és un polític birmà, general de l'exèrcit retirat i president electe de Myanmar, havent governat el país sota diversos títols des que va prendre el poder amb el cop d'estat del 2021. Va dirigir les Forces Armades (Tatmadaw) com a comandant en cap dels Serveis de Defensa del 2011 al 2026. Després del cop d'estat, va exercir com a president del Consell d'Administració de l'Estat del 2021 al 2026 i com a dotzè primer ministre del 2021 al 2025. També va exercir funcions presidencials del 2024, va exercir com a president en funcions del 2025 al 2026 i va ser president de la Comissió de Seguretat i Pau de l'Estat del 2025 al 2026. El 3 d'abril de 2026, va ser elegit pel Pyidaungsu Hluttaw com a onzè president del país.
Biografia Nascut a Minbu, Min Aung Hlaing va estudiar dret a la Universitat d'Arts i Ciències de Rangoon abans d'unir-se a l'exèrcit. Ascendint en les seves files, va esdevenir general superior el 2013. Durant el període de govern civil del 2011 al 2021, va treballar per garantir el paper continu de l'exèrcit en la política i va impedir el procés de pau amb grups armats ètnics. Una missió d'investigació de les Nacions Unides va descobrir que va perpetrar deliberadament el genocidi rohingya. Va mantenir una relació conflictiva amb la consellera d'Estat, elegida democràticament, Aung San Suu Kyi, tot i que ella el va defensar contra els càrrecs de genocidi.
Min Aung Hlaing va al·legar sense fonament irregularitats generalitzades en les votacions i frau electoral a les eleccions generals de Myanmar del 2020, en què la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD) d'Aung San Suu Kyi va guanyar per una aclaparadora majoria. Després li va prendre el poder en el cop d'estat del 2021. S'esperava que es presentés a la presidència de Myanmar si el partit favorable als militars, el Partit de la Unió Solidaritat i el Desenvolupament (USDP), hagués aconseguit prou escons al parlament per elegir-lo, i hauria hagut de retirar-se com a Comandant en Cap dels Serveis de Defensa a causa d'un límit d'edat legal. Amb l'esclat de protestes massives contra el seu govern, Min Aung Hlaing va ordenar la repressió de les manifestacions, provocant una guerra civil.
Les forces de Min Aung Hlaing van emprar tàctiques de terra cremada durant la guerra civil, incloent atacs aeris contra civils. Va ordenar l'execució de destacats activistes prodemocràtics, el primer ús de la pena de mort en dècades. El febrer de 2024, va activar la Llei de Conscripció del Servei Militar Popular de Myanmar per reclutar 60.000 joves per a les Forces Armades. En política exterior, va resistir la influència de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i va confiar en una major cooperació amb Rússia, la Xina i l'Índia. En resposta als seus abusos contra els drets humans i la corrupció, Min Aung Hlaing i el seu govern van estar sotmesos a una extensa sèrie de sancions internacionals, que van retornar Myanmar al seu antic estatus d'estat pària. L'índex de democràcia del 2022 de The Economist va classificar Myanmar sota Min Aung Hlaing com el segon règim més autoritari del món, i només l'Afganistan va ser qualificat com a menys democràtic.
Min Aung Hlaing, que governava Myanmar d'ençà el cop estat de 2021 fou nomenat president per l'Assemblea de la Unió, després d'imposar-se en la segona volta de les eleccions generals de Myanmar de 2025-2026.
Referències
Categoria:Birmans Categoria:Caps d'estat d'Àsia Categoria:Militars asiàtics Categoria:Budistes Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1956