El Norte Catalán va ser un periòdic espanyol editat a Vic entre 1886 i 1915.

Història Editat en la Tipografia Católica de San José, el setmanari va aparèixer en 1886, dirigit per Miguel Rota i Torrents i posteriorment per Marià de Rocafiguera i Ventós. En un principi va estar adscrit al carlisme, i era partidari del corrent integrista que encapçalava el diari madrileny El Siglo Futuro.

Segons afirmaria anys després Segimon Pey i Ordeix, el fundador hauria estat ell mateix, en aquells dies un jove seminarista que per aquestes mateixes dates va haver d'abandonar Vic per un conflicte amb el seu bisbe, Josep Morgades. Els integristes vigatans, no obstant això, negarien que Pey hagués estat el seu fundador.

Va tenir per col·laboradors, entre altres, a Jacint de Macià i Pujol, Joaquim Albanell i Vilas, Jacint Verdaguer i Martí Genís i Aguilar. Va polemitzar a vegades amb La Veu del Montserrat i reproduïa sovint textos dels diaris El Siglo Futuro i El Correo Catalán.

En el seu primer número manifestava:

miniatura|Postal de El Norte Catalán de Vic en commemoració del centenari de Balmes (1910) El setmanari va reivindicar al filòsof catòlic vigatà Jaume Balmes com a figura referent. Vinculat estretament a la Joventut Catòlica de Vic, els directors del setmanari, Miguel Rota i Marià de Rocafiguera, participarien activament en homenatges a tradicionalistes insignes com Mateos Gago i Sardà i Salvany en les visites que van realitzar a Vic.

En nom del periòdic, Rocafiguera va enviar, amb altres directors catalans de premsa carlista com Francesc de Paula Oller i Simón, Josep de Palau i d'Huguet, Jacint de Macià i Pujol i Joan Santiago Griñó i Piñol, una súplica al pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este perquè restablís la unitat dels carlistes reafirmant la unitat catòlica d'Espanya «amb totes les seves conseqüències d'efectiva coerció», tal com havia estat aplicada pel seu avantpassat el rei Felip II. A l'agost de 1888 El Norte Catalán seria un dels vint-i-quatre periòdics nocedalistas signants de l'anomenat «Manifest de Burgos» que es van separar del carlisme, donant origen al Partit Integrista. Els tradicionalistes vigatans que van romandre lleials a Don Carlos fundarien llavors La Plana de Vich, al qual va substituir el setmanari La Cruz sobre el Corazón (1888-1889), dirigit per Joan Soler i Blat. Posteriorment els carlins editarien a Vic La Comarca Leal (1889-1894), La Comarca (1894-1900) i Ausetania (1900-1936).

El 1889 El Norte Catalán va fomentar un acte organitzat pels integristes catalans en commemoració del XIII centenari de la unitat catòlica d'Espanya després de la conversió de Recared i va participar en una subscripció pública per a la realització d'una làpida commemorativa en la basílica de Santa Leocadia de Toledo. Va informar així mateix d'una vetllada en el cercle integrista de Vic, decorat per a l'ocasió amb banderes espanyoles i pontifícies i retrats de personalitats significades en la defensa del catolicisme com Recared, Sant Leandre, Massona, Pelai d'Astúries, Isabel la Catòlica, Cisneros, Felip II, Balmes, Donoso Cortés, el cardenal García Cuesta, Pius IX, Lleó XIII i Sardà i Salvany. Aquest mateix any el periòdic va promoure una campanya de protesta contra l'erecció a Roma d'un monument a Giordano Bruno, secundada pel bisbe Morgades, i va informar de la recollida a Vic de 10.199 signatures d'adhesió a la protesta (el que suposava prop d'un 85% de la població total de la ciutat), que serien lliurades al papa Lleó XIII en senyal d'adhesió al pontífex.

El setmanari va denunciar obres de teatre que considerava immorals, així com els jocs prohibits practicats en el Casino Industrial Vigatà, i va fomentar l'afició al ciclisme entre els obrers. Va defensar els interessos de la ciutat, va participar en les lluites electorals i es va oposar al caciquisme, mostrant-se partidari de la coordinació estratègica local entre catòlics de faccions polítiques diferents.

A més de la política electoral , El Norte Catalán va secundar diverses iniciatives socials. Per exemple, en 1889 va defensar la idea de construir un ferrocarril econòmic entre Vic i Sant Hilari Sacalm, al·legant que això permetria als propietaris de les Guilleries extreure fàcilment els seus productes i convertiria la ciutat de Vic en «centre d'un gran moviment comercial». En 1893 iniciaria una subscripció per a costejar la restauració d'un dels altars de l'església de Santa María de Ripoll i dedicar-lo a Sant Jordi.

El seu director Marià de Rocafiguera i Ventós seria nomenat cap regional del Partit Integrista a Catalunya en 1907. A principis del segle XX el periòdic realitzaria una decidida campanya contra les escoles laiques juntament amb altres periòdics integristes i carlistes de la regió.

En el seu número 1000, que va ser extraordinari, a dues tintes, va publicar dades sobre la història de la premsa vigatana.

El Norte Catalán cessaria la seva publicació al març de 1915, després que el nunci apostòlic amonestés al seu director per haver sostingut una polèmica amb el diari El Debate de Madrid.

Referències

Bibliografia

Categoria:Premsa carlina Categoria:Premsa històrica de Catalunya en català Categoria:Vic