Cardellach (també esmentada com Enrique Cardellach) fou una empresa catalana d'ascensors activa a Barcelona des de començament del segle . La companyia va ser fundada el 1905 pels germans Enric i Francesc Cardellach i Alivés i va ser una de les pioneres en la instal·lació d’elevadors a la Barcelona modernista durant la primera etapa d'expansió d'aquest element de mobilitat urbana.
Història Amb la raó social de Cardellach y Hermano, S. en C. (societat comanditària), tenia la seva seu i fàbrica al barri de Sant Antoni, al carrer de Casanova, número 27, així com va tenir delegació a Madrid, gaudint d'una destacada bona reputació durant les primeres dècades d'existència, que la va fer mereixedora d'un diploma d'honor a l'Exposició Internacional de 1929. Només durant els primers anys de trajectòria l’empresa va instal·lar una seixantena d’ascensors, i combinava la construcció de nous aparells amb la reparació d’elevadors antics de Barcelona.
Cardellach va instal·lar diversos ascensors en edificis barcelonins emblemàtics a principis del , entre els quals el de la Casa Calvet, obra d'Antoni Gaudí del carrer Casp, 48, el de la Casa Lleó i Morera i el de la Casa Burés, així com els d'altres immobles del passeig de Sant Joan, els carrers Bailèn i Balmes, la casa Batlló (1905) de la Gran Via de les Corts Catalanes, 589 (actual edifici de l'Institut Català de la Salut) i la casa Jaume Moysi.
Se situa Cardellach dins la història dels ascensors modernistes de la ciutat i es relaciona amb una nissaga d’enginyers encapçalada per Enric Cardellach, entre ells el que seria un conegut arquitecte i enginyer industrial del període modernista, el seu germà Fèlix Cardellach i Alivés., pàg.209
Els darrers temps de la companyia van estar marcats per una inestabilitat empresarial que culminà amb el tancament del negoci després de denúncies laborals per impagament de salaris. El procés de deteriorament empresarial s’havia iniciat el 1982, quan Enric Fernández, descendent de la família Cardellach i gerent de la companyia, va ser processat en un cas de presumpte frau a la Seguretat Social. El primer de maig de 1986 mitja dotzena de treballadors de la fàbrica, que aleshores donava feina a 200 persones, es van tancar juntament amb els d'altres empreses a l'ascensor del monument a Colom de Barcelona, en protesta per l'abandonament de l'empresa per part dels seus propietaris.
La fàbrica seria absorbida posteriorment per l'empresa Acresa, creant Acresa Cardellach, que passaria a formar part més endavant del grup Zardoya Otis.
L’antiga fàbrica d’ascensors Cardellach, situada en un interior d’illa del barri de Sant Antoni delimitat pels carrers de Casanova, Villarroel i Sepúlveda i la Gran Via de les Corts Catalanes, va ser objecte d’atenció periodística pel manteniment d’una gran coberta d'amiant de la dècada de 1950, de la que se'n va substituir una tercera part el 2025, restant pendent la resta. Actualment acull un aparcament de vehicles i una benzinera.
Referències
Categoria:Empreses de Barcelona desaparegudes