El Festival de la Cançó d'Intervisió 2025 es va celebrar a Moscou, Rússia, sent guanyat per Đức Phúc amb la cançó Phù Đổng thiên vương.
Antecedents Després que les emissores russes es retiressin de la Unió Europea de Radiodifusió en ser excloses del Festival d'Eurovisió arran de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, el Ministeri de Cultura rus va anunciar una altra reactivació el 2023, amb el president rus Vladimir Putin signant un decret perquè se celebrés a Moscou. El Festival de la Cançó d'Intervisió 2025 es va celebrar el 20 de setembre al Live Arena de Novoivanovskoye, Moscou.
El festival Rússia aconseguí l'assistència de gairebé tota l'antiga òrbita soviètica d'Euràsia. Països com Kirguizstan, Uzbekistan o Kazakhstan actuaven al costat de la Xina, Vietnam, Veneçuela o Cuba. L'objectiu aparentment inicial era d'aconseguir que tots els membres dels BRICS hi participessen.
Aràbia Saudita (Zena Emad, Mojrad ham) Xina (Elvis Wang, Zài lùshàng) Egipte (Saif Al-Ali, Dawaa lilsalam) Vietnam (Đức Phúc, Phù Đổng thiên vương) Uzbekistan (Shohruh Mirzo G'aniyev, Sensan sevarim) Sud-àfrica (Mzansi Jikelele, Home) Cuba (Zulema Iglesias Salazar, Guaguancó) Kènia (Sanaipei Tande, Flavour) Madagascar (Denise i D-Lain, Tiako hanjeky)
La versió soviètica volia ser un oposat a la versió capitalista i per això mateix la represa d'Intervisió es fa sota el mateix esperit. Si la versió europea s'ha desentès de la diversitat lingüística, la versió post-soviètica simula la varietat. A la gala d'Intervisió s'hi va escoltar mandarí, vietnamita, uzbec, malgaix, zulú o àrab, però no pas txetxè, belarús, uigur o quítxua. Les presentacions també es fan en diverses llengües tot i que el rus és la lingua franca.
A la versió soviètica s'hi escoltava música clàssica en oposició a la música popular del bloc capitalista. Ara, a la versió post-soviètica, la música és la tradicional de cada país en oposició a la música comercial de la versió europea. Per al dictador rus, el concurs havia de promoure l'"autèntica música" i segons els seus diputats, el concurs no fa ressò de "valors falsos que no tenen ni art ni part amb qualsevol persona normal". És a dir, segons les bases del concurs, les cançons han de promoure els "valors tradicionals" que són "universals, espirituals i familars" rebutjant tota referència al col·lectiu gai o a l'alliberament de la dona. Per tant, si la versió europea és tolerant, la post-soviètica és intolerant. De fet, si a la versió europea vota el públic, a la post-soviètica hi vota un jurat.
Sèrbia i Belarús, aliades incondicionals de Rússia, membres d'Eurovisió, també van resoldre de participar-hi. Dins el conjunt s'hi sumen països com Colòmbia, els Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Qatar, Brasil o Egipte. Tot un registre de dictadures obriren una gala que havia de reprendre el sentiment soviètic. I és que Rússia s'ho munta perquè alguns privats facen veure que representen els Estats Units. Hi hagué doncs una reproducció dels mateixos comportaments de la versió soviètica on Finlàndia o Austràlia hi participaven. Per a tornar-ho tot una mica més polític, s'improvisa una cancel·lació de l'actuació estatunidenca i s'emet un missatge de Vladímir Putin.
Des d'Ucraïna es va criticar el certamen acusant-lo de ser una eina de propaganda del Kremlin. Efectivament, el representant rus, Shaman, és la banda sonora del partit del dictador. La televisió russa hi paga igualment figurants que simulen formar part del públic. Putin posa gent del seu mateix govern dins la direcció d'Intervisió i comenta que l'objectiu és "desenvolupar la cooperació cultural i humanitària internacional".
Referències
2025 2025