Edith Selma Wanda Baumann (Berlín, 1 d'agost de 1909 - Berlín Oriental, 7 d'abril de 1973) va ser una política comunista alemanya. Va ser cofundadora de la Joventut Lliure Alemanya, organització que després de 1946 es va convertir en la branca juvenil del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (PSUA), el partit dirigent de la República Democràtica Alemanya (RDA). Des de 1946 fins a la seva mort el 1973 va ser membre del comitè central del PSUA.

Les fonts a vegades la identifiquen com a Edith Honecker-Baumann. Entre finals dels anys 1940 i mitjans dels anys 1950 va estar casada amb Erich Honecker, que en aquell moment era president de la Joventut Lliure Alemanya i entre 1971 i 1989 va ser secretari general del comitè central del PSUA, amb el qual el 1950 va tenir una filla anomenada Erika.

Trajectòria Orígens i primers anys Baumann va néixer en una família de classe treballadora de Prenzlauer Berg, en aquells anys un barri de recentment desenvolupat al límit sud de Berlín. El seu pare va ser un obrer de la construcció i ella va estudiar en una escola local, formant-se en mecanografia.

Entre 1925 i 1929 va treballar com a mecanògrafa per a un majorista farmacèutic i va continuar en una successió de treballs de mecanografia. El 1925 es va unir a la Joventut Socialista Obrera (Sozialistische Arbeiter-Jugend, SAJ), de la qual va ser membre fins a 1931. Entre 1925 i 1933 també va estar afiliada al sindicat Associació Central de Treballadors (Zentralverband der Angestellten, ZdA). El 1931 es va unir al Partit Socialista dels Treballadors d'Alemanya (PSTA), que es va crear aquell mateix any com a escissió del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). També va ser líder de la Lliga Jove Socialista d'Alemanya (Sozialistischer Jugend-Verband Deutschlands, SJV/SJVD), la branca juvenil del PSTA.

Alemanya nazi L'ascens al poder d'Adolf Hitler al gener de 1933 va portar al PSTA a formar part de la resistència. En el congrés del partit del març de 1933, Baumann va ser triada per a formar part de l'executiva del partit i es va dedicar al que, a partir de llavors, es considerava «treball il·legal del partit». Durant aquell període, entre abril i agost de 1933, va mantenir el seu treball com a mecanògrafa per a l'Agència Nacional de Productes Lactis, Olis i Greixos (Reichsstelle für Milcherzeugnisse, Öle o. Fett) a Berlín, fins que va ser detinguda per la Gestapo l'agost de 1933.

La detenció va ser de més d'un any i va passar primer per la presó de Moabit i, després, per la presó de dones de Barnimstrasse, ambdues a Berlín. Se la va jutjar el desembre de 1934 i el Tribunal Popular nazi la va condemnar a tres anys de presó pel delicte de «preparació d'alta traïció» (Vorbereitung zoom Hochverrat). Finalment, l'octubre de 1936, va ser posada en llibertat i entre 1936 i 1938 va treballar com a mecanògrafa per a un advocat de patents berlinès i entre 1936 i 1945 va treballar com a comptable en una empresa propietat de l'Associació de Subproductes de Carboni (Kohlenwertstoff-Verbände).

Zona d'ocupació soviètica El maig de 1945, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, bona part dels voltants de Berlín van passar a ser controlats per la Unió Soviètica. El setembre de 1945, juntament amb Erich Honecker, va ser reclutada per aconseguir el restabliment de la Joventut Lliure Alemanya (FDJ). Encara que l'entitat tenia les seves arrels en els anys 1930, aquest va ser un nou començament per a l'organització que seria un dels pilars socials i polítics de la futura República Democràtica Alemanya. Baumann va començar com a secretària general i després va passar a vicepresidenta, posició que mantindria fins a 1949, mentre que la presidència va recaure en Erich Honecker.

Dins de la zona d'ocupació soviètica, la polèmica fusió, l'abril de 1946, del Partit Comunista d'Alemanya i el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, de centreesquerra, tenia com a objectiu evitar els errors de les eleccions federals de novembre de 1932, quan es creia que les divisions entre els dos principals partits d'esquerra havien obert el camí a la dictadura nazi, que va ocasionar tant a la Segona Guerra Mundial com l'Holocaust. Pel que fa al nou partit fusionat, el Partit Socialista Unificat d'Alemanya (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands, SED), va emergir el 1949 com el partit governant en un nou règim de partit únic. Des del principi, Baumann va ser una funcionària d'alt nivell del partit i el 1946 va esdevenir membre tant de l'Executiva del partit (Parteivorstand) com del seu comitè central.

República Democràtica Alemanya miniatura|Edith Baumann (centreesquerra) i Erich Honecker (dreta) aplaudint en el Congrés d'Activistes Joves del Treuhandbetrieb (1948) A l'octubre de 1949, la zona d'ocupació soviètica va donar pas a la República Democràtica Alemanya, un nou estat alemany de caràcter socialista. Entre 1949 i 1953, va formar part de la secretaria del comitè central, servint també, entre 1953 i 1955, com a secretària regional del partit a Berlín. Entre 1955 i 1961 va encapçalar grups de treball i la secció de la dona en el comitè central. El zenit de la seva carrera va ser el període entre 1958 i 1963, quan va ser candidata a membre del buró polític, encara que finalment no hi va ingressar. Simultàniament, entre 1961 i 1963, va tenir responsabilitats en el comitè central sobre el comerç i distribució de productes lleugers i aliments. Després, fins a 1973, la seva carrera va canviar a la política local de Berlín, on va servir com a consellera i secretària del grup executiu de la ciutat (Magistrat von Berlin).

Va ser diputada de la Cambra del Poble des de la seva fundació el 1949 fins a la mort de Baumann el 1973, primer com a representant de la Joventut Lliure Alemanya i després com a membre del Partit Socialista Unificat d'Alemanya. El 1947 va ser cofundadora de la Federació Democràtica de Dones d'Alemanya, una de les organitzacions de masses amb representació directa a la Cambra del Poble. Baumann va formar part de l'executiva entre 1953 i 1964.

Mort Baumann va morir el 7 d'abril de 1973 a Berlín Oriental. Erich Honecker va liderar el dol en el seu funeral. L'urna que contenia les seves cendres va ser col·locada a la secció del principal cementiri de Berlín reservat per a líders polítics i persones amb alts honors de la República Democràtica Alemanya.

Premis i honors 1955 Medalla Clara ZetkinNeues Deutschland, 8 de març de 1955, pàgina 2. 1955 Orde del Mèrit Patriòtic, argentNeues Deutschland, 7 de maig de 1955, pàgina 2. 1959 Bandera del TreballNeues Deutschland, 2 d'agost de 1959, pàgina 2. 1960 Bandera del TreballNeues Deutschland, 8 de maig de 1960, pàgina 2. 1965 Orde del Mèrit Patriòtic, or 1969 Orde del Mèrit Patriòtic, fermall d'honor

Referències

Categoria:Polítics berlinesos Categoria:Comunistes alemanys Categoria:Polítics alemanys nascuts al segle XX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1909