Horb am Neckar és una ciutat al sud-oest de l'estat alemany de Baden-Württemberg. Està situada al riu Neckar, entre Offenburg a l'oest (uns 56 km de distància) i Tübingen a l'est (uns 29 km de distància). Té uns 25.000 habitants, dels quals uns 6.000 viuen a la ciutat principal de Horb, i la resta en 18 pobles i districtes associats que formen part del mateix municipi. Si es compta tot el municipi, és la ciutat més gran del districte de Freudenstadt.
Des de l'1 de gener de 1981, Horb am Neckar té l'estatus de Große Kreisstadt, que serveix com a centre de mida mitjana dins de la regió del Bosc Negre del Nord de la regió administrativa de Karlsruhe. També pertany a la Zona Cooperativa de la regió metropolitana de Stuttgart. Horb am Neckar opera una administració combinada amb les comunitats veïnes d'Empfingen i Eutingen im Gäu.
Geografia Horb es troba al marge oriental de la part nord del Bosc Negre, al Neckar. El nucli antic, ben conservat, amb un antic castell i jardins del castell i una plaça de mercat típica on encara es troba l'ajuntament, es troba en una carena amb vistes al Neckar. La ciutat moderna i els seus afores s'estenen per les valls dels dos rius.
Comunitats constituents A més de la ciutat principal de Horb, el municipi inclou diverses comunitats que estan reconegudes segons els termes de la reforma del govern local de Baden-Württemberg de la dècada del 1970, és a dir, tenen un consell i un president del consell electe. Aquestes són Ahldorf, Altheim, Betra, Bildechingen, Bittelbronn, Dettensee, Dettingen, Dettlingen, Dießen, Grünmettstetten, Ihlingen, Isenburg, Mühlen, Mühringen, Nordstetten, Rexingen i Talheim, aquesta última de les quals està formada per les anteriors comunitats independents d'Obertalheim i Untertalheim. Aquests s'anomenen formalment (per exemple, a finalitats postals) com a Horb-Ahldorf, Horb-Altheim, etc. També hi ha altres districtes amb noms diferents, com Hohenberg i Haugenstein, però sense límits reconeguts formalment, i nombrosos llogarets aïllats amb un grapat d'habitants, com ara Fronholzhof, Frundeckhof, Hohenberg, Markthof, Hohenberg, Heidfichthof, Markthof Auchtert-Höfe, Breitenbaum-Höfe, Josefshof, Käppleshof, Kegelhof, Isenburger Höfe, Buchhöfe, Kreuzhöfe, Plattenhöfe, Ziegelhof, Heidehöfe, Kapellenhöfe i Röteberg, sense oblidar els assentaments encara més petits com ara Prior Neck.
Municipis veïns Les següents ciutats i comunitats limiten amb Horb am Neckar, enumerant-les en el sentit de les agulles del rellotge començant per l'est: Eutingen im Gäu (Landkreis Freudenstadt), Starzach (a Landkreis Tübingen), Haigerloch (Zollernalbkreis), Empfingen (Landkreis Freudenstadt ), Sulkreis Glatten (Landkreis Rottweil), Sulkreis (Landkreis Rottweil), Schopfloch i Waldachtal (tots al Landkreis Freudenstadt), i finalment Haiterbach i Nagold, tots dos al Landkreis Calw).
Història miniatura|Col·legiata i monument emblemàtic de Horb am Neckar (2018) Horb es va documentar per primera vegada com o , que significa pantà en alt alemany antic, l'any 1090. Però com que l'alt alemany antic estava gairebé extingit en aquella època, se suposa que Horb és encara més antic que això.
