miniatura|Corba d'augment del nivell del mar postglacial i polsos d'aigua de desglaç (MWP) El pols d'aigua de desglaç 1B (MWP1b) és el nom que utilitzen els geòlegs, paleoclimatòlegs i oceanògrafs per a un període quaternari d'augment ràpid o simplement accelerat del nivell del mar postglacial que es creu que va ocórrer entre 11.500 i 11.200 anys enrere, a principis de l'Holocè i després del final del període conegut com a Dryas recent.Cronin, T.M. (2012) Rapid sea-level rise. Quaternary Science Reviews. 56:11-30. Al mar Carib, el pols d'aigua de desglaç 1B també es coneix com a esdeveniment d'augment catastròfic 2 (CRE2).
L'MWP1b i altres períodes de ràpid augment del nivell del mar es coneixen com a polsos d'aigua de desglaç perquè la seva causa fou l'alliberament ràpid d'aigua de desglaç als oceans a partir del col·lapse de les capes de gel continentals.Cronin, T.M. (2012) Rapid sea-level rise. Quaternary Science Reviews. 56:11-30.
Nivell del mar i cronologia Hi ha un desacord considerable, no resolt, sobre la importància, el moment, la magnitud i fins i tot l'existència del pols d'aigua de desglaç 1B. Va ser reconegut per primera vegada per Richard G. Fairbanks en els seus estudis sobre esculls de corall a les illes Barbados . A partir de l'anàlisi de dades de nuclis d'esculls de corall que envolten les illes Barbados, va concloure que, durant el pols d'aigua de desglaç, el nivell del mar va pujar 28 metres en uns 500 anys, fa uns 11.300 anys.Fairbanks, R.G . (1989) "A 17 000 year glacio-eustatic sea level record: influence of glacial melting rates on the Younger Dryas event and deep-ocean circulation". Nature. 342:637–642.
Tanmateix, el 1996 i el 2010, Bard i altres van publicar una anàlisi detallada de dades de nuclis d'esculls de corall que envolten Tahití. Van concloure que el pols d'aigua de desglaç 1B era, en el millor dels casos, només una acceleració de l'augment del nivell del mar produït fa uns 11.300 anys i, en el pitjor dels casos, no era estadísticament diferent d'un augment del nivell del mar a taxa constant entre fa 11.500 i 10.200 anys. Van argumentar que el pols d'aigua de desglaç 1B no va ser certament un salt brusc del nivell del mar, que és el que considerarien pròpiament com un pols d'aigua de desglaç . Argumentaren que els 28 metres d'augment del nivell del mar estimat per Fairbanks era un artefacte creat per l'aixecament tectònic diferencial entre diferents costats d'una estructura tectònica situada entre els dos nuclis de les illes Barbados, utilitzats per identificar el pols d'aigua de desglaç 1B i calcular la seva magnitud.Bard, E., B. Hamelin, M. Arnold, L. Montaggioni, G. Cabioch, and others (1996) Deglacial sea-level record from Tahiti corals and the timing of global meltwater discharge. Nature. 382: 241-244.Bard, E., B. Hamelin, and D. Delanghe-Sabatier (2010) Deglacial Meltwater Pulse 1B and Younger Dryas Sea Levels Revisited with Boreholes at Tahiti. Science. 327:1235-1237.
D'aleshores ençà, s'han publicat altres estimacions diferents sobre la magnitud del pols d'aigua de desglaç1B. El 2010, Standford i altres van trobar que s'"expressava de manera robusta" com un interval multimil·lenari de taxes d'augment del nivell del mar entre fa 11.500 i 8.800 anys amb taxes màximes d'augment de fins a 25 mil·límetres per any.Stanford, J.D., R. Hemingway, E.J. Rohling, P.G. Challenor, M. Medina-Elizalde, and A.J. Lester (2011) Sea-level probability for the last deglaciation: a statistical analysis of far-field records. Global and Planetary Change. 79:193–203. El 2004, Liu i Milliman van reexaminar les dades originals de les illes Barbados i Tahití i van reconsiderar la mecànica i la sedimentologia de l'ofegament dels esculls per l'augment del nivell del mar. Van concloure que el pols d'aigua de desglaç 1B es va produir entre fa 11.500 i 11.200 anys, un interval de 300 anys, durant el qual el nivell del mar va augmentar 13 metres, des de -58 metres fins a -45 metres els nivells actuals, donant una taxa anual mitjana d'uns 40 mil·límetres per any.Liu, J.P., and J.D. Milliman (2004) Reconsidering Melt-water Pulses lA and lB: Global Impacts of Rapid Sea- level Rise. Journal of Ocean University of China. 3(2):183–190. Altres estudis han revisat a la baixa la magnitud estimada del pols d'aigua de desglaç 1B a entre menys de 6 a un màxim de 7,5 metres de pujada del nivell del mar.Blanchon, P., and J. Shaw (1995) Reef drowning during the last deglaciation: Evidence for catastrophic sea-level rise and ice-sheet collapse. Geology. 23(1):4-8.Whitehouse, P.L., and S.L. Bradley (2013) Eustatic sea-level changes since the Last Glacial Maximum. In: Elias, S.A., ed., p. 439–451. Encyclopedia of Quaternary Sciences, 2nd Edition. Elsevier (Amsterdam).
Referències
Categoria:Paleoclimatologia Categoria:Oceanografia Categoria:Glaciologia