miniatura|333x333px|Petròglif de ballarins masculins i femenins, al Parc Nacional Ku-ring-gai Chase Els gravats rupestres de Sydney, o art rupestre de Sydney, són una forma artística dels aborígens australians en la pedra gres dels voltants de Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia, que consta d'imatges acuradament dibuixades de persones, animals o símbols. Hi ha molts milers d'aquests gravats a l'àrea de Sydney, tot i que els llocs on se'n troba la majoria no es publiquen per a evitar els danys causats pel vandalisme i per a conservar la seua "sacralitat", perquè els australians autòctons continuen considerant-los llocs sagrats. En la conca de Sydney hi ha dos entorns artístics, refugis de roca i llocs de gravat.McDonald, J. 1999. Bedrock notions and isochrestic choice: evidence for localised stylistic patterning in the engravings of the Sydney region. Archaeology in Oceania 34(3):pàg. 145-160.Basedow, H. 1914. Aboriginal rock carvings of great antiquity in S.A. J. R. Anthropol. Inst., 44, p. 195–211.
Hi ha unes 1.500 peces d'art autòcton a Sydney, més de la meitat de les quals són d'art rupestre, i al voltant d'unes 1.500 coves o refugis que contenen dipòsits culturals. Són comparables als petròglifs dels autòctons americans i a l'art rupestre que es troba en altres llocs d'Austràlia, però tenen el seu estil distintiu que és prou diferent del que hi ha en qualsevol altre lloc d'Austràlia. L'art de Sydney del voltant del 5000 abans de la nostra era amb alguns exemples possiblement tan antics com del 7000 ae, es troba predominantment en el Consell Ku-ring-gai, a la Badia de Sydney i a les Muntanyes Blaves.
Orígens miniatura|220x220px|Gravats de balenes a Bondi (Austràlia) Els gravats, els van fer els aborígens australians que han viscut a l'àrea de Sydney des de fa uns 30.000 anys fins a l'actualitat. La datació per radiocarboni indica que l'activitat humana començà en aquesta zona fa uns 30.735 anys. En els sediments de grava de l'oest, però, es van trobar moltes eines de pedra autòctones datades entre 45000 i 50000 abans de la nostra era, i això implicaria que hi hagué assentaments humans a Sydney abans del que es pensava.
Els gravats no es poden datar directament amb els mètodes arqueològics contemporanis, per la qual cosa cal utilitzar la datació indirecta: són d'un estil conegut com a "figuratiu simple", que l'arqueologia formulativa data del voltant del 3000 i 4000 abans de la nostra era, i que és contemporani del període neolític d'Euràsia. Altres gravats mostren vaixells de vela europeus, per això no poden tenir pas més d'uns 200 anys d'antiguitat. És probable que alguns dels gravats més ben conservats representen la part més tardana d'aquest període. La situació, però, es complica pel fet que els gravats van ser a voltes "ranurats" durant les cerimònies.Josephine Flood, 'Rock Art of the Dreamtime', .David, B., J-M. Geneste, F. Petchey, J-J. Delannoy, B. Barker and M. Eccleston. 2013b. ‘How old are Australia’s pictographs? A Review of Rock Art Dating’. Journal of Archaeological Science 40 (1): pàg. 3–10.
Algunes d'aquestes obres semblen mostrar llops marsupials i altres mamífers que s'han extingit a l'àrea des de fa molts milers d'anys i, per tant, poden ser així d'antigues. En suport d'això, és cert que l'art rupestre d'altres llocs —com ara, el Parc Nacional Kakadu— mostra animals extints, i per tant ha de tenir desenes de milers d'anys d'antiguitat. De moment, però, no hi ha pas evidències sòlides per a donar suport a aquestes afirmacions en l'art rupestre de Sydney.Bednarik, R. G. 1992. ‘A New Method to Date Petroglyphs’. Archaeometry 34 (2): p. 279–291.
Mètode de creació L'examen dels solcs mostra que es feren en diverses etapes:
Sembla que es dibuixà un esbós de contorn raspat en la superfície de la roca. Després s'hi feren uns forats al llarg de la línia, usant una pedra o petxina punxeguda, i això és possible perquè el gres de la Conca de Sydney és relativament tou. Els forats es van unir fregant una pedra esmolada al llarg de la línia.
