Patricia Kopatchinskaja (Chișinău, març de 1977) és una violinista i compositora moldava-austríaca establerta a Suïssa.
Biografia Nascuda a Chișinău, a l’aleshores República Socialista Soviètica de Moldàvia, és filla de la violinista Emilia Kopatchinskaja i del címbalomista Viktor Kopatchinsky. Durant la infantesa va viure principalment amb els avis mentre els seus pares participaven en gires musicals.
Va començar a estudiar violí als sis anys. El 1989 la família es va establir a Viena, on va estudiar a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena. Posteriorment va completar la seva formació a Berna amb el violinista Igor Ozim.
Carrera artística Kopatchinskaja ha desenvolupat una trajectòria internacional com a solista i intèrpret de música de cambra. Ha mantingut col·laboracions regulars amb formacions com la Camerata Bern i la Saint Paul Chamber Orchestra.
Una part important de la seva activitat està dedicada a la música contemporània i a l’estrena d’obres de compositors actuals. També ha participat en projectes escènics interdisciplinaris que integren música, dramatúrgia i elements visuals.
La seva activitat se centra especialment en la interpretació de música contemporània i en projectes interdisciplinaris que combinen música, teatre i performance.
Els seus programes sovint estableixen relacions entre repertori antic i contemporani, i combinen interpretació musical amb components teatrals o performatius.
Ha col·laborat amb compositors com Francisco Coll, Luca Francesconi, György Kurtág i Esa-Pekka Salonen.
Veu Patricia Kopatchinskaja utilitza la veu en diverses composicions, incloent-hi Living Room Music de John Cage, Crin de Jorge Sanchez-Chiong, Duo for violin and cello Das Rückgrat berstend de Michael Hersch, Das kleine Irgendwas de Heinz Holliger, la seva pròpia cadència per al Violin Concerto de György Ligeti, i Das mit der Stimme de Otto Zykan.
L’any 2017, Patricia Kopatchinskaja va interpretar la part vocal (Sprechgesang) de Pierrot Lunaire d'Arnold Schoenberg als EEUU, i des del 2018 ha interpretat aquesta obra moltes vegades amb, entre d’altres, membres de la Berlin Philharmonic, les simfòniques de Montreal Symphony Orchestra i Gothenburg Symphony Orchestra, així com amb el seu propi conjunt.
Entre 2018 i 2019, Patricia Kopatchinskaja i alguns amics van fer una pel·lícula basada en el poema dadaista sense sentit Ursonate (1932) de Kurt Schwitters. La pel·lícula s’ha projectat en diversos festivals.
Composició A més de la seva activitat com a violinista, també ha compost obres pròpies integrades en alguns dels seus projectes escènics i concerts. Les seves obres més recents han estat editades per Birdsong i han estat interpretades per músics com Sol Gabetta, Vilde Frang, Nicolas Altstaedt o el Trio Gaspard, entre d’altres.
Recepció i context interpretatiu La trajectòria de Kopatchinskaja s’ha relacionat amb tendències interpretatives contemporànies que qüestionen la separació tradicional entre fidelitat textual i expressivitat performativa.
Diversos estudis sobre interpretació musical contemporània han situat el seu treball dins d’un corrent que concep la interpretació com una pràctica creativa i escènica, més enllà de la reproducció estricta de la partitura.
L’any 2016, Kopatchinskaja va publicar un article d’opinió a The Guardian en què exposava la seva manera d’entendre la música i la trajectòria professional, així com la seva inclinació per interpretar obres situades als marges del repertori, en lloc de centrar-se en el cànon habitual de compositors com Bach, Beethoven, Brahms, Bruckner o Bruch. Posteriorment, va afirmar que aquestes peces més convencionals haurien d’aparèixer només de manera ocasional en els programes, ja que, segons ella, «ja n’existeixen prou enregistraments». També va criticar el funcionament de la indústria de la música clàssica, que considera endarrerida, i va assenyalar que qualsevol proposta lleugerament diferent tendeix a generar debats intensos.
La crítica ha destacat el caràcter experimental i teatral de les seves interpretacions, així com la combinació d’elements musicals i escènics en els seus concerts.
Instruments Patricia Kopatchinskaja toca habitualment un violí de Giovanni Francesco Pressenda, construït a Torí l’any 1834.
L’any 2010 també va tocar durant un temps el famós violí “ex-Carrodus” de Guarneri del Gesù, datat de 1741 i cedit pel Austrian National Bank. Tanmateix, el va haver de retornar a causa de problemes administratius amb les autoritats duaneres suïsses que no es van poder resoldre.
Discografia La discografia de Kopatchinskaja inclou enregistraments dedicats tant al repertori clàssic com a la música contemporània.
Entre els seus enregistraments més coneguts hi ha Death and the Maiden, amb la Saint Paul Chamber Orchestra; What's Next Vivaldi?, dedicat a Antonio Vivaldi i a compositors contemporanis; i Pierrot Lunaire, basat en l’obra homònima d’Arnold Schönberg.
Premis i reconeixements El 2018 va rebre el Premi Grammy, a la millor interpretació de música de cambra.
També ha estat distingida per la Royal Philharmonic Society.
Referències
Enllaços externs Lloc web oficial
Categoria:Alumnes de la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Categoria:Músics bernesos Categoria:Persones de Chisinau Categoria:Nascuts el 1977