La Simfonia núm. 3 en fa menor, Same Ätnam (Simfonia de Lapònia), va ser composta per Wilhelm Peterson-Berger entre 1913 i 1915. Es va estrenar a Estocolm en una interpretació de l’Orquestra de la Cort Reial (Hovkapellet) l'11 de desembre de 1917.
Origen i context La Tercera Simfonia s’inspira profundament en els paisatges i la cultura del nord escandinau. Cada moviment evoca escenes o atmosferes vinculades a la vida del poble sami, estès per les regions septentrionals de Suècia, Noruega i Finlàndia.
L’origen de l’obra es troba en una experiència auditiva durant una mostra celebrada a Estocolm el 1913, dedicada a enregistraments fonogràfics de músiques exòtiques. Peterson-Berger va entrar en contacte amb diversos joiks —cants tradicionals samis— recollits pel seu amic Karl Tirén. Aquelles melodies, segons el compositor, posseïen una força suggestiva capaç de captivar l’oient i activar la imaginació. A partir d’aquesta descoberta, va concebre una nova simfonia en què integra cinc joiks, identificats explícitament a la partitura amb la indicació Tema lappone.
Uns mesos després de l'estrena, arran d’una nova interpretació amb la Societat de Concerts d’Estocolm sota la seva pròpia direcció, Peterson-Berger va publicar a Dagens Nyheter (19 de març de 1918) un text explicatiu en què detallava el contingut programàtic de cada moviment.
Anàlisi musical S’hi poden detectar certes afinitats amb Bartók —no tant en l’escriptura harmònica com en l’interès pel material tradicional— pel que fa a la incorporació de melodies lapones. El paral·lel dels cants populars que Bartók (i Kodály) van recollir es troba, en aquest cas, en els joiks: melodies improvisades, sovint sense text, pròpies del poble sami.
Una bona part d’aquests cants va ser recopilada per Karl Tirén, amic del compositor, que va dedicar anys a recórrer Lapònia enregistrant-los. Peterson-Berger en va quedar profundament fascinat i en va assimilar l’atmosfera, que impregna bona part de la simfonia.
L’obra s’articula en els quatre moviments habituals, entre els quals destaca especialment el tercer: un ampli adagio de gran alè expressiu, sovint associat a una evocació de la nit d’estiu.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1917 Peterson-Berger 03