Sir George King KCIE FRS FLS VMH (12 d'abril del 1840 - 12 de febrer del 1909) va ser un botànic britànic que fou nomenat superintendent del Royal Botanic Garden de Calcuta el 1871, i esdevingué el primer director del Botanical Survey of India a partir del 1890. Va ser reconegut pel seu treball en el cultiu de cincona i establir un sistema de distribució econòmica de la quinina antipalúdica a tota l'Índia a través del sistema postal.
Joventut King va néixer a Peterhead, Aberdeenshire, essent fill de Robert King i Cecilia Anderson. Robert King era un llibreter que s'establí a Aberdeen per a treballar amb els seus germans, que també es dedicaven al negoci llibreter. Un dels seus germans, Arthur, va ser el fundador de l’Aberdeen University Press. Un altre germà, George, fou antiquari, fundador d'un diari liberal local i destacat escriptor d'afers econòmics i socials. Els pares de King van morir de tisi (tuberculosi), el seu pare el novembre de 1845 als trenta-sis anys i la seva mare el 1850 als quaranta. Orfe als deu anys, King fou criat pel seu oncle homònim. Va estudiar a l'Aberdeen Grammar School, on va rebre el sobrenom de "Tertius" per distingir-lo d'altres homònims "King", un nom que li va quedar. Un dels seus professors va ser Patrick Geddes. Tot i ser un bon estudiant, la seva salut era deficient i es veié obligat a marxar-ne el 1854. La família estava associada amb l'Església Lliure d'Escòcia, però King més tard es va inclinar per l'església anglicana. Durant un temps va treballar al negoci d'impremta del seu oncle, però va continuar interessant-se més per la història natural, un interès que havia desenvolupat a la seva joventut. Va començar a reunir una col·lecció al seu lloc de treball, cosa que el seu oncle impressor menyspreava. Als divuit anys, King va decidir cursar estudis de medicina i va ingressar a la Universitat d'Aberdeen el 1861, on fou influït pels seus professors George Dickie, Alexander Harvey i John Struthers.
El 1862 King esdevingué ajudant d'Alexander Dickson, fet que li suscità l'interès per la botànica criptogàmica i Sir William Hooker li aconsellà que seguís el camí del fill de Hooker, J. D. Hooker, i s'unís al Servei Mèdic Naval. King, però, es va interessar per l'Índia després de llegir les obres de Royle i Hooker. El Servei Mèdic Indi havia suspès el reclutament des del 1860, tanmateix aquest es va reprendre l'abril de 1865. Al 1865 King obtingué el Bachelor of Medicine, Bachelor of Surgery i entrà al Servei Mèdic Indi el 2 d'octubre, portant amb ell una planta d'ipecacuana de Hooker. Va partir cap a l'Índia al març i va arribar a Calcuta l'11 d'abril de 1866.
Índia esquerra|miniatura|Retrat a The Gardeners' Chronicle (1909) En un principi King va ser destinat a l'Hospital General abans de ser transferit a l'Hospital del Col·legi de Medicina, on va ser nomenat cirurgià intern. Va emmalaltir de pneumònia, se li suggerí que es traslladés a un clima més sec. Fou destinat a Agra el 4 de setembre, essent adscrit al 41è Regiment d'Infanteria de Bengala. Es va traslladar a Mathura el gener de 1867. Els episodis pneumònics prosseguiren i es va suggerir que es traslladés al centre de l'Índia, essent destinat a Guna el febrer de 1867, fent-se càrrec del Central India Horse. L'any següent es va traslladar a Rajputana passant períodes a Deoli, Mount Abu i Jodhpur abans de traslladar-se al Jardí Botànic de Saharanpur. A finals del 1869, quan el seu mandat acabava a Saharanpur, va ser convidat a unir-se al Departament Forestal com a conservador ajudant.
Als seus destins indis va treballar durant el seu temps lliure en les seves plantes, fent un estudi de les plantes de la fam. També va fer un estudi ornitològic de Guna. La destinació a Dehra Dun li va donar més temps per estudiar. King va descobrir que els boscos del Doon estaven sent destruïts amb un sistema de suborns i corrupció dins del Departament Forestal. King va treballar per eliminar els funcionaris corruptes. El gener de 1871 King es va traslladar a la Divisió Forestal de Kumaon i feu un informe sobre els boscos de Ranikhet. També va contribuir a les seccions botàniques dels Gazetteers. Es va recomanar que fos nomenat conservador adjunt permanent.
El 1869 el superintendent del Reial Jardí Botànic de Calcuta, Thomas Anderson, va emmalaltir i va marxar a Europa, i el 1871, el Secretari d'Estat per a l'Índia trià a King com a successor. King va assumir el càrrec i també va ser professor de botànica al Col·legi de Medicina de Bengala. King es va enfrontar a la destrucció causada per dos ciclons el 1864 i el 1867. King també s'involucrà en afers relacionats amb el cultiu del te i la cincona. Durant una visita oficial als Nilgiris el juliol de 1872, va desenvolupar símptomes de tisi pulmonar (tuberculosi) i va ser tractat a Coonoor, i després es va traslladar a Europa. Va passar un any a la Riviera italiana i va tornar a Calcuta per reprendre les seves tasques el novembre de 1873. King va reestructurar els Jardins Botànics de Calcuta, elevant el nivell del terreny, creant estanys i dissenyant senders i hivernacles. També s'hi construí un herbari ignífug, basat en plànols dels Jardins de Kew. King també redissenyà el jardí, passant d'un de segregat linealment amb criteris taxonòmics a un de basat en regions, amb combinacions d'espècies que mostren les associacions naturals de plantes. Va iniciar la revista Annals of the Royal Botanic Garden, Calcutta.