Això dona com a resultat una escletxa en forma de O que sol tenir uns 2 centímetres de profunditat i 2 centímetres d'amplada. Es distingeix fàcilment de les clivelles naturals del gres, que solen tenir forma de V, de les clavilles modernes fetes amb eines d'acer, que solen ser més estretes i fondes, i tenen una secció quadrada. McDonald, J. 2008a. Dreamtime Superhighway: Sydney Basin Rock Art and Prehistoric Information Exchange. Terra Australis 27. ANU EPress, Canberra.
Els solcs es mantenien sovint "regravant-los" durant les cerimònies, i això complica els intents de datar-los.Lilley, I. 2006. Archaeology in Oceania: Themes and Issues. Archaeology of Oceania: Australia and the Pacific Islands, pàg. 1–28.
Utilització Tot i no conéixer-ne definitivament el propòsit, se'n poden fer algunes conjectures per analogia amb la cultura d'altres grups autòctons que van sobreviure fins als temps moderns. Alguns llocs poden haver estat "llocs d'augment", on se celebrava una cerimònia per a augmentar la disponibilitat d'una font d'aliment, com els cangurs o els peixos. Sembla que la majoria dels llocs que representen animals són d'aquesta mena.
Un altre grup de llocs poden haver sigut on se celebraven cerimònies d'iniciació, per a facilitar la transició d'un xiquet a la maduresa. En altres indrets d'Austràlia, sabem que una cerimònia d'iniciació sovint involucra un camí cerimonial des de la infantesa fins a la maduresa, i per tant les línies de graons, o mons, poden indicar llocs d'iniciació. Altres llocs mostren "herois culturals" o "éssers ancestrals" de la mitologia aborigen australiana com ara Baiame, que té un tocat de ratlles i sovint un cos de ratlles; i Daramulan (heroi creador), que té un gran peu sancallós i potser prové d'un emú.
Alguns llocs també mostren evidència d'astronomia aborigen, ja que els models de la roca s'assemblen als de la Via Làctia. Els llocs d'augment, els d'iniciació, els d'herois culturals i els astronòmics no són necessàriament diferents, i un lloc pot entrar en qualsevol o en totes aquestes categories.
Temes Els llocs aborígens de gravat rupestre solen tenir imatges d'éssers espirituals sagrats, figures mítiques d'herois ancestrals, animals endèmics, peixos i empremtes. Al voltant dels gravats a la roca hi ha llocs d'enterrament, coves, àrees de matrimoni, d'hòmens i de dones, de parts, llocs de Køkkenmødding (sambaqui, 'femer'), llocs de disposició de pedres i de fabricació d'estris.
Les McLeod, un guia indígena de Hawkesbury va dir: "Molts aborígens estan convençuts que han estat creats a partir d'animals; ací hi ha gravats de walabis, peixos i emús». "El gres de Sydney és fàcil de gravar però també fàcil d'esborrar-se. El poble Guringai hauria visitat un parell de vegades a l'any els llocs dels gravats, per a tornar-los a regravar". En una petita cova a la riba de l'aigua, hi ha plantilles de mans de color ocre d'un grup d'hòmens guringai i d'una petjada de mà més menuda, és a dir, d'un xiquet o xiqueta. Les plantilles haurien estat una manera de fer saber als altres membres del clan que aquesta cova era un lloc segur per a habitar. Les pintures rupestres d'un peix just per damunt de la línia de flotació indicaven als altres que es podien trobar peixos en aquesta zona. La majoria (97%) dels motius gravats es fan únicament amb el contorn. Els únics omplerts sistemàticament són els herois culturals, que solen estar decorats amb línies de punts picats.
Característiques Els refugis amb art es caracteritzen per l'art de les plantilles o amb el carbó. La plantilla es crea barrejant ocre en la boca i després se'n fa una pasta humida, que es polvoritza sobre l'objecte que s'està pintant a la paret del refugi. Altres formes d'art són les pintures ocres, els dibuixos de carbó i els gravats. Les il·lustracions de pintura rupestre solen ser sobre humans, cangurs, emús, equidnes, patrons de quadrícules, empremtes d'animals, bumerangs, destrals, plantilles de mà, etc. El negre és el color més emprat a Sydney: representa el 46,2% de l'art dels pigments. Li segueixen el blanc (34,6%), el roig (16,6%) i el groc (2,8%). També hi ha una sèrie de solcs o escletxes de rectificat situades en tota la zona de Sydney. Els llocs d'enterrament estan presents en aquesta àrea, i molts se n'han trobat en els darrers anys en els sambaquis i en els refugis.
