miniatura|255x255px|Fragment d'un dels documents del cartulari amb escriptura visigòtica . Els Cartularis de Valpuesta són una sèrie de documents del que, alhora, són còpies d'altres documents, alguns dels quals es remunten al , si bé l'autenticitat d'alguns són discutits. Estan escrits en un llatí molt tardà que trasllueix alguns elements propis d'un dialecte romanç hispànic que ja es correspon amb les característiques pròpies del castellà
El preàmbul de l'estatut d'autonomia de Castella i Lleó els menciona amb la Nodicia de Kesos com a testimonis que contenen «les empremtes més primitives del castellà». Al novembre de 2010, la Reial Acadèmia Espanyola va avalar els Cartularis, escrits en «una llengua llatina assaltada per una llengua viva», com els primers documents en què apareixen paraules escrites en castellà, anteriors a les Glosas Emilianenses .
No obstant això, la diferència més destacable entre aquests dos documents és que les gloses presenten estructura gramatical romanç, cosa que no es dóna als Cartularis de Valpuesta, els quals són textos escrits en llatí i de gramàtica llatina, en què s'inclouen algunes paraules romanços. Per tant, les Gloses Emilianenques són els textos en romanç ibèric (de l'àrea geogràfica actual de llengua castellana) més antics dels que es té notícia en què són presents tots els nivells lingüístics.
Caracterització miniatura|Facsímils dels Cartularis exposats a la col·legiata de Santa Maria de Valpuesta. Hi ha dos Cartularis de Valpuesta anomenats «Gòtic» i «Galicano» (aquest últim copiat en 1236) són documents llatins referents al monestir de Santa Maria de Valpuesta, a la localitat de Valpuesta de la província de Burgos . Abarquen textos datats des de l'any 804 fins al 1200, any a partir del qual apareixeran textos escrits en ple romanç castellà, igual que succeeix amb altres llengües iberorromàniques, que mostraran els seus primers testimonis d'un romanç plenament desenvolupat al començament del segle
Aquests documents llatins entreveuran trets propis del que seran les llengües romàniques que permeten aproximar-se al protorromance parlat en aquesta zona des del segle al . Com assenyala Emiliana Ramos Remedios:, Emiliana, Los Cartularios de Santa María de Valpuesta. Análisis lingüístico, 2000.
Trets romanços del text llatí dels Cartularis :
Diptongació d'e i o breus llatines: pell (<PELLE ), furs (FÒRUMS ). No obstant això encara en 969 (Privilegis al Monestir de Sta. M.ª de Rezmondo ) es llegeix Pozolos, Villanova i Pisorga Pèrdua de vocals àtones interiors: Elcedo (<ELICETUM ), fresno (<FRAXINUM ) Sonorització de les consonants sordes intervocàliques llatines: Cabezas (<CAPITIA ), montadgo (<MONTATICUM ) Desenvolupament de consonants palatals i xiulants a partir de grups consonàntics llatins amb yod : poço (<PUTEO ), Spelio/Spegio (<SPEC'LUM<SPECULUM ), vinga/vineis (<VINEA ) Desaparició del sistema llatí de declinació, a favor de l'ús de l'acusatiu per a qualsevol funció sintàctica i desenvolupament de les preposicions per marcar-la Formació del plural romanç en -s: els seus nebots Evolució de l'article a partir del demostratiu llatíILLE : Illa Torka Formes verbals fiço, dono ('donó'), es, pertenez, ba, son Ordenació romanç de les estructures oracionals: subjecte + verb + complements del verb, en detriment de la posició normal final del verb en llatí ...
Dentre aquests elements comuns a diverses llengües iberorromances, n'hi ha alguns que caracteritzaran expressament el castellà medieval del segle , i reflecteixen, per tant, un protorromance castellà: miniatura|Facsímil del Becerro gòtic de Valpuesta exposat a l'Institut Castellà i Lleonès de la Llengua a Burgos miniatura|Facsímil del Becerro galicà de Valpuesta exposat a l'Institut Castellà i Lleonès de la Llengua a Burgos
Absència de diptongació davant de iod Inexistència de variants per als diftongs ie i ue (sobretot a ie ) Reducció del diftong ie davant palatal ( vedell en lloc de nuvol ). Es tracta d'un fenomen tardà, encara es llegeix Villiella, Quintaniella de Muño, Bobadiella, Quintaniella de Villegas o Peral Castiello el 950 (fors de Melgar de Suso ) i Brabolio de Portiella el 1012 (Fors de Nau d'Albura) Reducció de diftongs decreixents ( cursa en comptes de carreira ) Pèrdua de F- inicial ( Heliz al lloc de Felix ). Es tracta novament d'un fenomen tardà del castellà. Als furs de Melgar de Suso (950) es llegeix Finojosa de Castiello, Fiter de la Vega o Finojosa de Roano Evolució a prepalatal del grup-LY- (grafies<gi>,<g>,<i> ; paregis 'parells, parells'<*PARICULUM, en lloc de la palatal lateral parells ) Evolució a africada del grup-SCY- en c (grafia<z>,<ç>, açadon al lloc d'axadon ) Palatalització de-KT- en ch (grafies<g>,<gi>,<x>, Fontetegia -Fontecha- en lloc de teita<TECTA ).
