La necroptosi és un tipus de mort cel·lular programada que combina característiques de l'apoptosi i la necrosi. Es tracta d’un procés regulat molecularment que condueix a la ruptura de la membrana plasmàtica i sovint genera una resposta inflamatòria.
Definició i característiques generals La necroptosi és una via de mort celular que s’activa especialment quan l’apoptosi està inhibida, concretament quan la caspasa-8 no és funcional. A diferència d’aquesta última, la necroptosi provoca la lisi cel·lular i l’alliberament del contingut intracel·lular.
Mecanisme molecular Aquest procés està mediat principalment per proteïnes quinases específiques: RIPK1, RIPK3 i MLKL. RIPK1 i RIPK3 formen un complex anomenat necrosoma, que activa MLKL. Quan aquest està activat, MLKL es trasllada a la membrana plasmàtica. Allà forma un porus que acaba provocant la desestabilització de la membrana cel·lular i la mort de la cèl·lula .
Funció biològica La necroptosi té un paper important en la resposta immunitària innata, especialment en la defensa contra infeccions, i en l’eliminació de cèl·lules danyades. Aquest funciona com a sistema de seguretat quan l'apoptosi està bloquejada. No obstant això, una activació excessiva pot contribuir a processos inflamatoris i a diverses malalties.
També s'ha demostrat la seva implicació en la resposta a l'estrès lisosomal, per exemple desencadenat per traumatismes en neurones de la medul·la espinal.
Referències
Categoria:Processos cel·lulars