LAmèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès. Des d'una perspectiva socio-política, i incloent només als estats independents, l'Amèrica Llatina correspon la majoria de les nacions al sud del Rio Grande (o Riu Bravo), siguin de Nord-amèrica, Centreamèrica, el Carib o Sud-amèrica, nacions on s'hi parla el castellà, francès, portuguès o llengües criolles derivades d'aquestes. D'acord amb aquest criteri, l'Amèrica Llatina està formada per 20 estats independents i diverses dependències polítiques. El gentilici que es fa servir normalment és llatinoamericà.

Etimologia Una hipòtesi sobre l'origen del terme l'atribueix a l'emperador francès Napoleó III, que volia expandir els seus dominis a aquest territori i a Indoxina durant el seu regnat. Es creu que durant la intervenció francesa a Mèxic i la instauració del Segon Imperi Mexicà els francesos van utilitzar aquest terme per tal de fer una connexió cultural entre Mèxic i el país invasor, França, ja que ambdós països tenien la mateixa arrel i la mateixa cultura "llatina" (en referència a l'origen de la llengua), en oposició a la cultura anglosaxona dels Estats Units. Una altra teoria suggereix que Michel Chevalier va encunyar el terme el 1836.En la seva obra Lettres sur l'Amèrique du Nord

El terme ha evolucionat i avui dia s'utilitza per referir-se als territoris d'Amèrica on es parla el francès, castellà o portuguès, totes tres llengües d'origen llatí. Tanmateix, moltes persones de l'Amèrica Llatina no parlen cap d'aquestes llengües sinó llengües autòctones ameríndies o d'altres que hi van ser portades pels immigrants. Per altra banda, les àrees francòfones del Quebec, Nova Escòcia, Saint-Pierre i Miquelon i l'estat castellanoparlant de Nou Mèxic s'exclouen d'aquesta definició, tot i que el francès o el castellà hi són llengües oficials, ja que aquests territoris no són estats independents i estan separats de la resta de l'Amèrica Llatina. La Guaiana Francesa, tanmateix, sovint s'hi inclou.

Cal esmentar que el terme Iberoamèrica es refereix a les nacions on es parla el portuguès o el castellà, i sovint inclou Portugal i Espanya, i per tant, difereix en definició de "Llatinoamèrica". El terme Hispanoamèrica només inclou els països castellanoparlants d'Amèrica.

Divisions polítiques Divisió política estricta miniatura|Mapa d'estats de l'Amèrica Llatina miniatura|Mapa lingüístic de l'Amèrica Llatina L'Amèrica Llatina està formada pels següents estats independents: Argentina Bolívia Brasil Colòmbia Costa Rica Cuba Equador El Salvador Guatemala Haití Hondures Mèxic Nicaragua Panamà Paraguai Perú República Dominicana Uruguai Veneçuela Xile

I les següents dependències:

de França Guaiana Francesa Guadeloupe Martinica

dels Estats Units Puerto Rico

Amèrica Llatina com a regió geopolítica i econòmica Per a algunes institucions internacionals, com ara les Nacions Unides i el Banc Mundial, tots els països al sud dels Estats Units, formen l'Amèrica Llatina, com una divisió regional geopolítica i econòmica del món (també anomenada "Amèrica Llatina i el Carib"), encara que a alguns països s'hi parli una altra llengua que no sigui d'origen llatí estrictament. Així, sota aquesta denominació els següents països, a més de la llista anterior, formen part de l'Amèrica Llatina: Bahames, Barbados, Belize, Dominica, Grenada, Guyana, Jamaica, Surinam, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Trinidad i Tobago i les dependències britàniques al Carib i a Sud-amèrica (incloent-hi les Illes Malvines).

Economia A finals del l'economia de l'Amèrica Llatina va estar marcada per la crisi del deute.