Contingut Comprenen diversos manuscrits en què es van copiar documents dels arxius de la corona, dels bisbats, dels monestirs, que tracten de donacions, judicis, vendes, canvis, i altres tipus de textos jurídics. Els més antics daten dels anys 804, 844, 864 i 875.
Són dos cartularis amb els mateixos textos:
El més antic rep el nom de «gòtic» per estar escrit en gran part en lletra visigòtica . L'altre, més modern, rep el nom de «galicà» per estar escrit en lletra galicana, també anomenada carolíngia . És una còpia del gòtic escrita l'any 1236 per Rodrigo Pérez de Valdivielso, canonge de Valpuesta.
Contenen els mateixos textos, però el galicà llatinitza algunes expressions castellanes del gòtic.
Fragments dels textos El siguiente fragmento de texto data del año 944 y está escrito en estilo gótico:
Un altre fragment de text, de l'any 1107:
Edicions dels Cartularis Aquests documents van ser publicats per primera vegada el 1900 a la prestigiosa revista Revue Hispanique (« Chartes de l'église de Valpuesta du IX al XI siècle ») per l'hispanista francès Luciano Barrau-Dihigo, que va limitar la seva edició als documents entre 804 i 1087. Posteriorment, el 1970, María Desamparados Pérez Soler va publicar una altra edició del Cartulari de Valpuesta força fidel a la de Barrau-Dihigo.
El franciscà Saturnino Ruiz de Loizaga, paleògraf de l'Arxiu Vaticà, principal investigador en l'estudi i difusió dels manuscrits valpostans, va publicar el 1995 Els cartularis Gòtic i Galicà de Santa Maria de Valpuesta (1096-1140), on es conté la resta de documents Barrau-Dihigo a la seva feina
Cartulari Becerro gòtico El cartulari Becerro gòtico és un còdex visigòtic de 113 pàgines transcrit per 32 amanuenses diferents, 87 de les pàgines estan escrites en visigòtica i la resta en carolina. El seu contingut és la recopilació de documents relacionats amb la propietat al Comtat de Castella . S'anomena el cartulari becerro pel material suport de l'escriptura, pell de vedell. Així es pot definir aquest terme com la reunió de tots els documents trobats al fitxer valpostino..
Actualitat Hi ha hagut diferents actuacions a favor de la recuperació del patrimoni cultural de Valpuesta. Les seves associacions culturals: Amics de Valpuesta i Amics de Valdegovia, nascudes el 1996, han estat les principals artífexs d'aquesta recuperació. El 2004 es va celebrar el MCC aniversari de la fundació de la vila amb diversos actes culturals. A l'octubre del 2008 es va celebrar a Miranda de Ebro un congrés titulat Valpuesta: en els orígens, que va versar sobre la importància dels Cartularis de Valpuesta. El director de l'Instituto Castellano y Leonés de la Lengua va catalogar la ciutat com a capital de les comarques que es converteixen en decisives per als orígens de l'espanyol. En aquest mateix congrés es va arribar a la conclusió que l'origen del castellà escrit es troba al cartulari burgalès de Valpuesta.
El 27 de desembre del 2009, l'agència EFE va informar d'un estudi de l'Instituto Castellano y Leonés de la Lengua (ILCYL) que afirmava que els cartularis són textos clau per entendre «la dissolució del llatí i la formació de les estructures preromances».
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Becerro gòtic de Santa Maria de Valpuesta, Arxiu Històric Nacional, CODICES,L.1166 PARELLS. Un estudi confirma als cartularis de Valpuesta (Burgos) com el registre escrit d'espanyol més antic a Valpuesta.com. Santa Maria de Valpuesta i els seus cartularis: comentari filològic, per Ricardo Ciérvide. Borja Hermoso: « Cartularis de Valpuesta: quan el llatí es va fer espanyol », El País, 11 de desembre de 2016.
Categoria:Obres literàries en llatí Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques