miniatura|Antigues colònies gregues al nord de la mar Negra Crimea, situada a la costa nord de la mar Negra, té una història documentada que abasta mil·lennis. La seua geografia ha donat forma a una història diferent al nord de la península, que és plana, té un clima continental dur i està connectada per terra (istme de Perekop) a l'estepa Pòntica, i al sud, que és muntanyós, té un clima pòntic suau i està connectat per mar a Anatòlia, el món egeu, així com als rius russos i a la mar d'Azov.
El seu territori ha estat habitat per molts pobles al llarg de la història. Al nord, els pobles de l'estepa s'hi van succeir: cimmeris, escites, sàrmates, roxolans, gots, alans, huns (del segle IV al V), búlgars (dels segles V al VIII), khàzars (dels segles VIII al X), petxenegs (dels segles IX al XII), cumans coneguts com a "polovtses" (als segles i ), mongols de l'Horda d'Or (durant els segles XIII i XIV) i tàtars (al segle XV).
Al sud, s'hi van establir, arribats de la mar, els antics grecs, romans, romans d'Orient que esdevingueren grecs pòntics, russos, armenis coneguts com a "txerkessogais", karaïmes o krymtchaks, venecians, genovesos i turcs otomans.
Més recentment, Crimea pertangué als russos imperials, als soviètics i després als ucraïnesos.
Denominació És possible, però no pas demostrat, que el nom de la península provinga dels antics cimmeris (Kimmerioi en grec, que significa 'habitants dels marges' (Cime en grec).Christel Müller, D'Olbia à Tanaïs: territoires et réseaux d'échanges dans la mer Noire septentrionale aux époques classique et hellénistique, Paris, 2010. Però els antics grecs l'anomenaven "Quersonés Tàuric" (més tard Tàurica) pel nom de la tribu escita dels taures.G. Kochelenko et V. Kouznetsov, «La colonisation grecque du Bosphore Cimmérien», dans Pierre Lévêque et Otar Lordkipanidzé (dir.), Le Pont-Euxin vu par les Grecs, Presses universitaires de Franche-Comté 1990, . Per als lingüistes especialitzats en llengües turques i per als tàtars de Crimea, la península pren el nom de la vila (hui Starí Krim), que significa 'el meu turó' (de 'turó', i 'el meu'.Andriy Baïtsar, Крим: Нариси історичної, природничої і суспільної географії («Crimée: essais de géographie historique, naturelle et sociale»), éd. Ivan Franko, Lviv 2007 (ucraïnés).
Després de l'annexió de Crimea per Caterina II de Rússia el 1783, les autoritats russes intentaren reviure l'antic nom de Tàurida, referint-se així al govern que engloba Crimea, però Crimea ha romàs com el nom comú de la península.
Prehistòria miniatura|Resultats de les excavacions realitzades en una cova de Buran-Kaya: fragments d'os i eines Les proves arqueològiques de presència humana a Crimea es remunten al paleolític mitjà. Les restes neandertals trobades a la Cova de Kıyık-Koba s'han datat d'uns 80.000 anys abans del present. També s'han descobert ocupacions neandertals tardanes a Staroselo (aproximadament 46.000 ae) i Buran-Kaya III (uns 30.000 ae).
Els arqueòlegs han trobat algunes de les restes humanes anatòmicament modernes més antigues d'Europa a les coves de Buran-Kaya, a les muntanyes de Crimea, a l'est de Simferòpol. Els fòssils tenen uns 32.000 anys d'antiguitat i els seus artefactes estan vinculats a la Cultura gravetiana. Durant el darrer màxim glacial, la costa nord de la mar Negra, inclosa Crimea (que encara no era una península), fou un refugi important des del qual es va repoblar l'Europa central i del nord després del final de la glaciació de Würm. Aleshores, el nivell del mar es va apujar, es van formar el mar d'Azov i els limans (planes de marea), i Crimea esdevingué una península. La densitat d'ocupació humana del jaciment era relativament alta i va augmentar des de fa uns 16.000 anys.
El començament del període neolític a Crimea no s'associa amb l'agricultura, sinó amb la producció de ceràmica, l'evolució de les tècniques de fabricació d'eines de sílex i la domesticació dels porcs. Les primeres proves de blat conreat a la península de Crimea provenen del jaciment calcolític d'Ardış-Burun (Ardych-Bouroun), que data de mitjans del IV mil·lenni abans de la nostra era.
