Phyllitis sagittata, la llengua de cérvol sagitada és una falguera del gènere Phyllitis o bé Asplenium, segons les fonts, que s'inclou dins de la família de les aspleniàcies. És una espècie que viu en parets, coves, balmes i ambients rocosos humits al voltant de la Mediterrània que està en perill d'extinció a CatalunyaRESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. i al País Valencià.
Descripció És una espècie perenne, amb un rizoma subterrani, curt, recobert d'esquames fasciculades. Les frondes (fulles típiques de les falgueres) poden arribar a mesurar entre un 10-30 x 5-8 cm d'ample, són enteres, oblongues o lanceolades. Quan són joves es poden confondre amb Phyllitis scolopendrium, amb dues petites aurícules a la base; però en les fulles adultes, aquestes auricules són més grans i divergents i fan que la fulla tingui una forma hastada. El pecíol és gairebé tant llarg com el limbe. Al revers de la fulla hi ha els sorus linears i aparellats a banda i banda del nervi principal.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu sobre roques humides i ombrívoles, en indrets de clima mediterrani. Es distribueix per totes les Illes Balears (incloent Cabrera i Formentera), i la part del llevant de la península ibèrica, amb algunes poblacions a Cadis que enllacen amb les que hi ha al nord d'Àfrica. És una espècie molt rara al País Valencià i Catalunya, fet que ha provocat que se l'hagi inclòs dins de la categoria d'espècie en perill d'extinció tant al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya com a la Llista d'espècies de flora en perill d'extinció al País Valencià.
Taxonomia Hi ha dos descripcions originals d'aquesta especie del segle XIX que van coincidir en col·locar-la dintre del gènere Scolopendrium:
Mariano Lagasca la va anomenar Scolopendrium hemionitis Lag., D.García & Clemente el 1802 al volum 5è dels "Anales de Ciencias Naturales".
Augustin Pyrame de Candolle la va anomenar Scolopendrium sagittatum DC. in Lam. a la Flora de França, el 1815.
Malgrat que el nom de Lagasca és més antic que el de Candolle, el nom que ha passat a la posteritat és el segon, incomplint les regles de prioritat que marca la ciència taxonòmica:
El 1952 es va proposar incloure aquest tàxon dins d'Asplenium: Asplenium sagittatum (DC.) Bange
El 1954 es va proposar deixar-lo a part, dins de Phyllitis sagittata (DC.) Guinea & Heywood. Aquest nom ha estat acceptat durant molts anys per la gran majoria de la comunitat científica i és el nom que consta a les flores de referència del nostre país: Flora dels Països Catalans, Flora Iberica o el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.
Avui en dia, sembla que està més acceptada la proposta d'Anthelme-Jean BANGE.
L'argument per a situar-la dins del gènere Asplenium, seria l'existència d'individus híbrids amb diverses espècies d'aquest gènere, que formen exemplars amb caràcters intermedis que hom a situat dins del gènere híbrid: x Asplenophyllitis Alston
Val a dir que no és l'únic exemple de l'existència d'híbrids intergenèrics en el món vegetal. També se'n coneixen entre Festuca i Lolium o entre gèneres diferents d'orquidiàcies.
Referències
Enllaços externs
Fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat Imatges de l'espècie Flora vascular de Andalucía herbari virtual del Mediterrani occidental
Categoria:Asplenium