Josep Font i Fargas (Prats de Lluçanès, 1872-Barcelona, 22 de juny de 1944) a ser un mestre nacional i periodista espanyol.
Biografia Va residir a Barcelona, on va ser redactor del setmanari carlista Lo Mestre Titas (1897-1900) i director de Lo Teatro Católich (1899-1901). Més tard va ser col·laborador de La Bandera Regional (1907-1912) i d’ El Tradicionalista (1903-1910), periòdic que dirigia a Girona el seu germà Joaquim.
Traslladat a Lleida, el 1910 va fundar El Correo Leridano, periòdic jaimista que va dirigir fins a 1913, any en què, a causa d'un enfrontament amb les autoritats jaimistas locals per qüestions de política municipal, va passar a dirigir El Radical, setmanari de la Joventut Carlista i que seguia una línia marcadament germanòfila i mellista. A causa d'això, va ser expulsat de la Comunió Tradicionalista per la Junta Provincial de Lleida.
Mestre nacional de professió, a la fi de la dècada de 1910 va ser propagandista de la Confederació Nacional Catòlica Agrària, que va contribuir a estendre a les illes Balears. En els anys 20 va formar part del Cercle Social Tradicionalista de Barcelona, va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i va reconèixer com a rei a Alfons XIII..
Durant la Segona República es va reintegrar en la Comunió Tradicionalista i va presidir el Cercle Tradicionalista del districte I de Barcelona.
En els anys 30 i 40 va ser col·laborador de la Enciclopèdia Espasa, en la qual també van col·laborar altres carlins com Dalmacio Iglesias García, Antonio Pérez de Olaguer, José Bernabé Oliva o Emilio Rodríguez Tarduchy.
Va estar casat amb Mercedes Cots Soler, amb qui va tenir per filles a Juana (1896-1911), Antonia, Luisa, Elvira, Montserrat i Concepción Font Cots. Era germà del també periodista carlista Joaquim Font i Fargas, assassinat en 1936.
Referències
Categoria:Persones de Prats de Lluçanès Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Morts el 1944 Categoria:Nascuts el 1872