Els gravats solen representar peixos, animals, humans, objectes de fusta i éssers mitològics. Les pedreres són llocs on els aborígens acumulen tipus de pedra per a la fabricació d'eines, articles cerimonials i sagrats. La majoria de les fines escates de pedra i eines recuperades en l'àrea s'haurien importat d'altres àrees com la costa nord, la Vall de Hunter i el riu Nepean. Els pous excavats a la zona de Sydney els va utilitzar la tribu autòctona per a esmolar eines i també com a font d'aigua potable.McCarthy, F. D., 1956. Rock engravings of the Sydney-Hawkesbury District. Part 1: Flat Rocks Ridge: a Daruk ceremonial ground. Records of the Australian Museum 24(5): p. 37–58, plates 3–6. (23 de novembre de 1956).
Freqüència dels motius S'estudiaren 7.804 motius o temes dels 717 llocs de gravat, amb un enfocament destacat en les empremtes, i una predilecció pels animals marins i terrestres, els models antropomòrfics i els motius culturals.Maynard, L. 1977. Classification and Terminology in Australian Rock Art. In (ed) P. J. Ucko Form in Indigenous Rock Art, Prehistory and Material Culture. Australian Institute of Aboriginal Studies, Canberra, 13: p. 387–402. miniatura|Home i dona miniatura|Grup de cangurs miniatura|Gravat d'un emú TemaFreqüència %1Home5,42Dona13Antropomorf2,34Perfil antropomòrfic0,95Heroi cultural0,56Macròpode77Serp0,78Altres animals terrestres49Emú0,910Altres ocells2,111Peixos11,612Anguila2,313Balena1,314Altres animals marins215Protecció316Búmerang3,917Destral0,618Altres objectes2,819No identificat, obert6,120No identificat, tancat9,121Mà0,222Peu humà17,423Petjada de cangur2,424Petjada d'aus725Cercle3,926Conjunt no figuratiu0,927Motiu de contacte0,5
Llocs Hi ha uns 2.000 llocs de gravats rupestres, els quals solen trobar-se en superfícies molt elevades, llises i planes. Més de la meitat dels llocs de gravat (55,9%) són a les crestes. Les ubicacions en vessants són les més freqüents (41,2%), mentre que els fons de les valls són comparativament estranys (2,8%). La distància mitjana a l'aigua potable de qualsevol lloc de gravat de l'àrea és de 650 m i la distància màxima n'és d'uns 3 km. La distància mínima n'és de 2 m (pous o rierols de roca).McCarthy, F. D. 1959. Rock Engravings of the Sydney-Hawkesbury District (Part 2): Some Important Ritual Groups in the County of Cumberland. Records of the Australian Museum 24 (14): p. 203–215.
L'art rupestre de Sydney es troba en aquests llocs:
Sydney miniatura|Talla aborigen a prop de la Badia Bantry del Parc Nacional Garigal miniatura|Gravat del que es creu que és una tortuga a Bondi Beach miniatura|Dibuix de carbó aborigen a Myuna Creek
Badia Bantry al Parc nacional Garigal, Badia de Sydney —extens lloc de gravat que presenta una àmplia gamma, incloent-hi animals, persones, símbols i una balena—. Talles de roques del nord de Bondi, a Bondi Beach —inclou gravats d'humans, taurons, peixos, balenes i una tortuga—. Allambie Heights, un barri al nord de Sydney —conté una balena i molts gravats més petits—. Parc nacional Heathcote, al sud de Sydney. Es coneixen diversos llocs, a l'oest de la ruta Bullawarring Track, adjacent a una cova d'ocupació, a més d'un grup de dibuixos al carbó al costat de Myuna Creek. Grotto Point a Dobroyd Head, als suburbis del nord —un lloc de gravat ben mantingut dins l'àrea metropolitana de Sydney, amb molts gravats— Reserva de Balls Head a Port Jackson —llocs d'art, sambaquis i un prominent petròglif d'una criatura marina—. Tamarama —gran gravat d'un tauró i un peix—.