El Baptisteri del Laterà (en toscà: Battistero lateranense), el nom complet del qual és Sant Giovanni in Fonte al Laterano, és un baptisteri catòlic de Roma, de planta central, d'arquitectura paleocristiana, que ha estat el model dels baptisteris edificats per la cristiandat durant l'edat mitjana. Forma part del conjunt de la basílica de Sant Joan del Laterà.
Història La primera construcció, que data del segle IVLa fase de Constantí podria haver estat precedida per un edifici circular: E. Kirschbaum, Le catacombe romane e i loro martiri,1996. i es deu probablement a Constantí I el Gran, tenia ja forma octogonal amb columnes angulars, tot i que alguns en parlen d'una planta quadrada. La construcció es trobava sobre unes instal·lacions termals, potser d'un palau imperial o de la Domus Faustae, de manera que es pot conjecturar que la primera construcció del baptisteri fou l'adaptació d'una de les cambres de la zona termal.
Degué ser un dels primers exemples d'arquitectura cristiana de planta central, juntament amb el Mausoleu de Santa Constança i la rotonda del Sant Sepulcre de Jerusalem. En concret, com a edifici destinat a la celebració del baptisme, amb la forma octogonal, lliure per tots els costats, fou model de moltes construccions posteriors. miniatura|Planta de l'edifici Sixt III el va reconstruir amb una columnata interior entre els anys 432 i 440 aproximadament, fent difícil identificar la fase constructiva de l'època de Constantí, que havia de consistir en una única gran obertura octogonal d'uns vint metres de diàmetre corresponent a l'embolcall dels murs exteriors actuals. Estava cobert amb una cúpula o amb un sostre de fusta i dins l'ocupava quasi totalment un gran estany alimentat per l'aigua que eixia d'escultures d'argent amb forma de cérvol, per a permetre el ritu de la immersió. També en el segle V, sota el pontificat del papa Hilari, s'hi van afegir l'atri al sud i tres capelles a l'oest, nord i est, adossades al perímetre exterior i dedicades a sant Joan Baptista, a la Santa Creu i a sant Joan Evangelista. En el segle V s'hi afegí al sud-est la capella de sant Venanci, que té mosaics amb fons d'or de la mateixa època de la construcció.
L'edifici, que durant segles fou l'únic baptisteri de Roma, fou modificat. Després d'una època d'abandó com a conseqüència de la permanència del papa a Avinyó i després al Vaticà, en el segle XVI es va restaurar, es feu una nova porta d'entrada cap a la renovada Piazza Sant Giovanni, i se n'eliminà la capella nord (oratori de la Santa Creu). En el segle XVII, es va renovar l'interior amb un nou aparell decoratiu.
Descripció miniatura|Entrada al baptisteri miniatura|L'interior miniatura|L'altar L'edifici, que en la seua majoria correspon a la reconstrucció del segle V, presenta una planta octogonal, coberta per una cúpula sostinguda per dos ordres de columnes. L'ordre inferior està constituït per vuit columnes de pòrfir roig, de 6,3 m d'alçada, col·locades per Sergi III (904-911), que va restaurar el baptisteri, que es trobava deteriorat des dels temps d'Esteve IV (816-817), i capitells composts sobre els quals hi ha un entaulament de marbre damunt del qual estan inscrits versos que celebren el baptisme. L'ordre superior, el feu Innocenci X amb vuit columnes més primes de marbre blanc, també amb entaulament, que sostenen un cimbori octogonal, la cúpula, que té finestres ovalades, i la llanterna que n'hi ha al damunt.En l'edifici de Constantí aquestes columnes devien estar adossades als cantons interiors del tancament octogonal: Olof Brandt, op. cit. 2001, p. 120.
El baptisteri té l'entrada des d'un atri amb un pòrtic que té dues columnes de pòrfir i dos absis. En el segle V, en l'època del papa Hilari (461-468), aquests dos absis es recobriren amb mosaics, dels quals hui només es conserva un, l'oriental: un canelobre travessa verticalment l'absis pel centre, mentre que al seu al voltant cauen raïms i espirals daurades sobre un fons verd. Al capdamunt, un semicercle acull el Xai de Déu, mentre que en quatre semicercles més petits en la base d'aquest semicercle hi ha quatre coloms que miren cap al xai. Des del semicercle pengen a l'exterior quatre creus, altres dotze pengen del sostre. És evident la simbologia de les creus (els evangelistes i els apòstols), i el canelobre sembla una referència a la Llança Sagrada. Per part seua, en el perdut absis oest sembla que hi havia, segons les descripcions d'Alfonso Chacón i un dibuix d'Onofrio Panvinio, un mosaic amb dos pastors dempeus amb les cames plegades, mentre que algunes ovelles pasturaven als seus peus. La simbologia vinculada a la Salvació es manté intacta, tot i que la iconografia no respecta l'antic model del Bon Pastor amb l'ovella a l'esquena. Les absidioles de l'atri acullen des del s.V dues petites capelles.
A dins del baptisteri, sota la cúpula, hi ha la font baptismal, i a l'entorn de l'octògon interior de les columnes discorre una alta girola anul·lar amb el sostre decorat amb cassetons.
De les tres capelles del segle V només la situada a l'est, dedicada a sant Joan evangelista, conserva la forma originària de creu grega amb volta amb mosaic, que data del papat de Sixt III. Sobre un fons d'or, el Xai de Déu és tancat en un escut circular, que al seu torn s'inscriu en un quadrat del qual es ramifiquen quatre garlandes fitomorfes al llarg de les diagonals i quatre bandes més primes amb forma de creu. Sobre el quadrat central s'empelten quatre semicercles, formant vuit amplis sectors en què pul·lulen animals i vegetals amb un clar simbolisme religiós. El tema d'aquesta volta, que sembla reprendre un tradicionalisme simbòlic que té referències en la zona de Ravenna, s'ha d'emmarcar en l'àmbit de l'operació d'ampliació conceptual de les imatges realitzada a partir del pontificat de Lleó I (440-461). De les lectures que s'han succeït per part de la crítica (el pas del temps real en comparança amb l'eternitat, simbolitzat per l'oposició entre els símbols naturalistes i el Xai; la Nova Aliança; la primera vinguda de Crist, etc.), s'ha d'entendre la idea de Salvació transmesa per l'Encarnació vista per l'al·legoria d'un aparat simbòlic tradicional adaptat a nous significats.
Els frescos interiors, amb episodis de la vida de Constantí, daten del pontificat d'Urbà VIII (1623-1644), l'escut del qual amb les abelles es veu al paviment. L'exterior, de rajola, està decorat amb un fris dibuixat per Francesco Borromini (1657) i mostra restes d'obertures tancades en diferents èpoques.
Referències
Vegeu també Baptisteri Arquitectura paleocristiana Història de les cúpules romanes i bizantines
Categoria:Basíliques d'Itàlia Categoria:Esglésies de Roma Categoria:Baptisteris