miniatura|444x444px|Mestre de Saint Giles, La Missa de Saint Giles (circa 1500), pintura que mostra una part que falta del tresor (la creu de Sant Eloi, el retaule d'or), National Gallery, Londres L'antic tresor de la Basílica de Saint-Denis constava d'un gran nombre de peces d'or, culturals i històriques, recollides al llarg de la història de la basílica. Aquest tresor litúrgic tenia una importància particular, perquè albergava les insígnies reials de la monarquia francesa durant l'Antic Règim. En gran part dispersat o destruït durant la Revolució francesa, alguns dels seus elements supervivents es conserven ara al Museu del Louvre de París o al Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la Biblioteca Nacional de França.
Història miniatura|Patena de serpentina antiga, muntura de l'època de Carles el Calb, París, Museu del Louvre miniatura|Antic entallament de Carlemany en aiguamarina, que representa Júlia Flàvia, París, Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la Biblioteca Nacional de França L'Abadia de Saint-Denis, la fundació de la qual es remunta als orígens del cristianisme a l'estat francés, en virtut del seu estatus especial com a abadia reial i necròpolis dels reis francesos, esdevingué una de les més riques del món cristià.
Des de l'època carolíngia, els monarques van atorgar importants regals a l'abadia, incloent-hi manuscrits preciosos i prestigioses peces d'orfebreria. Pels seus estrets vincles amb la cort reial, l'Abadia de Saint-Denis ocupa un lloc únic en la història dels tresors carolingis. L'abadia conserva un gran nombre d'objectes luxosos i manuscrits il·luminats. És principalment gràcies a la generositat de Carles el Calb que es deuen els fabulosos objectes d'orfebreria que van segellar l'il·lustre renom del tresor. La gran creu d'or i la taula d'altar d'or, l'anomenat escrain de Carlemany, la Copa ptolemaica i la patena serpentina amb peixos daurats que s'hi associava, per anomenar només els més il·lustres. L'emperador també llegà al monestir reial, el 877, manuscrits de la seua biblioteca, com ara l'obra mestra de l'escola francoinsular, una gran Bíblia pintada a Saint-Amand cap al 875, i potser també un llibre d'Evangelis escrit damunt pergamí porpra heretat del seu avi, que, amb l'enquadernació de vori, es troba entre les obres mestres de l'Escola del Palau de Carlemany. miniatura|Un dels armaris del tresor de Saint-Denis que conté part de la regalia. Gravat de Dom Félibien, 1706 Aquesta acumulació d'un tresor considerable va assolir el punt àlgid amb la direcció de l'abat Suger al segle XII. Juntament amb el tresor litúrgic, també s'hi guardaven les insígnies, objectes utilitzats per a la coronació dels reis,Havien de ser portats a Reims per a la coronació d'un rei. o emblemes sagrats del regne, com ara l'oriflama. Es feren disposicions del mobiliari per a facilitar l'exposició del tresor als fidels.
Malgrat els robatoris i saqueigs, sobretot durant les invasions normandes, el tresor, en el moment del gran inventari del 1634, contenia 445 objectes o grups d'objectes, incloent-hi 11 corones.Danielle Gaborit-Chopin, notice mise à disposition du public au musée du Louvre Catégorie:Article à référence insuffisante . El tresor era llavors famós a tot Europa; s'obria al públic i se'n publicaven fullets explicatius: s'exposava en set grans armaris de fusta.
El període revolucionari provocà la desaparició d'un gran nombre d'objectes, alguns fosos per encunyar monedes, altres venuts. L'objectiu era eliminar els símbols de l'Antic Règim. Només se'n conservaren unes cent peces, el 1791, per al Gabinet de Medalles de la Biblioteca Nacional i el 1793 per a enriquir les col·leccions del Museu del Louvre.
Durant el Primer Imperi i la Restauració, s'intentà reconstituir el tresor, mitjançant la compra de peces històriques, en particular sis calzes i cinc patenes de finals del segle XVI i començament del següent, però sis d'aquests objectes van desaparéixer durant el robatori del 1882.