Al III mil·lenni ae, una de les civilitzacions pòntiques va florir a Crimea: la Cultura iamna, coneguda com de "tombes de fossa", segurament corresponent a una fase tardana de la cultura indoeuropea segons la hipòtesi dels kurgans.
Antiguitat miniatura|La colònia grega de Quersonés, una de les Set Meravelles d'Ucraïna (prop de Sebastòpol) miniatura|Excavacions a l'antiga ciutat de Quersonés, a Crimea Els primers habitants del que hui és Crimea, el nom dels quals coneixem, són els cimmeris. Al segle VII abans del present, la majoria de cimmeris emigren a Anatòlia i als Balcans, impulsats per altres indoeuropeus: els escites (o saques). Alguns grups de cimmeris, però, es van refugiar a les muntanyes, on van sobreviure amb el nom de taures (en , 'gent del toro').Iaroslav Lebedynsky, La Crimée, des Taures aux Tatars, L'Harmattan, 2014 (pp.17-19).
A les costes, els grecs (els jònics, i en especial els milesis) van fundar colònies, entre les quals Feodòssia (al sud-est) amb colons de Milet de Jònia i Quersonés, una de les "Meravelles d'Ucraïna" (sud-oest, a prop de l'actual Sebastòpol), fundada per colons d'Heraclea Pòntica (segle VI ae). Els taures d'origen cimmeri/crimeu van persistir-hi fins a finals del s. IV ae, amb el rei Sauromates VI del Bòsfor. A poc a poc, Crimea es va integrar al món grec. Ara s'anomena "Quersonès de Taure" (és a dir 'Península de Taurie') i se sol anomenar "Tàurida".
La península de Crimea fou hel·lenística durant dèsset segles. Passà successivament sota la sobirania del Regne grecoescita del Bòsfor, i després al Regne del Pont, tots dos centrats a l'estret de Kertx (a l'est de Crimea).
Cap al 110 abans de la nostra era Mitridates VI Eupàtor, rei del Pont, s'apoderà de Crimea, convocat pels grecs pòntics que estaven amenaçats pels escites. Però al 66 ae el va derrotar Gneu Pompeu Magne al riu Eufrates i l'obligà a refugiar-se a Crimea, a la seua ciutat de Panticapea. Després de la seua mort, l'àrea passà a poc a poc a estar sota influència romana, tot i que culturalment continuà sent grega.
Antiguitat tardana i l'inici de l'edat mitjana miniatura|Crimea al voltant del 200 miniatura|Imperi de Trebisonda cap al 1204 miniatura|Situació al voltant del 1450 La meitat sud de Crimea va romandre grecoromana durant molt de temps. La resta de la península l'ocuparen els gots i els alans (l'any 250). Mangub, una antiga fortalesa del sud-oest de Crimea (a 21 km a l'est de Sebastòpol), podria haver estat fundada per aquests gots i alans. La població goda de Crimea sobrevisqué durant uns segles, amb la seua llengua, el gòtic de Crimea, però els gots i alans (ací anomenats iasses, i relacionats amb els ossetes moderns) van ser hel·lenitzats a poc a poc, i adoptaren la llengua grega i la religió cristiana ortodoxa. A començament del , l'Imperi Romà d'Orient va organitzar el sud de Crimea en un "tema" (província civil i militar), el tema del Quersonés. El 1204, quan Constantinoble, la capital romana d'Orient, caigué en mans dels croats occidentals, els venecians s'apoderaren dels ports de Balaklava, Caulita, Lousta, Sudak i Caffa (Feodòssia), mentre que el tema en si caigué en mans de l'Imperi grec de Trebisonda.
A la meitat nord de la península, s'hi van succeir altres pobles: els huns (376), els búlgars (segle V), els khàzars (segle VIII), els rus de Kíiv (segle X), els petxenegs (1016), els cumans o kiptxaks (1050) o polovtses (1171), els tàtars i els mongols (1237).