D'acord amb el Banc Mundial el 2006 l'Amèrica Llatina va incrementar les seves exportacions atesos els alts preus de les matèries primeres. El creixement total del Producte Interior Brut (PIB) va ser del 4,4 % el 2005 i s'estima que el 2006 ha estat de 4,6 %. La potència exportadora de la regió es Mèxic: el 2005 Mèxic tot sol va exportar 213.700 milions USD, gairebé la mateixa quantitat que van exportar tots cinc membres del Mercosur (incloent-hi Veneçuela), que va ser de 214.500 milions USD.Dades del CIA Factbook Durant el mateix any, la Renda Nacional Bruta i la renda per capita de Mèxic van ser les més altes de la regió amb 753 milions USD,Gross National Income 2005, Atlas Method, The World Bank i 7.310 USD per persona,Gross National Income Per Capita 2005, Atlas Method and PPP The World Bank respectivament. Tanmateix, i atesa la subvaluació d'altres monedes sud-americanes, en especial, el peso argentí, ajustat a la paritat de poder adquisitiu, el PIB més gran de la regió va ser del Brasil (1.627 milions USDGross Domestic Product PPP 2005 the World Bank) i la renda per capita ajustada a poder adquisitiu més alta va ser de l'Argentina (13.290 USD).

La desigualtat i la pobresa encara són els reptes més grans de la regió. D'acord amb la CEPAL, l'Amèrica Llatina és la regió més desigual del planetaLa región sigue siendo la más desigual del mundo, según Cepal América Economía D'acord amb el Banc Mundial gairebé el 25 % de la població viu amb menys de 2 USD per dia. Els països amb la major desigualtat el 2006 (mesurat amb l'Índex de Gini) segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides van ser Bolívia (60,1), Colòmbia (58,6), Paraguai (57,8) i Xile (57,1). Un aspecte característic de la desigualtat i la pobresa de Llatinoamèrica és l'accés desigual a la infraestructura bàsica. Per exemple, l'accés a l'aigua potable i els serveis de sanitat i la seva qualitat encara són baixos.

Els blocs comercials més importants de la regió són el Mercosur, la Comunitat Andina de Nacions (CAN) i el Grup dels tres (G3). No obstant la regió està experimentat una reconfiguració important entre dues polítiques oposades quant a la integració i el comerç: Veneçuela s'ha separat oficialment del CAN i del G3, i ha començat el procés d'incorporació al Mercosur com a membre ple. El president de l'Equador, també ha anunciat les seves intencions de seguir els mateixos passos que Veneçuela. Aquest bloc s'oposa nominalment a qualsevol tipus d'acord de lliure comerç amb els Estats Units, encara que l'Uruguai ha manifestat la seva intenció de negociar-ne un. Per altra banda, Mèxic està gairebé completament integrat econòmicament amb la resta dels països de Nord-amèrica, com a membre del NAFTA, i el 85 % de les seves exportacions es dirigeixen exclusivament als Estats Units i al Canadà. Xile també ha signat un acord de lliure comerç amb tots tres països del NAFTA, encara que no n'és membre. Els parlaments de Colòmbia i el Perú ja han aprovat un acord de lliure comerç amb els Estats Units, encara que esperen la seva ratificació del Congrés nord-americà.

La taula següent mostra tots els estats independents de lAmèrica Llatina ordenats alfabèticament i indica la Renda Nacional Bruta (RNB), la renda per capita en termes nominals i ajustada a la paritat de poder adquisitiu (PPA), el Producte Interior Brut (PIB) en PPA, l'indicador de desigualtat l'índex de Gini (el nombre més alt indica major desigualtat) i l'Índex de desenvolupament humà (IDH). Les xifres de RNB i PIB provenen de les dates del Banc Mundial del 2005. Els índexs de Gini i de desenvolupament humà provenen del Report de Desenvolupament de les Nacions Unides del 2006.