Peces destacades L'inventari del tresor d'abans de la Revolució està documentat, però moltes peces valuoses n'han desaparegut, en concret quasi totes les joies reials i les corones d'Enric IV o Lluís XII. També s'han perdut molts reliquiaris fets de metalls preciosos.
Objectes destruïts Entre els objectes destruïts hi havia les corones i els ceptres del tresor.
La corona anomenada de Sant Lluís miniatura|La Santa Corona, també coneguda com la Corona de Sant Lluís, basada en un dibuix del s. XVII o XVIII, de la col·lecció Gaignières Hi havia a la fi del segle XIII, en el tresor de Saint-Denis, una corona d'or decorada amb flors de lis i joies que ja havia estat reparada: sobre la meitat de la seua circumferència, estava folrada per dins amb una placa metàl·lica.
Aquesta corona reial tenia la reputació de contenir una espina de la corona de Jesucrist i, juntament amb el clau de la creu, constituïa una de les peces principals del tresor de l'església. L'espina es col·locava sota un gran robí, que en realitat era un robí de bàlsam, o espinel·la siriana. Segons l'abat Suger, aquesta espina i el robí eren un regal de Lluís VI a l'església de Saint-Denis, donats per la seva àvia, Anna de Kíiv. La maragda rectangular al centre de la flor de lis central es troba ara al Museu Nacional d'Història Natural de París.
A l'edat mitjana, aquesta corona s'anomenava "santa corona" o "corona d'espines", després se solia anomenar "corona de sant Lluís". Es va utilitzar per a la coronació de Joan II el 1350 i d'Anna de Bretanya el 1492.
Aquesta corona es duia en processó quan se celebrava l'obituari o missa solemne d'un rei. Col·locada a l'altar dels sants màrtirs amb altres relíquies (Sant Clau i el braç de Simeó), la corona durant l'Antic Règim s'emmagatzemà en un armari del tresor. Aquesta corona està representada en dues pintures: La Missa de Sant Gil i La Mare de Déu de la família Vic. La van fondre l'abril del 1794 després de la decisió de la Comissió Temporal d'Arts de destruir "totes les pintures i retrats que representen individus de l'estirp de Capet".
Les corones conegudes com les de Carlemany o Carles el Calb El 14 d'agost del 1193, Felip II August es va casar amb Ingeborg de Dinamarca com a segona esposa. L'endemà, fou coronada. Per a l'ocasió, el rei portava una corona. El 1223, el rei va llegar en testament —conservat a l'abadia— la seua corona, així com la de la reina, al tresor de Saint-Denis. Poc després, Lluís VIII i Blanca de Castella i d'Anglaterra es van coronar a Reims portant aquestes dues corones. El rei ignorà el desig de son pare i va decidir, pagant una gran suma de diners als monjos, reclamar les dues corones. El 1226, Lluís IX va pujar al tron. El 1261, va decidir donar la seua corona del banquet de coronació (la Corona de Sant Lluís) i retornar permanentment les dues corones del seu avi a l'Abadia de Saint-Denís, i declarà en un document que havien estat fetes per a la coronació de reis i reines i que els dies de festa solemnes havien de ser penjades amb cadenes sobre l'altar del matí.Charte de faite à La Neuville-en-Hez, Archives nationales, K31, plusieurs éditions dont une du (avec des inexactitudes de transcription) accessible sur google books : Traité historique et chronologique du sacre et couronnement des rois. Així, aquestes dues corones del rei i la reina formaren part del tresor de l'església.
L'inventari del tresor del 1534 dona una descripció precisa de la corona del rei. Era feta d'or massís i, incloïa pedres de la tapadora i cadenes d'argent; pesava quasi quatre quilograms. Tenia un folre interior cònic coronat per un robí de 200 quirats. El rei Joan II va encarregar aquesta tapadora de color carmesí i hi va afegir el robí. El 1547, Enric II en va fer fer una nova tapadora, folrada amb setí. El 1590, Carles de Mayenne i el duc de Nemours van confiscar la corona del tresor dipositat al Convent de Sainte-Croix-de-la-Bretonnerie i la van fondre per a recaptar diners per a finançar la Lliga Catòlica.
