Antonia Pérez Padín, (Ceuta), fou una feminista i comunista espanyola en actiu durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola a Ceuta. Va ser membre de la secció ceutí del Socors Roig Internacional i del Partit Comunista d'Espanya, va donar suport als treballadors portuaris i de les fàbriques de peix en vaga, organitzant reunions a casa seva i proporcionant aliments als treballadors que s'acollien a la vaga.
El 14 d'agost de 1936, Pérez Padín va ser condemnada a pena de mort, coincidint amb la data del cop d’Estat de 1936. Va ser una de les cinc dones ceutines condemnades a mort per les forces franquistes; tot i això, més tard la seva condemna es va commutar a dotze anys de presó, dels quals en va complir vuit abans de ser excarcerada a Madrid. Pérez va ser una de les poques preses que va narrar històries de violència sexual a la presó franquista de Ceuta. A més, va ser testimoni de la mort d'Antonia Céspedes Gallego. En reconeixement de la seva lluita per la igualtat de les dones, la Unió General de Treballadors li va concedir per unanimitat el premi “La Latera” després de la seva mort, el 2017. Pérez es va casar amb Antonio Berrocal, regidor comunista a Ceuta, que va ser assassinat per una torba de falangistes el 1937. Antonia Pérez i Antonio Berrocal van ser pares de sis fills. Pérez Padín va treballar regentant un restaurant, botiguera i llevadora.
Activisme i mort pel franquisme esquerra|miniatura| Presó del Partit de Ceuta confirma que Antonia Pérez Padín es troba a la presó per ordre del Delegat del. Senyor Comandant Militar el 14 d'agost de 1936. El seu fort caràcter el va heretar de la seva mare, Jacinta. El seu pare va exercir com a professor i era anarquista i va compartir les seves idees amb la seva filla des que era jove i li va inculcar el valor de la lluita contra les injustícies socials. A l'edat adulta, Pérez va adquirir compromís polític i va lluitar contra les injustícies socials. Motivada per la voluntat d’ajudar els més desfavorits i oprimits, es va integrar a la secció ceutina del Socors Roig Internacional i fou membre del Partit Comunista d’Espanya. Com a activista, Pérez va fer costat als treballadors portuaris en vaga a Ceuta, proporcionant-los aliments i acollint a casa les seves reunions. D'altra banda, va participar en altres campanyes a favor dels necessitats de la ciutat, una d'aquestes feia referència als treballadors d'una fàbrica de peix de la ciutat. També va lluitar pels drets de la dona i per la igualtat salarial. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola, va estar uns mesos a Rabat, on va ser testimoni de les crueltats perpetrades per la Falange, com el bombardeig de civils.
Pérez va ser empresonada el 14 d'agost de 1936 a la presó de dones del Sarchal de Ceuta. La detenció es va produir en el context del cop d'Estat de 1936. Després del seu arrest, no va tornar a veure al seu marit, els seus fills tenien edats compreses entre els dos i els deu anys, alguns van ser acollits per familiars, i dos van haver de ser acollits en un orfenat. Pérez va ser empresonada juntament amb moltes altres dones feministes que donaven suport a la Segona República Espanyola. Posteriorment, cap al juliol de 1937 va ser traslladada al quarter García Aldave.
El 17 de novembre de 1937, després de mesos de presó, Pérez va ser condemnada a mort a Ceuta, amb 39 anys. Va rebre dues condemnes de mort. La primera es devia a la seva pertinença a la branca ceutina del Socors Roig Internacional mentre que la segona es devia a la seva afiliació al Partit Comunista. La condemna va derivar en part de la consideració que el suport a aquestes dues organitzacions formava part d’un suposat complot més ampli, dirigit a impulsar una revolució estrangera sota influència soviètica a Espanya. Pérez va ser condemnada juntament amb dues dones, Andrea Maese Vázquez i Francisca Gutiérrez Hernández, pels mateixos motius. Joaquina Garriga Mosquecho i Ana Sánchez González foren dues de les altres cinc dones condemnades a mort a Ceuta aquell mateix any. En total, van ser les úniques cinc dones de ceutines condemnades a mort per les forces nacionalistes durant l'etapa de 1936-1942.
