Veronica spicata és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie àmpliament distribuïda per una bona part d'Euràsia, incloent als Països Catalans. Les escasses poblacions pirinenques representen el límit sud-oest de la seva àrea de distribució.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que convé mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: La Veronica spicata és de les que té el raïm de flors terminal (que apareix al capdamunt de la tija). En aquest cas, les característiques d'aquest raïm tan compacte, amb més de 40 flors blaves o liloses, són l'element més característic d'aquesta espècie. A més el tub de la corol·la és una mica més llarg i evident que a la resta de veròniques dels Països Catalans (aquesta espècie se situa en d'una secció diferenciada dintre del seu gènere, anomenada Pseudolysimachion).
És una herba perenne amb tiges ascendents que poden arribar a fer un parell de pams d'alçada. És una planta més o menys pilosa, amb pèls curts i sovint també glandulífers. Les fulles mesuren aproximadament 10-30 x 5-10 mm i són amplament lanceolades o ovades, normalment lleugerament dentades, atenuades en un pecíol curt (caràcter que permet diferenciar-la, quan no hi ha les flors, d'altres espècies lleugerament semblants com Veronica ponae o Veronica urticifolia). El calze és molt més curt que la corol·la. La càpsula (fruit) és més o menys esfèrica i té l'estil habitualment més llarg.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en prats més o menys secs. Malgrat que és prou comuna a la gran majoria de països d'Euràsia, a la península Ibèrica es bastant rara i dispersa als Pirineus, des de Navarra i l'Aragó, fins a la zona de Núria. Als Països Catalans és considerada una espècie molt rara, sobretot a l'estatge subalpí i la part superior de l'estatge montà. Es fa servir habitualment com a planta ornamental, igual que Veronica longifolia, i n'hi ha diverses varietats de jardí
Taxonomia Veronica spicata va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.
Dintre del gènere Veronica, que és bastant gran, s'ha descrit algunes subdivisions. V.spicata aniria dins de la secció Pseudolysimachion. El 1852 Philipp Maximilian Opiz (1787–1858) va proposar aquest nom com un gènere separat de Veronica, i va anomenar a l'espècie: Pseudolysimachion spicatum (L.) Opiz in Seznam (1852).
Tot al llarg de la seva àmplia àrea de distribució és una espècie força variable i se n'ha descrit algunes formes diferents. A la península Ibèrica, on arriba de forma escadussera, sembla que tots els individus correspondrien a la subespècie típica spicata.
Referències
Categoria:Veronica