El Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme és un espai dedicat a les víctimes del terrorisme a Espanya situat a Vitòria que va ser inaugurat l'1 de juny de 2021. Està regit per una fundació pública espanyola del mateix nom adscrita a l'Administració General de l'Estat. Té com a finalitats preservar i difondre els valors democràtics i ètics que encarnen les víctimes del terrorisme, construir la memòria col·lectiva de les víctimes i conscienciar al conjunt de la població per a la defensa de la llibertat i dels drets humans, i contra el terrorisme.
Està prevista l'obertura d'una altra seu a Madrid, centrada en el terrorisme jihadista. La Fundació Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme promou exposicions permanents i temporals, un arxiu i centre de documentació, programes educatius, línies de recerca i activitats de difusió nacional i internacional. Publica la revista Quaderns del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme. El director de la fundació és el periodista Florencio Domínguez Iribarren.
La llei 29/2011, de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Terrorismo, aprovada en el Congrés dels Diputats pel vot a favor de tots els partits polítics, excepte l'única diputada de UPyD, que es va abstenir, va encomanar al futur Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme el record i homenatge dels damnificats pels atemptats terroristes produïts a Espanya des de 1960. Seguint el seu mandat, i del Patronat que regeix a aquesta fundació, el Centre Memorial inclou a les víctimes del terrorisme reconegudes com a tal per la legislació vigent: les de les diferents branques d'ETA, les del terrorisme jihadista, les dels GRAPO, les de la ultradreta, les dels GAL, les del Batalló Basc Espanyol, les de grups comunistes com FRAP, etcètera. Com el seu propi nom indica, el Memorial està dedicat a les víctimes del terrorisme i no a les víctimes d'altres tipus de violències, que compten amb la seva legislació específica, com la Llei de Memòria Democràtica i les lleis d'abusos policials del País Basc i Navarra, així com amb els seus propis espais de record i homenatge.
El Memorial recull el testimoniatge d'alguns dels familiars de les 1.453 víctimes mortals del terrorisme i d'algunes de les 4.983 persones que van resultar ferides en atemptats terroristes a Espanya des de 1960. Per exemple, es pot escoltar el testimoniatge de la més antiga de les ferides indemnitzades pel Govern és una dona víctima d'un atemptat amb bomba del grup anarquista Defensa Interior al juliol de 1963 contra el departament de passaports de la Direcció General de Seguretat a Madrid. La dona tenia llavors 16 anys i va resultar greument ferida.
Història miniatura|263x263px|Placa en l'accés al Centre Memorial miniatura|230x230px|Panell amb la cronologia de la violència terrorista d'ETA miniatura|230x230px|Mostrari d'armament confiscat a comandos d'ETA miniatura|231x231px|Vitrina referent a les víctimes dels atemptats d'ETA en els cossos i forces de Seguretat de l'Estat miniatura|198x198px|Vitrina i panells referents al segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, i al moviment de rebuig social a ETA miniatura|227x227px|Reproducció del zulo on ETA va mantenir segrestat (1996-1997) a José Antonio Ortega Lara miniatura|230x230px|Panell sobre el terrorisme jihadista a Espanya i l'atemptat de l'11M a Madrid miniatura|230x230px|Vitrina sobre el terrorisme del GRAPO miniatura|210x210px|Panell sobre el terrorisme d'ultradreta a Espanya
Gènesi del projecte La llei 29/2011, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, aprovada amb un ampli consens parlamentari, contemplava la creació d'una Fundació destinada a preservar la memòria de totes les víctimes del terrorisme produïdes a Espanya des de l'1 de gener de 1960 fins a l'actualitat. A la fi de 2014 el Consell de Ministres va acordar nomenar una comissió de 14 experts dirigits per Florencio Domínguez Iribarren (entre els quals figuraven Javier Elzo, Reyes Mate, Gaizka Fernández Soldevilla o Joseba Arregi) per a definir les característiques del citat Centre Memorial. Després de diversos mesos de treball, el febrer de 2015 la comissió va donar a conèixer un informe que determina que el terrorisme ha marcat les últimes dècades de la història d'Espanya i que “ETA ha estat el principal perill al qual ha hagut d'enfrontar-se la democràcia espanyola”, sense oblidar que altres grups terroristes, com els de matriu jihadista, constitueixen avui dia “la màxima amenaça potencial per a la societat democràtica”.
Principis L'informe de la comissió d'experts va establir els principis fundacionals del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme: "Ha de ser alguna cosa més que un museu; s'ha de guiar per la mirada de les víctimes i subratllar-ne el caràcter individual. Ha de proporcionar informació i ser un espai apte per a la reflexió que, alhora, generi un impacte emocional en el visitant. Finalment, ha d'estar orientat especialment a la joventut, amb l'objectiu d'evitar que en el futur es torni a produir o a legitimar qualsevol forma de violència injustificada".
Execució del projecte El març de 2015 el president del Govern, Mariano Rajoy, va col·locar la primera pedra de les obres del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, en l'antiga seu del Banc d'Espanya de Vitòria, al costat del Casc Vell. El projecte, executat pel Grup TRAGSA, contempla la reforma integral de l'edifici, que té una superfície construïda d'uns 2.954 m² repartida en quatre plantes. El projecte original de l'edifici, de l'arquitecte José Yárnoz Larrosa, està datat en 1917. L'immoble va ser inaugurat en 1920.