País RNB Renda per capita PIB (PPA) per capita PIB (PPA) DesigualtatHuman Development Report Programme 2006 p. 335 United Nations IDH 173.020 4.470 13.920 558.755 52,8 0,863 9.271 1.010 2.740 26.225 60,1 0,692 644.133 3.460 8.230 1.576.728 58 0,792 95.584 5.870 11.470 205.884 57,1 0,859 104.520 2.290 7.420 354.265 58,6 0,790 19.867 4.590 9.680 43.207 49,9 0,841 el Banc Mundial no reporta cap xifra per a Cuba. El CIA Factbook reporta un PIB PPA estimat de 40.060 milions USD i un PIB PPA per capita de 3.500 USD. n.a.n.a.n.a.n.a. n.a. 0,826 21.080 2.370 7.150 67.410 51,7 0,751 34.759 2.630 4.070 56.509 43,7 0,765 16.832 2.450 5.120 36.478 52,4 0,729 30.259 2.400 4.410 56.295 55,1 0,673 3.876 450 1.840 15.65759,2 0,482 8.586 1.190 2.900 20.091 53,8 0,683 753.394 7.310 10.030 1.052.443 49,5 0,821 4.968 910 3.650 20.189 43,1 0,.698 14.951 4.630 7.310 25.478 56,4 0,809 7.854 1.180 4.970 30.547 57,8 0,757 73.045 2.610 5.830 174.144 54,6 0,767 15.096 4.360 9.810 35.185 44,9 0,851 127,799 4,810 6,440 173,583 44,1 0,784

Demografia Amèrica Llatina ofereix una amalgama d'ètnies que varia en la seva presència i percentatge d'un país a un altre, en funció de la seva història i els moviments migratoris. Tanmateix, es poden distingir quatre grans grups:

Els països amb predomini de població mestissa; Mèxic, Centreamèrica, l'Equador, Paraguai, República Dominicana Colòmbia, Veneçuela Els de països amb predomini indígena de la seva població; Bolívia i el Perú. Els de població d'origen predominantment europeu; Argentina, Uruguai, Xile i Brasil. Els països amb predomini negre o mulat de la seva població; República Dominicana i Guyana.

La qüestió demogràfica, però, és un tema molt controvertible als diferents països llatinoamericans. Amb una història de fragmentació social basada en castes imposada per Espanya, Llatinoamèrica ha hagut de resoldre la desigualtat i trobar una identitat pròpia. Les dades etnogràfiques per tant, no són precises, i sovint són enfoscades pels prejudicis ètnics. Aquests són alguns exemples de les controvèrsies de la classificació ètnica:

L'Argentina s'ha definit com un país ètnicament europeu en consideració de la massiva immigració europea del començament del (s'estima que 6 milions d'europeus hi van immigrar en aquella època). Tanmateix, un recent i controvertible estudi genètic de la Universitat de Buenos Aires ha establert que al voltant del 50 % de la població argentina té un avantpassat amerindi. Els censos oficials, però, fan la classificació ètnica segons el sistema de l'auto-adscripció; és a dir, pregunten a les persones si es consideren europeus, mestissos o amerindis. D'acord amb l'autoadscripció, més del 80 % es considera europeu. Al Perú, tradicionalment un indígena que ha emigrat a les grans ciutats i que s'ha oblidat de les seves costums i la seva llengua, es converteix, quant a la classificació demogràfica oficial, en un mestís. Per tant, hi ha ambigüitat en les estimacions del nombre d'indígenes. Mèxic s'ha definit com un país mestís i, per tant, hi ha una tendència "mestissadora" en el país. Els fills d'un estranger d'origen europeu que s'ha casat amb una mexicana (encara que ella sigui ètnicament d'ascendència europea) es consideren mestissos. Els fills d'un indígena amb una mestissa es consideren mestissos. A República Dominicana, El 70 % de la població és d'origen africà, però en els censos ajunten als mulats i mestissos en un mateix grup ètnic i els d'ascendència directa se'ls té en compte com a negres. El Brasil té una composició demogràfica amb una majoria europea (poc més del 50 %), seguida de la població mulata i negra (ambdues conformant el 40 %); la població indígena del Brasil representa menys del 5 % de la població total. La demografia de Cuba té característiques similars, amb un percentatge considerable de població europea, mulata i negra.

Cal esmentar que Llatinoamèrica ha rebut onades d'immigrants de diverses parts del món. Encara que al país un grup ètnic sigui predominant, es poden trobar persones amb avantpassats japonesos a l'Argentina, libanesos a Mèxic, italians a Centreamèrica i sud-coreans al Brasil.

Llengües