Posteriorment, fou la corona de la reina, que era quasi idèntica, la que s'utilitzava en les coronacions. Aquestes dues corones s'anomenaren corona de Carlemany.
La corona d'Enric IV Aquesta corona, feta per a la coronació d'Enric IV a Chartres, tenia 12 semiarcs amb fulles, sis amb flors de lis i sis amb fulles de julivert; sis esmalts rojos i sis de blaus, que imitaven robins i safirs, estaven separats per boles d'esmalt blanc que imitaven perles. miniatura|Frans Pourbus el Jove, La Mare de Déu de Vic (1617), París, Església de Saint-Nicolas-des-Champs. Es creu que el rei de la dreta és Carlemany; porta el ceptre de Carles V, la corona de Sant Lluís, l'espasa Joyeuse, el gran fermall i els esperons d'or
Els ceptres Entre les insígnies destruïdes o perdudes, es poden esmentar alguns ceptres reials, incloent-hi:
el ceptre adornat amb roses de les reines de França (que va desaparéixer durant les guerres de religió); El ceptre de Sant Lluís, fet d'argent daurat, datat de cap al 1300, té un remat en forma de fullatge; El ceptre de Dagobert, robat el 1795.
Així com el tancament de la Chappe, o tancament gran —un losange d'or envoltat de perles, amb una flor de lis d'or, enriquit amb robins, emprat per a sostenir el mantell de la coronació, tal com es representa en la pintura La Mare de Déu de Vic.
Objectes que encara existeixen Sovint compost per peces antigues reutilitzades, elements de diferents èpoques assemblats, restaurats i modificats al llarg del temps, la classificació que ací es dona és indicativa.
Les antiguitats van entrar al tresor durant l'edat mitjana, en una data indeterminada Alguns entallaments o camafeus de les col·leccions reials són al Departament de monedes, medalles i antiguitats de la Biblioteca Nacional de França o al Museu del Louvre.
Algunes publicacions diuen que una estàtua egípcia de bronze que representa Imhotep, ara traslladada al Museu de Belles Arts de Budapest (núm. 51.2313), prové del tresor de Saint-Denis.
Època carolíngia Tron de Dagobert (Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la BnF). La gran creu d'orfebre (2 m), damunt un pedestal esmaltat (Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la BnF) portava un Crist d'or, clavat per tres safirs, la ferida del qual estava feta de safir i granat. El Crist en va ser retirat el 1590. Peces de vori del joc d'escacs de Carlemany (Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la BnF). Cim de l'escut de Carlemany, entallat (Departament de monedes, medalles i antiguitats de la BnF). Olifant de vori, conegut com a de Roland (Departament de monedes, medalles i antiguitats de la BnF). Retaule tríptic, or i esmalts (perdut). Patena de serpentina de Carles el Calb (Museu del Louvre) d'una banda i calze de Carles el Calb, del qual es conserva l'antic gerro conegut com a Copa Ptolemaica (Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la BnF) de l'altra. Cristall de Saint-Denis (Londres, Museu Britànic).
miniatura|Calze de l'abat Suger (segle XII), Washington, Galeria Nacional d'Art
Gerros de Suger Naveta de Sant Eloi (Departament de monedes, medalles i antiguitats de la BnF). Àguila de Suger (Museu del Louvre). Vas d'Elionor (Museu del Louvre). Sardonyx (Museu del Louvre). Gerro de cristall de roca (Museu del Louvre). Calze de sucre, Copa d'ònix (Washington, National Gallery of Art, Widener Collection).
Reliquiari reial del s. XIV Marededeu de Jeanne d'Évreux (Museu del Louvre)
La regalia Joyeuse (espasa) i esperons (Museu del Louvre) Ceptre de Carles V (Museu del Louvre) Corona sagrada de Lluís XV (Museu del Louvre)
Altres articles El fermall de Sant Lluís, un fermall molt semblant al de coronació perdut, conservat al Museu del Louvre.
Altres tresors litúrgics medievals Notre-Dame de París Catedral de Notre-Dame de Reims
Notes i referències
Categoria:Saint-Denis (Sena Saint-Denis) Categoria:Joies arqueològiques Categoria:Art de França