musicalment aquest son inquiet.

VIII. A la manera d’una marxa fúnebre (Langsam, schleppend und klagend, 4/4) i Final turc (Più allegro, 4/4)

Durant l’última visita nocturna el príncep exclama involuntàriament: “Oh, desgraciat Kalaf!”, revelant així sense voler el seu propi nom. En l’últim acte Turandot prepara una venjança d’una refinada crueltat. Apareix amb el seu seguici vestida de dol per accentuar el seu aparent triomf (núm. VIII, dolor simulat). En el fons, però, admira i estima Kalaf; per això es conforma amb aquest èxit aparent i acaba cedint al triomf de l’amor i de la naturalesa femenina. L’alegria general condueix la música al final, igual que conclou també l’obra.

«Tots els motius musicals de la partitura provenen de melodies orientals autèntiques, encara que procedents de cultures diferents. El tema líric de la marxa de Turandot deriva d’una melodia xinesa adaptada, i el cantus firmus del cor femení és la cançó àrab més antiga coneguda. Amb l’ús d’aquestes melodies reals, el compositor considerava haver superat l’orientalisme teatral convencional.

Referències

Bibliografia Beaumont, Antony (1985). Busoni the Composer. London: Faber and Faber. . Dent, Edward J. (1933). Ferruccio Busoni: A Biography. London: Oxford University Press. (Reprint: London: Ernst Eulenberg, 1974. .)

Categoria:Música incidental Categoria:Composicions musicals del 1905 Categoria:Suites per a orquestra Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Obres de Ferruccio Busoni