El Priorat de Trizay, formalment Saint-Jean-l'Évangéliste de Trizay, és un antic priorat benedictí fundat al segle XI. Situada a Trizay, al departament francès de Charente-Maritime, a l'antiga província de Saintonge, era una dependència de l'abadia de La Chaise-Dieu. Tradicionalment anomenada Abadia de Trizay, cal anar amb compte de no confondre aquest complex amb les restes de l'abadia de Trizay, una antiga abadia cistercenca transformada en granja, i situada a Vendée, al comú de Bournezeau.
Descuidat durant molt de temps, va ser restaurat a partir del 1994. Els edificis del convent i les restes de l'església s'han obert als visitants i acullen un centre d'art contemporani. El priorat figura com a monument històric.
Història La fundació Aquest priorat benedictí va ser fundat al segle XI sobre un suau turó amb vistes als aiguamolls de la riba dreta de l'Arnoult per un senyor de Tonnay, que més tard el va donar a l'abadia de La Chaise-Dieu .
Es va beneficiar de nombroses donacions dels senyors de Tonnay-Charente El 1232 Lord Hugues de Tonnay va concedir al priorat el forêt de Chafert, un dret d'explotació dels marais de La Fuble i diverses terres a la parròquia veïna de Saint-Hippolyte. Al seu torn el seu successor, Geoffroy de Tonnay, va concedir al priorat el dret de caçar a les conilleres de Saint-Hippolyte i Monthérault.
A principis del segle XIII el monestir allotjava fins a dotze monjos. Dos segles més tard la influència del priorat s'havia estès fins a la regió de Marans i la parròquia de Saint-Just, no gaire lluny de Marennes. El 1518 el monestir va passar a estar sota el sistema de comenda.
Els abats comendataris esquerra|miniatura|El celler. El primer prior comendatari va ser Charles Goumard, a qui van succeir Jean Goumard el 1538 i Antoine Goumard el 1560. El priorat patí força durant les guerres de religió, sobretot en els combats ocorreguts el 1585 i el 1586.
Controlada successivament per membres de la Lliga Catòlica i després per combatents protestants, esdevingué una ciutadella. En aquest període, l'església fou cremada i part dels edificis conventuals van ser destruïts, i tot el conjunt va ser reparat posteriorment de manera maldestra.
El 1698, el prior comendatari era François-Louis de Polastron, bisbe de Lectoure. El 1712 només un monjo exercia les seves funcions al priorat, però atès l'estat dels edificis, va optar per residir a Tonnay-Charente
En un plet amb el prior comendatari Olivier-François de Fourcy, s'afirma que aquest últim no ha dut a terme cap reparació, malgrat l'alarmant estat de deteriorament dels edificis, que la sala capitular llavors es feia servir d'estable i teulades per a " animals bruts De fet, un inventari d'instal·lacions del 1760 indica una església que ja estava mig enrunada.
Abandó i restauració esquerra|miniatura|Plànol del priorat. (cliqueu per a engrandir la imatge) El priorat va ser venut com a bé nacional el 1791, i els edificis conventuals es van convertir en una granja. L'església del priorat, que probablement ja només consistia per una capçalera tancada per un mur cec, va romandre com a església parroquial fins al 1843, quan va ser tancada al culte degut al seu estat ruïnós i substituïda per una capella provisional. L'església de Saint-François, construïda al cor del poble, va substituir aquesta capella el 1897.
Classificat com a monument històric el 1920, el complex s'ha anat a partir del 1994. El priorat, que ha obtingut l'etiqueta de «tresors de Saintonge» avui dia acull un centre d'art contemporani, i els seus edificis estan oberts al públic. Aquests consisteixen principalment en la sala capitular, que data del segle XIII, de les dependències dels monjos, així com les imponents restes de l'església romànica, dedicada a Sant Joan Evangelista.
Arquitectura Església de Sant Joan Evangelista miniatura|Les ruïnes de l'església prioral. esquerra|miniatura|270x270px|Una de les absidioles de l'església. miniatura|Lleó somrient, Priorat de Trizay esquerra|miniatura|269x269px|L'absis de l'església acull exposicions. El priorat conserva les restes d'una església romànica que data del segle XI, l'estructura de la qual és única a Saintonge. Només en queda una capella axial de dues obertures, que acaba en un absis voltat en una semi-cúpula, flanquejada per dues capelles absidals poligonals.
Una sèrie d'estudis han permès demostrar que l'església primigènia va ser construïda sobre un pla central octogonal, que probablement recorda l'església de Saint-Michel-d'Entraigues, prop d'Angulema. El pla d'aquest octàgon era inusual, degut a la seva construcció al voltant d'un punt de simetria central.
L'església original constava de cinc capelles. La capella central, flanquejada per dos absis construïts al nord i al sud, corresponia a dues altres capelles. El portal probablement s'obria a l'oest, tal com diu la tradició. Tanmateix, caben dues hipòtesis, atesa la manca de documents que permetin una descripció precisa del santuari. Si la façana resulta ser un mur recte (pla clàssic), com semblen demostrar les excavacions, es desconeix si el portal estava situat allà —cosa que sembla probable— o si, com a Saint-Michel-d'Entraigues, el portal estava instal·lat en una capella truncada davant de la capella axial.