El 1873 King s'implicà en la creació del Jardí Zoològic de Calcuta i amb l'establiment d'un jardí botànic a Darjeeling. Temps enrere King havia suggerit que es creés un lloc per a un quinòleg, i el nomenat C. H. Wood inventà una manera d'extreure'n els alcaloides, cosa que va ajudar a produir un popular febrífug de Cinchona. Wood va tornar el 1879, però la seva organització va ser gestionada per James Alexander Gammie. King va substituir el quinòleg, estudiant els mètodes dels holandesos, i va anar de permís a la Gran Bretanya el 1885 per estudiar com a havia prosseguit la Wood la seva tasca. En tornar a l'Índia, King va treballar en un sistema per a la distribució de la quinina antimalàrica mitjançant el departament postal, sistema que funcionava plenament al 1893. Les oficines de correus dels pobles de Bengala podien vendre petits paquets per un pice, la moneda de menor valor facial.
També va supervisar el treball d'artistes botànics i col·laborà amb Sir Joseph Hooker ajudant-lo a preparar Flora of British India, una obra important va ser sobre les Annonaceae de l'Índia britànica. El 1891 va ser nomenat primer director del Botanical Survey of India, una institució que vinculava els funcionaris botànics de les diferents presidències. King també va produir una obra sobre les orquídies de l'Himàlaia oriental, The Orchids of the Sikkim-Himalayas (1898) als Annals conjuntament amb Robert Pantling (1857–1910), qui fou assistent a les plantacions de quina de Mungpoo treballant amb J. A. Gammie. King també va escriure una sèrie d'articles Materials for a Flora of the Malayan Peninsula al Journal of the Asiatic Society of Bengal.
El 1898 Sir David Prain (1857–1944) va succeir King als Jardins Botànics de Calcuta.
Vida privada i darrers anys miniatura|300x300px|Monument a Sir George King a la catedral de St Machar's King es va casar amb Jane Anne Nicol (1845-98) el 1868. Jane va emmalaltir i va morir de camí de tornada a la Gran Bretanya el 1898, cosa que representà un cop dur per a King. En els anys següents, King va perdre un ull a causa d'una ruptura de vas sanguini i va emmalaltir progressivament. Va reflexionar sobre la història de la botànica a l'Índia a la 69a reunió de l'Associació Britànica per a l'Avanç de la Ciència el 1899.King, Sir George. 1899. The Early History of Indian botany. Report of the British Association for the Advancement of Science. p. 904-919. Va morir d'un atac epilèptic a San Remo, Itàlia, el 12 de febrer de 1909.
Està enterrat al cementiri de San Remo i commemorat a la tomba de la seva dona a la Catedral de Sant Macari al nucli antic d'Aberdeen.
Descripcions botàniques Entre les espècies que va descriure hi ha l'espècie de figuera enfiladissa Ficus pantoniana que prolifera a Nova Guinea i el nord d'Austràlia.
Honors i memorials King es va interessar per la Societat Asiàtica de Bengala i va ser president de la Societat Agrícola i Hortícola de l'Índia. També va fomentar la recerca entre els seus amics. David Douglas Cunningham i Arthur Barclay l'assessoraren en assumptes de patologia vegetal. Va obtenir un títol de Doctor of Laws el 1884 i va ser elegit membre de la Royal Society el 1887. Com a jardiner paisatgista, va ser reconegut per la Royal Horticultural Society i va rebre la Victoria Medal of Honour el 1901. Va ser guardonat amb la Medalla linneana el 1901. Pel seu treball en la fabricació de quinina i la seva distribució a baix cost, va ser nomenat membre honorari de la Societat Farmacèutica i el tsar Alexandre III li va atorgar un anell d'honor. L'1 de gener de 1890 va ser investit Company de l'Orde de l'Imperi Indi. El 1898 va ser nomenat KCIE, amb el tractament de "Sir".Great Britain. India Office A San Remo, que visitava cada hivern des de 1898 fins a la seva mort, s'hi construí un monument commemoratiu. Hi ha una placa commemorativa a ell i a la seva dona a la Catedral de Sant Macari, al nucli antic d'Aberdeen.
Referències
Bibliografia The materia medica of the Hindus /by Uday Chand Dutt; with a glossary of Indian plants by George King. (1922) A Manual of Cinchona Cultivation in India (1880) Orchids of the Sikkim-Himalaya Part 1-2 & Part 3-4
Categoria:Botànics amb abreviatura d'autor Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Persones d'Aberdeenshire Categoria:Botànics escocesos Categoria:Morts a la Ligúria Categoria:Nascuts el 1840