Les condemnes a mort van ser imposades sense cap procés judicial previ. Posteriorment, la seva condemna a mort va ser reemplaçada per dotze anys de presó. Pérez va passar els vuit anys següents en diverses presons, d'entre les quals la presó de dones del Sarchal, així com centres penitenciaris de Cadis, Burgos i Madrid. El novembre de 1945, Pérez va ser alliberada de la presó de Madrid per decisió judicial, tot i que l'Estat espanyol mai no li va concedir l'indult. Pérez és una de les poques dones que ha documentat episodis de violència sexual a la presó de dones del Sarchal, a través del seu testimoni oral. Durant la seva estada a la presó, va ser testimoni de com un conegut falangista local exigia favors sexuals a Antonia Céspedes Gallego, i quan el 21 de gener de 1937, aquest va irrompre a la cel·la per emportar-se Céspedes, tot advertint a les altres preses: "Sou unes roges i algun dia vindré per algunes de vosaltres". Mentre la treia de la presó, el falangista la va apunyalar a l'esquena i Céspedes es va girar i va cridar per demanar ajuda a Pérez.
Quan posteriorment va parlar de la seva estada a la presó amb els seus fills i nets, Pérez la va descriure com si es tractés d'una estada a hotels. Més endavant va compartir aquestes experiències amb la seva neta, presentant la seva estada a la presó com si hagués estat la d'una viatgera pel món.
Reconeixements L’any 2017, la Unió General de Treballadors li va atorgar per unanimitat, a títol pòstum, el premi "La Latera", que el seu fill Manuel Berrocal va recollir en el seu nom. La concessió d’aquest premi es va fonamentar en el seu compromís amb la preservació de la memòria històrica. El guardó s'atorga cada dos anys amb l'objectiu de recordar les dones que van lluitar per la justícia social, els drets de la dona i la igualtat a Espanya, perquè no caiguin en l'oblit.
Antecedents Pérez era esposa d'Antonio Berrocal. Amb ell va tenir sis fills, dels quals només cinc van sobreviure. El seu marit, membre del Partit Comunista d’Espanya, va ser elegit regidor de Ceuta en les eleccions del 12 d’abril de 1931. El 21 de gener de 1937, Berrocal va ser afusellat a la seva pròpia finca, juntament amb altres trenta-dues persones, després de ser arrossegat fins allà per un grup de falangistes. Aquest fou un dels vuit regidors del govern municipal, format per onze membres, que van ser afusellats per les forces nacionalistes. Els seus fills van sobreviure a la Guerra Civil i Pérez va arribar a tenir una neta anomenada Gloria Berrocal, que ha escrit diversos llibres sobre les vivències de la seva àvia durant aquest període. A causa del temps que la seva mare va passar a la presó, un dels seus fills, Manuel Berrocal, historiador, no la va conèixer fins als deu anys.
Pérez va viure al barri de Latas, a Ceuta. Va gestionar un petit restaurant a prop de la zona de La Puntilla i, posteriorment, va dirigir una botiga d’alimentació a la ciutat. També va treballar com a llevadora.
En els seus darrers anys, Pérez vestia habitualment de negre. Sovint presentava inflamació a les cames i varius. Després de la seva etapa a la presó, escoltava Ràdio Nacional d'Espanya amb la seva família, i solia sospirar en escoltar les notícies.Quan veia la televisió i sentia als comentaristes afirmar que no hi havia presos polítics a Espanya, llençava una sabata contra el televisor.
Referències
Enllaços externs Mujeres Ceutíes olvidadas. Represión, cárceles y fusilamientos (1936-1958) - Paco Sanchez Montoya
Categoria:Feministes espanyols Categoria:Activistes espanyols Categoria:Ceutins Categoria:Feministes africans