Ausetania va ser un periòdic espanyol editat a Vic entre 1900 i 1936.
Història Era successor de La Comarca (1894-1900) —òrgan del carlisme en Vic, Berga i Olot dirigit per Joan Baptista Falcó i Cisterna—, que havia estat suspès pel govern arran de l'alçament de Badalona. Prenia el seu nom del vocable llatí «Ausetania», amb el qual era coneguda la comarca d'Osona en els temps dels romans i dels visigots. Quan es va aixecar la suspensió a la premsa legitimista, Ausetania es va titular «semanario católico-monárquico» i es va declarar carlí. Posteriorment va portar per subtítol «semanario tradicionalista».
Tenia les seves oficines en la Rambla Devalladas (Casa Comella). La subscripció costava 1,50 pessetes per trimestre i 5 pessetes a l'any. S'imprimia a quatre pàgines de 54 per 38 cm, a cinc columnes, en la seva impremta pròpia. Durant diversos anys va ser dirigit per Carlos Forcada, i en 1914 per diversos entusiastes jaumistes, entre ells el prevere Lluís Font i N. Alemany. El 1908 Jacint Comella va participar com a representant de Ausetania en la segona Assemblea Nacional de la Bona Premsa celebrada a Saragossa al setembre de 1908. miniatura|170px|izq|Carles Forcada, director de Ausetania (1908) El text era en castellà i català. Tenia com a seccions fixes: Notes de la setmana.—Mundials.—Crònica tradicionalista.—Crònica.—El nostre correu.—Santoral.—Informació comercial.—Esportives.—Bibliografies.
Alguns dels seus col·laboradors van ser J. Lladó, prevere; Luis de Castro, Juan Puigcerver, M. Pujarà, J. Vellver, prevere; Fra José Liguán, Ramón Garriga, prevere; José Puigdessens, C. M. F.; Carlos d'Espinella, Antonio Puig, Norberto Torcal i Miguel Camps.
Va publicar diversos números extraordinaris, polítics i religiosos, entre els quals Navarro Cabanes destaca els dedicats al Marquès de Cerralbo (16 de novembre de 1912); a Don Jaime, en la seva festa onomàstica (1914); els de Setmana Santa de tots els anys i el de la Puríssima de 1911.
Ausetania era un dels nou periòdics carlistes catalans —del total de vint-i-tres a Espanya— que El Correo Español anunciava en 1909 com a òrgans oficials de la Comunió Tradicionalista. En 1919 el setmanari es decantaria per la facció mellista del tradicionalisme, i es va separar del jaumisme, declarant: «abans els principis que la persona del Rei». Els lleials a Don Jaime fundarien llavors un nou setmanari titulat La Comarca de Vich (1919-1936).
En 1921 l'Ajuntament de Vic de majoria catalanista va sol·licitar el trasllat del batalló del Exèrcit destacat a la ciutat arran d'uns successos ocorreguts amb motiu d'un mal comportament d'alguns militars durant «l'Aplec d'Orfeons». Es va produir llavors una manifestació a Vic de caràcter espanyolista contra l'alcalde i els edils catalanistes. Els setmanaris Ausetania i La Comarca de Vich es van sumar als telegrames dirigits al capità general Palanca i al governador civil Martínez Anido protestant contra els acords antimilitaristes de la majoria catalanista en el consistori, que van qualificar de «inics». miniatura|160px|Miquel Àngel Pujol i Matavera, director de Ausetania (1935) El diari tradicionalista madrileny El Siglo Futuro publicaria en 1935 una ressenya sobre la història del setmanari Ausetania, en la qual afirmava:
En 1932 el nou director Miquel Àngel Pujol va ser acusat d'haver injuriat i calumniat en el periòdic a Vicente Serra Ferrer, interventor de Fons Municipals.
El setmanari va continuar publicant-se fins a 1936. Després d'esclatar la guerra civil, Miguel Pujol i el seu germà José María serien assassinats per milicians antifeixistes la matinada del 31 d'agost de 1936 en la cuneta d'una carretera pròxima a Gurb.
Referències
Bibliografia
Categoria:Premsa carlina Categoria:Premsa històrica de Catalunya en català Categoria:Vic