Tot i que l'edifici original estava pensat per ser gran, les dimensions de la capella axial ja són significatives. Mesura 12 metres de llargada , nou metres d'ample i té un sostre voltat de 12 m. d'alçada. Les dues capelles laterals són més petites: sis metres de llarg per cinc metres d'ample, per una alçada de 10 metres. Cadascuna d'aquestes està connectada a l'absis per passatges amb volta de canó.
Les voltes estan sostingudes per arcs transversals que descansen sobre columnes rematades amb capitells esculpits. Diversos capitells estan decorats amb motius animals o vegetals, que es troben especialment a la capella sud. Allà es poden observar volutes i intricats patrons entrellaçats, un tema comú en l'escultura romànica de Saintonge. Els capitells de la capçalera estan adornats amb escultures que representen lleons somrients amb cossos contorsionats, un tema que es tracta de manera una mica diferent als capitells de la capella nord, amb, al sud-est, dos lleons encarats, i, al nord-oest, una màscara entre dos lleons.
Les tres capelles estan il·luminades per finestres d'arc de mig punt. N'hi ha cinc a la capella central i tres als absis nord i sud. Aquestes finestres estan emmarcades per petites columnes rematades amb capitells decorats amb fullatge. Recentment s'hi han instal·lat vitralls modernistes.
El pla reconstruït de l'edifici mostra clarament les dimensions excepcionals del santuari original. Aquest mesurava 40 m. al llarg de l'eix de la capella oriental i 39 m. d'un absis a l'absidiola oposada. Les restes desenterrades al nivell del que devia ser l'altar suggereixen la presència d'un deambulatori doble que formava dos passadissos de 3 m. cadascun.
Edificis conventuals miniatura|Els edificis del convent del priorat que allotgen el centre d'art. esquerra|miniatura|La sala capitular. miniatura|L'exterior de la sala capitular. esquerra|miniatura|269x269px|Pilars de la sala capitular. La sala capitular era el lloc de reunió diària de la comunitat monàstica. Aquest edifici rectangular, de per , està adossat a l'antiga església prioral. Construïda a principis del s. XIII es distingeix sobretot per una façana que comprèn una sèrie de trams coronats per arcs polilobulats esculpits. Les voltes gòtiques de la sala capitular es van afegir al s. XIII. Poden substituir un simple sostre de fusta.
A mitjan segle XIX s'hi van descobrir tombes. Aquests enterraments podrien haver pertangut a priors o nobles de la regió. La tradició explica que alguns senyors de Tonnay van ser enterrats dins del recinte del priorat, tot i que es desconeix la ubicació exacta dels seus enterraments.
La sala dels monjos és una habitació de 6 metres per . Una porta tapiada a la paret oriental permetia l'accés a l'exterior del claustre. Avui dia, només és visible la seva part superior, cosa que s'explica per un farciment parcial de l'habitació.
El celler és una sala de per 6 metres , completament voltada amb una volta de canó apuntada. Una porta, perforada a la paret sud de la sala, antigament donava al jardí del priorat.
El dormitori dels monjos es troba al pis de dalt, sobre la sala capitular . Ara dividit en diverses habitacions, és difícil imaginar-ne l'aspecte original. Dissenyat per allotjar almenys dotze monjos, conserva una llar de foc, que es troba a la paret oest. Està adornada amb un escut d'armes difícil d'identificar, potser el dels senyors de Tonnay, que van contribuir a la prosperitat del priorat. S'han descobert frescos medievals en una de les habitacions que comparteixen l'espai que abans ocupava aquest dormitori. Sembla que daten del segle XV. Una porta coronada per un arc apuntat dóna accés al refectori.
El refectori forma un gran espai rectangular de 15 metres per . Ocupa gran part de l'edifici sud i té una volta de creueria. Encara hi són visibles restes de pintures murals, en particular un fresc que representa els símbols dels quatre evangelistes .
Tot i que el claustre ha desaparegut completament, les excavacions arqueològiques n'han descobert vestigis. Aquestes constaten que el claustre estava situat al sud de l'església del priorat, formant un passadís d'uns d'amplada. És possible que aquest passadís tingués una forma inusual, formant una galeria limitada per tres costats, amb l'espai al sud de l'església envaint el deambulatori. Aquesta disposició poc comuna es troba en algunes abadies romàniques.
S'hi han trobat llocs d'enterrament datats dels segles XIII i XIV. Com les que es van trobar a la sala capitular, és possible que pertanyessin a figures religioses o a algun senyor local.
Centre d'art contemporani El priorat ha allotjat un centre d'art contemporani des de la seva restauració Page activités culturelles du site officiel de la mairie de Trizay. A l'antiga església o als edificis del convent s'hi exposen temporalment escultures, pintures. Els vitralls de l'absis principal són instal·lats permanentment per Richard Texier. A l'esplanada de l'església, Equi-libre (2005), una escultura que representa un cavall encabritat, és obra d'André Bémant; des del 2010 també alberga La source, una escultura de Georges Charpentier.
Notes i referències
Enllaços externs
Una enigmàtica abadia romànica - Abadia de Trizay
Categoria:Charanta Marítima Categoria:Edificis de França Categoria:Edificis romànics Categoria:Orde de Sant Benet