Gestió del projecte El patronat de la Fundació Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, en els termes que estableixen els seus Estatuts, està constituït per diferents patrons en representació de l'Administració General de l'Estat, les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat d'Espanya), el Govern Basc, el Govern de Navarra, els Governs de les restants comunitats autònomes, l'Alcalde de Vitòria i les víctimes del terrorisme, tot això sota la presidència del President del Govern d'Espanya i la Presidència d'Honor de la Fundació de S.M el Rei Sr. Felip VI.
A més del patronat, la Fundació Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme completa la seva estructura amb una comissió executiva i un consell assessor de víctimes. Aquesta configuració garanteix que la gestió operativa i la veu dels afectats estiguin representades en els òrgans de decisió de l'entitat.
Centre documental
El Memorial comptarà amb un Centre de Documentació especialitzat en terrorisme i víctimes del terrorisme amb una quàdruple funció: 1) assegurar la conservació dels fons; 2) crear i mantenir un repositori digital de referència a nivell nacional; 3) facilitar els treballs de recerca; i 4) subministrar peces per a les exposicions permanents i temporals. Aquí s'intentaran reunir tots els fons (o còpies digitals dels mateixos) relacionats amb el moviment cívic, el moviment pacifista, les associacions i fundacions de víctimes, les FCSE, les bandes terroristes, etc. El prioritari és recuperar, centralitzar i digitalitzar tots aquells fons bibliogràfics, documentals, hemerogràfics, fotogràfics i audiovisuals que avui dia romanen dispersos i, en alguns casos, en males condicions o fins i tot corren el perill de desaparèixer.
El Centre Documental constarà de:
Arxiu, on es conservarà en òptimes condicions la documentació original cedida o dipositada, així com les fotocòpies de fons d'altres arxius. Biblioteca, especialitzada en la temàtica del terrorisme i les seves víctimes, on tindrà cabuda la bibliografia interdisciplinària més àmplia possible, tant la clàssica com les novetats editorials que vagin apareixent. Hemeroteca, on es guardaran dossiers de premsa, periòdics, revistes, etc. Fons fotogràfic, en el qual es mantindran fotografies provinents de mitjans de comunicació, fotògrafs professionals i altres orígens. Filmoteca, en la qual es mantindran documentals, pel·lícules, entrevistes i un altre tipus de vídeos en format físic. Banc de Memòria, on es farà el propi en format digital. Estarà especialment enfocat a la custòdia de testimoniatges de víctimes del terrorisme, tant les ja realitzades com les que es vagin fent en un futur, però també les d'altres actors clau, com a membres de les FCSE, jutges, advocats, periodistes, intel·lectuals, etc. Sala de desinfecció, reprografia i digitalització, en la qual els arxivers cuidaran de la documentació per a assegurar la seva conservació, així com la digitalitzaran i fotocopiaran quan sigui necessari. Sala de consulta, en la qual els investigadors acreditats consultaran els fons del Centre Documental sota la supervisió d'un arxiver i sempre respectant la legislació vigent.
Publicacions
El Centre Memorial impulsa l'edició d'obres acadèmiques, informes de recerca, quaderns, catàlegs i un altre tipus de publicacions. Molts d'aquests treballs són fruit de projectes de col·laboració amb equips científics adscrits a universitats com la UPV/EHU, la UNED, la Universitat de Navarra, etc. Alguns d'aquests projectes també han comptat amb el suport d'entitats com la Diputació Foral de Guipúscoa, CCOO, la Fundació Advocats d'Atocha, etc.
Activitats de divulgació
El Memorial, sigui de manera independent o en col·laboració amb altres entitats, desenvolupa diverses activitats de divulgació com congressos, cursos d'estiu i projectes digitals. Entre aquests últims, destaquen el Glosario Audiovisual de las Víctimas del Terrorismo, el Mapa del Terror, el Archivo Online sobre la Violència Terrorista al País Basc, el videojoc Concordia Bloggers i el pòdcast Relatos.
Educació
Entre les funcions del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme en l'àrea d'educació figuren les següents:
Preparar unitats didàctiques. Contribuir a la formació del professorat. Impulsar programes per a portar el testimoniatge de les víctimes a les aules (directament o de manera virtual). Promoure la visita d'escolars a l'exposició permanent del Centre Memorial. Organitzar conferències i seminaris relacionats amb el tema de l'educació. Gestionar cursos per a alumnes de la universitat.
Espai museístic El museu del Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme s'estructura en sis sales:
Aquí, ahir, a manera d'introducció. Espai Memorial, el lloc central de l'edifici. Història del terrorisme. Discursos i pràctiques de l'odi, la part sobre els perpetradors. Resposta al terror (policial, social, internacional, política i judicial). La veu de les víctimes.
Inauguració El Centre va ser inaugurat l'1 de juny de 2021 pels reis d'Espanya, Felip VI i Leticia Ortiz, acompanyats pel president del govern Pedro Sánchez, el lehendakari Iñigo Urkullu i l'alcalde de Vitòria, Gorka Urtaran. Durant el seu discurs, el monarca va defensar que «la memòria de les víctimes del terrorisme» és «consubstancial» als «valors constitucions», al mateix temps que va apel·lar a la seva «significació política» remarcant que representen la «defensa tot allò que el terrorisme pretén eliminar per a imposar el seu projecte totalitari i excloent». Felip VI va dir a més que les víctimes del terrorisme són «pilars ètics» del «sistema democràtic», així com símbols de «defensa de les llibertats i de l'estat de dret». Així mateix, va destacar el caràcter de «projecte pioner a Europa» del centre inaugurat en el vell edifici del Banc d'Espanya, situant-lo fins i tot «a l'avantguarda de memorials» a Europa.
Acolliment