La vera storia della monaca di Monzaés una pel·lícula de 1980 dirigida per Bruno Mattei (sota el pseudònim de Stefan Oblowsky). La pel·lícula és del gènere Nunsploitation (o Tonaca Movie) i està inspirada en Interno di un convento (1977) de Walerian Borowczyk.
La història és una reinterpretació lliure i eròtica del personatge de Suor Gertrude de I promessi sposi d'Alessandro Manzoni.
Argument A instàncies del seu pare, Don Martín de Leyva, i per obscures raons familiars, la jove Mariana de Leyva és tancada al convent de Santa Margherita i es converteix en monja, prenent el nom de Virginia María. Tot i que temerosa de Déu, la vocació de la noia no és forta, i el convent està lluny de ser un lloc sant: el capellà, Don Arrigone, té relacions amb les monges complaents i facilita les batudes nocturnes del seu ric company, Giampaolo Osio.
La germana Virginia descobreix una història d'amor lèsbic amb les seves companyes de pis corruptes, la germana Benedetta i la germana Candida, i a la mort del seu pare, es proclama feudatària de Monza i superiora del convent. En aquesta qualitat, es converteix en amant d'Osio i queda embarassada, però el nen neix mort malgrat els esforços de la novícia Margherita, dona de camp i llevadora experta. Margherita, però, intenta exigir un preu massa alt pel seu silenci i els seus diversos serveis, i per aquesta raó és assassinada per Giampaolo Osio.
Els crims són massa nombrosos, fins i tot per a un convent de gent viciosa, i les monges més grans —destituïdes per la germana Virginia— ho aprofiten per recuperar el seu antic poder i cridar a un frare inquisidor per investigar els fets. El frare entén ràpidament la situació i fa capturar i condemnar els principals culpables: les germanes Càndida i Benedetta són condemnades a cadena perpètua, Giampaolo Osio és desposseït de totes les seves possessions, Don Arrigone és condemnat a dos anys de presó i la germana Virginia, que espera el pitjor destí, és emparedada viva.
Repartiment Zora Kerova: Marianna De Leyva, germana Virginia Maria Franco Garofalo: Pare Paolo Arrigone Mario Cutini: Giampaolo Osio Paola Corazzi: germana Candida Tom Fellethy: Annie Carol Edel: Aurelia Paola Montenero: Sor Benedetta, Mare Superiora Adjunta Mario Novelli: Molteno Ornella Picozzi: Monja Alba Maiolini: Leda Simonetti: Margherita Franca Stoppi: Sor Mersaga, Mare Superiora Giovanni Attanasio: Pare Inquisidor
Producció Amb l'explosió del gènere "nunsploitation", després de l'èxit de pel·lícules com La monaca di Monza (1969) d'Eriprando Visconti i Interno di un convento (1977) de Walerian Borowczyk, Nicolò Pomilia della Stefano Film va confiar a Bruno Mattei la direcció d'una pel·lícula eròtica ambientada en un convent.
Com recorda Mattei en una entrevista amb Nocturno Cinema, "Ni tan sols m'havia passat pel cap, però tot plegat va ser organitzat pels germans Simonetti, que havien inventat el Decameròtic".
Aquesta pel·lícula marca l'inici de la col·laboració de Mattei amb el jove Claudio Fragasso, que va reelaborar el guió inicial, que era clarament una reescriptura de I promessi sposi.
En una entrevista amb Marco Giusti per a Stracult, l'actor Franco Garofalo explica: "Eren dues pel·lícules alhora: al matí rodàvem escenes d'una pel·lícula, a la tarda de l'altra".
Recepció Censura En el moment de la seva estrena, la pel·lícula va ser tallada pels censors (certificat de censura italiana núm. 75139, emès el 17 de maig de 1980) i prohibida per a menors de 18 anys a causa d'excés d'escenes eròtiques.
Taquilla La pel·lícula va ser un fracàs complet a taquilla: només hi van entrar 1.253 espectadors italians.
Crítica Segons Gordiano Lupi, "Mattei és molt bo donant un toc de melodrama eròtic a una obra que mai no voreja el morbo, però que presenta seqüències eròtiques interessants.".
Gian Luca Castoldi sosté que «La pel·lícula és concisa, essencial, fins i tot manca de ritme, potser a causa d'un muntatge lent i decebedor». [...] "Les escenes de sexe són planes i poc emocionants, una llàstima perquè Kerova i Paola Montenero no estaven aprofitades al màxim del seu potencial. Cal destacar la música de Gianni Marchetti, a mig camí entre Goblin i els cants gregorians.».
Llançaments de vídeo domèstic La versió DVD va ser llançada per Exploitation Digital el 29 d'agost de 2006 als Estats Units i per Sony Pictures Home Entertainment l'11 de maig de 2011 a Itàlia.
Notes
Bibliografia Gordiano Lupi, Ivo Gazzarrini, Bruno Mattei, L'ultimo artigiano'', editorial Il Foglio, Piombino, 2013.
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules basades en llibres Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1980 Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules eròtiques