Hüseyin Doğru (Berlín, 1983) és un periodista i empresari alemany d'origen turc-kurd, fundador de la plataforma Red Media. Al maig de 2025 va ser inclòs, al costat de la seva empresa AFA Medya A.Ş., en la llista de sancions de la Unió Europea en relació amb activitats que, segons el Consell de la Unió Europea, estaven vinculades a operacions d'influència i interferència informativa alineades amb interessos de l'Estat rus.
El govern alemany i mitjans alemanys com taz i Deutsche Welle han informat sobre les presumptes connexions entre Red Media, AFA Medya i estructures mediàtiques estatals russes, incloent vincles amb RT i amb la plataforma Redfish. Der Tagesspiegel també el va acusar de connivència amb activistes propalestins que van ocupar la Universitat Humboldt de Berlín. Doğru ha rebutjat aquestes acusacions i ha afirmat que les sancions responen a la seva activitat periodística i a la seva cobertura de la Guerra a Gaza, així com del genocidi palestí a Gaza.
Les sancions europees tenen com a conseqüència la denominada "mort civil", en prohibir a Doğru treballar, viatjar, rebre diners o regals i realitzar qualsevol compra ni pagament, ni tan sols a un advocat o el lloguer d'un habitatge. Red Media va tancar el 16 de maig de 2025 a causa de les sancions.
Acusacions i sancions Red Media era una plataforma mediàtica fundada per Hüseyin Doğru i gestionada a través de l'empresa AFA Medya A.Ş., propietat del propi Doğru, la qual operava sota el domini thered.stream.
Segons el diari alemany taz, la plataforma es va desenvolupar a partir de la infraestructura digital de Redfish, la qual havia estat finançada a través de Ruptly, una agència de notícies i vídeo vinculada a RT. Després de la invasió russa d'Ucraïna l'any 2022 i la imposició per la Unió Europea de restriccions i sancions contra mitjans vinculats a l'Estat rus, Redfish va deixar d'operar. Doğru va llançar Red Media com un projecte independent, si bé ha admès en una entrevista que va canviar de nom el canal de Telegram de Redfish, el qual va dir haver administrat abans de les sancions, a Red Media. El diari taz també va afirmar que la plantilla de Red Media incloïa a antics col·laboradors de Redfish, Ruptly i RT.
Al juliol de 2024, Doğru va ser acusat pel diari Tagesspiegel d'haver estat el primer a informar sobre l'ocupació de la Universitat Humboldt de Berlín per part d'activistes propalestinos perquè estava de connivència amb ells, i de pertànyer a una "xarxa de propaganda russa". alt=Diari Oficial de la Unió Europea del 25 d'agost de 2025.|miniatura|Diari Oficial de la Unió Europea del 25 d'agost de 2025.
El Consell de la Unió Europea va afirmar en 2025 que la plataforma mantenia «estrets llaços financers i organitzatius amb entitats i agents de la propaganda estatal russa» i difonia "el discurs de grups terroristes islamistes com Hamàs", per la qual cosa va sancionar tant a Doğru com a AFA Medya en el marc de les seves "mesures restrictives tenint en compte les activitats desestabilitzadores de Rússia". El Consell no va aportar cap prova d'aquests fets ni va acusar Doğru de cap delicte.
Doğru denúncia que la sanció és un càstig per haver escrit articles que defensen el punt de vista palestí durant la guerra de Gaza i ha demanat la intervenció de l'ONU i de Reporters Sense Fronteres, i ha afirmat que Red Media no era finançada per l'Estat rus ni per altres governs.
Conseqüències Doğru té prohibit treballar, viatjar, rebre diners o regals i realitzar qualsevol compra ni pagament, ni tan sols a un advocat o el lloguer d'un habitatge. Red Media va tancar el dia 16 de maig. Al març de 2026, els comptes bancaris de l'esposa de Doğru també van ser congelades pel govern alemany, amb l'argument que havia contractat una assegurança per al cotxe familiar en ser cancel·lada la pòlissa del seu marit.
Ninon Colneric, exjutge del Tribunal de Justícia Europeu, i la jurista Alina Miron van afirmar davant el Parlament Europeu que les sancions contra Doğru, adoptades sense judici i sense que l'acusat pogués defensar-se, impliquen de facto la mort civil i constitueixen una infracció greu dels seus drets fonamentals.
El 19 de febrer de 2026 va rebre la solidaritat de Francesca Albanesa, també sotmesa a dures sancions en el seu cas per part dels Estats Units, que va criticar al Consell de la UE per haver "aixafat llibertats fonamentals / la dignitat humana per a protegir a un estat genocida". El mes següent, la política del partit BSW Sevim Dağdelen va cridar a una mobilització a favor de Doğru.
Referències
Vegeu també Francesca Albanese
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Periodistes berlinesos Categoria:Persones de Frankfurt del Main Categoria:Empresaris de Hessen Categoria:Nascuts el 1983