Les relacions entre Armènia i l'Azerbaidjan estan marcades sobretot per disputes territorials relacionades amb l'Alt Karabakh —per l'enclavament de Nakhitxivan. No hi ha relacions diplomàtiques formals entre els dos estats, que tècnicament encara estan en guerra, i les tensions continuen sent molt altes.
Història de les relacions Breument independents del 1918 al 1921, les repúbliques democràtiques d'Armènia i Azerbaidjan van tenir una relació difícil, inclosa una guerra entre les dues repúbliques. Més tard foren sovietitzades i integrades a la República Federal Socialista Soviètica de Transcaucàsia fins al 1936. Els dos estats en recuperaren la sobirania el 1991.
Els visats d'entrada a l'Azerbaidjan es denegaven sistemàticament a tots els ciutadans armenis i a les persones d'ascendència armènia. També a qualsevol persona que tingués un visat emés per les autoritats de l'Alt Karabakh o un segell que indique una estada a l'Alt Karabakh o a qualsevol de les set regions ocupades de l'Azerbaidjan. També continuen produint-se escaramusses en la frontera entre els dos estats.
La despesa militar de l'Azerbaidjan es quintuplicà entre els anys 2004 i 2011, i s'hi arribà als 2.500 milions d'euros, i per tant representa més de set vegades la despesa militar d'Armènia.
El 3 de setembre del 2012, el president de l'Azerbaidjan, İlham Əliyev, indultà, donà una casa i retorna el sou a l'oficial Ramil Safarov, que havia estat condemnat a cadena perpètua a Hongria el 2004 (i hi havia passat vuit anys a la presó) per decapitar un soldat armeni, l'oficial Gurgen Margarian, amb una destral aquell mateix any mentre dormia durant un curs d'idiomes organitzat per l'OTAN a Budapest. En resposta, el president armeni Serj Sargsian digué que estava disposat, entre altres coses, a una "nova guerra" si Armènia fos obligada a fer-ho.
A començament d'abril del 2016, els combats tenen lloc entre soldats de Karabakh i àzeris en el context d'un conflicte latent relacionat amb l'Alt Karabakh.
A la fi de setembre del 2020, esclaten nous enfrontaments entre els dos estats.
L'11 de gener del 2021 es feu a Moscou una reunió trilateral entre el president rus, Vladímir Putin, el president de l'Azerbaidjan i el primer ministre armeni, durant la qual van discutir nous plans per a resoldre la situació a l'àrea, i van signar una declaració conjunta.
El 6 d'octubre del 2022, en el context de la cimera de la Comunitat Política Europea, es publicà una declaració al lloc web oficial de l'Elisi després de la reunió del president de l'Azerbaidjan, İlham Əliyev, amb el president de la República Francesa Emmanuel Macron, el president del Consell de la Unió Europea Charles Michel i el primer ministre de la República d'Armènia Nikol Paixinian, en la qual afirma que Armènia i l'Azerbaidjan han reafirmat el seu compromís amb la Carta de les Nacions Unides i els acords d'Alma-Ata del 1991, i reconeixen la integritat territorial i la sobirania de l'altre.
Després d'una breu operació militar, la Guerra de l'Alt Karabakh del 2023 acabà amb un alto el foc i la deposició d'armes per part dels independentistes de l'Alt Karabakh. El territori es reintegrà a l'Azerbaidjan. Més de 100.000 armenis abandonaren l'Alt Karabakh.
Des del desembre del 2023, els dos estats han estat intentant normalitzar les relacions. El 7 de desembre del 2023, van tenir lloc converses entre les oficines del primer ministre armeni, Nikol Paixinian, i del president de l'Azerbaidjan, İlham Əliyev. Al final d'aquestes converses, els dos estats van acordar una declaració conjunta en què es comprometien a prendre mesures concretes per a enfortir la confiança, i van reafirmar la intenció de normalitzar les relacions i signar un acord de pau. Armènia també va anunciar la retirada de la seua candidatura per acollir la COP29 el 2024 i el seu suport a la candidatura de l'Azerbaidjan. Els dos estats també van acordar l'alliberament de 32 presoners de guerra armenis a canvi de dos soldats àzeris. El 28 de gener de 2024, el primer ministre armeni, Nikol Paixinian, va proposar un pacte de no agressió a l'Azerbaidjan a l'espera d'un tractat de pau global.
El gener del 2025 İlham Əliyev va acusar Armènia d'estar governada per "feixistes`" i que aquests eren una "amenaça per a la regió"..
El 8 d'agost del 2025, sota els auspicis de l'administració Trump, els presidents dels dos estats van signar una declaració conjunta a la Casa Blanca que formalitzava la fi del conflicte de l'Alt Karabakh.
Notes i referències
Vegeu també Conflicte de l'Alt Karabakh Frontera entre Armènia i Azerbaidjan Categoria:Relacions internacionals d'Armènia Categoria:Relacions internacionals de l'Azerbaidjan Categoria:Conflicte de l'Alt Karabakh