El 1235, l'Imperi grec de Trebisonda recuperà els ports de Crimea dels venecians, només per concedir-los al als genovesos. Del s. XIII, també cal esmentar la presència d'armenis circassians a la península. Claude Mutafian et Éric Van Lauwe, Atlas historique de l'Arménie, Autrement, coll. « Atlas / Mémoires », 2005 . Ho demostra la presència de moltes esglésies i monestirs armenis com ara el Monestir de la Santa Creu de Surkhat.
El 1362, l'Imperi Romà recuperà el tema de Teodoro amb Doros (Mangub) com a capital. L'emperador Joan V Paleòleg el confià a un parent, el temarca Demetri Paleòleg Gavras. Els seus descendents el van establir com un estat ortodox grec pràcticament independent.
Aquest estat romaic, conegut com el Principat de Teodoro, desaparegué vint-i-dos anys després de la caiguda de Constantinoble (1453) i catorze anys després de la de Trebisonda (1461), sota els conqueridors turcs otomans, aliats amb els tàtars. El tearca Alexandre de Teodoro va morir en una batalla el desembre del 1475, i l'antic tema esdevingué una província otomana. A la nova província turca, els armenis i els grecs pòntics eren ara una minoria de dhimmis. No hi hauria altres cristians a Crimea fins a l'arribada dels russos el 1774. La part nord de la península passà al Kanat de Crimea.
Kanat de Crimea miniatura|Crimea tal com la va representar en un mapa l'almirall turc Piri Reis, cap al 1520 miniatura|El Kanat de Crimea cap al 1600 El Kanat Tàtar Nogai era independent i practicava les religions tengrianista i xamànica. Durant segles, l'horda de Nogai va viure en part de les incursions a Polònia, Moldàvia i Rússia, i del tràfic d'esclaus. Però els reis, voivodes i tsars cristians d'aquests estats es van enfortir, i el 1475, el Kanat de Crimea es posà sota la protecció de l'Imperi Otomà, i li pagava tributs a canvi. A poc a poc esdevingué un estat aliat, vassall i musulmà, un estatus que va mantenir fins al 1783.
El 1498, els imperis turcomongols (tàrtars de Crimea i otomans) s'enfrontaren militarment amb els polonesos i els moldaus. El 1511, el kanat ajudà el futur soldà otomà Selim a obtenir el càrrec de governador de la província d'Özi, a l'oest de la mar Negra, els habitants tàrtars de la qual, al nord del delta del Danubi, vivien de manera autònoma a les raya de Budjak i Yedisan.
El 1569, el Kanat de Crimea atacà Astracan, que havia caigut sota control rus. Dos anys més tard, el 1571, els tàtars, sota el comandament del kan Devlet I Giray, feren una incursió contra Moscou, i varen capturar 100.000 persones com a esclaves.
El 1578, el kanat ajudà l'Imperi Otomà en la seua guerra contra els perses. Durant el s. XVIII, per por que els grecs pòntics i els armenis circassians donassen suport als russos, el Kanat de Crimea n'expulsà milers als marges meridionals de Rússia.
Imperi rus miniatura|Focs artificials que celebren la visita de Caterina II de Rússia el 1787 miniatura|Nova Rússia i Crimea al voltant del 1900 miniatura|Sebastòpol, fundada el 1783, es va convertir en el port principal de Crimea (fotografia de cap al 1905) El Kanat de Crimea fou atacat per l'Imperi rus al s. XVIII. Durant les campanyes d'Azov, el tsar Pere el Gran atacà la ciutat d'Azaq (actual Azov). Després d'un setge sense èxit el 1695, la va capturar el 1696. Després de la Guerra russoturca del 1768-1774, els tàtars de Crimea, abans vassalls de l'Imperi otomà, teòricament se'n van independitzar en virtut del Tractat de Kücük Kaynardja. Tanmateix, en la pràctica, el kan va quedar sota protecció russa i, davant l'oposició popular, depenia del suport rus. Després de la signatura del tractat, els russos imposaren l'expulsió de 30.000 grecs i armenis del Kanat de Crimea. Aquesta expulsió tenia un doble propòsit: debilitant el kanat i poblar la costa de la mar d'Azov; part dels grecs van fundar Mariúpol mentre els armenis colonitzaven el curs inferior del Don.
Després d'uns anys de desordre, l'emperadriu Caterina II va annexionar el Kanat el 1783, ratificat al final d'un nou conflicte entre Rússia i l'Imperi otomà (1787-1792) pel Tractat de Iași.