El terreny pantanós al llarg del Neckar va obligar els constructors de la ciutat a situar-la entre els contraforts de la muntanya anomenada Schütteberg. Avui dia, el paisatge urbà es caracteritza per la ubicació de tota la ciutat històrica al cim d'un turó, cosa que la fa visible des de qualsevol direcció. miniatura|St. Ulrichskapelle a Betra-Neckarhausen, que té un valor històric Horb va ser documentada per primera vegada com a ciutat el 1228, i les primeres referències a un alcalde (Schultheiß) i un mercat es troben el 1244 i el 1277, respectivament. Fins al 1305, Horb va pertànyer als comtes palatins de Tübingen, i més tard als comtes de Hohenberg. El 1381, Horb va passar a ser possessió d'Àustria (Àustria Anterior) i va servir com a seu administrativa per al Vogt local. Més tard, el 1806, Horb va passar a formar part del Regne de Württemberg, i un any després es va convertir en un centre administratiu, l'Oberamt Horb. Les seves fronteres havien canviat diverses vegades en els anys següents, i el 1938 es va reorganitzar com a districte rural, el Landkreis Horb.
Les comunitats constitutives actuals Betra, Dettensee, Dettingen, Dettlingen i Dießen pertanyien al Principat de Hohenzollern-Sigmaringen des de 1803, on es van organitzar sota Oberamt Hechingen (i de 1838 a 1854, Oberamt Haigerloch). El 1925, Oberamt Hechingen es va convertir en Landkreis Hechingen.
Entre 1971 i 1975, un total de 18 municipis dels voltants, incloent-hi les comunitats esmentades anteriorment del districte de Hechingen, van ser assignats al Landkreis Horb o al seu successor legal, el Landkreis Freudenstadt. Els districtes de Horb i Hechingen es van dissoldre com a part de les reformes del govern local de Baden-Württemberg de 1973, i la major part del territori de Horb, inclosa la ciutat mateixa, va ser transferida a Freudenstadt, que ara forma part de la recentment creada Regierungsbezirk de Karlsruhe, recentment ampliada. Així és com una ciutat que abans pertanyia a Württemberg va passar a ser administrada des de l'antiga capital de Baden.
El 1979, Horb va superar els 20.000 habitants per primera vegada, cosa que va permetre a la ciutat sol·licitar al govern estatal de Baden-Württemberg que es convertís en una gran ciutat de districte (Große Kreisstadt); la sol·licitud va ser concedida, amb efecte a partir de l'1 de gener de 1981.
Religió A l'edat mitjana, Horb am Neckar formava part de la diòcesi de Constança, sota la supervisió local de l'arxidiaconat Vor dem Walde, amb seu a Dornstetten. Quan la Reforma protestant va arribar a Alemanya, Horb encara formava part de l'Àustria Anterior, i per tant va romandre majoritàriament catòlic juntament amb la resta d'Àustria. Després de la seva transferència al Regne de Württemberg, el territori va ser assignat a la diòcesi de Rottenburg (avui, Rottenburg-Stuttgart) i es va convertir en la seu d'un deganat. El 1976 es va fusionar amb el deganat de Freudenstadt per formar un nou deganat, que encara porta el nom de Freudenstadt però amb seu a Horb; conté gairebé totes les parròquies catòliques del Landkreis de Freudenstadt, majoritàriament protestant.
Actualment hi ha dues unitats pastorals (alemany Seelsorgeeinheiten) que operen al territori de Horb am Neckar: Seelsorgeeinheit Steinachtal comprèn les parròquies d'Altheim, Grünmettstetten, Bittelbronn, Untertalheim i Obertalheim; Seelsorgeeinheit Horb inclou parròquies del mateix Horb, Ihlingen i Isenburg, Bildechingen, Mühlen, Rexingen i Nordstetten, Ahldorf i Mühringen, juntament amb Wiesenstetten, que pertany al municipi d'Empfingen. Les parròquies de Betra, Dettensee, Dettingen, Dettlingen i Dießen pertanyen realment a l'arxidiòcesi de Friburg (deganat de Zollern) des de 1827, a causa de la seva antiga inclusió al Principat de Hohenzollern-Sigmaringen.
Al segle XIX, els protestants (luterans) també es van establir a Horb. El 1866, van poder establir-hi la seva primera congregació i, un temps més tard, van construir el seu propi lloc de culte, la Johanneskirche (Sant Joan). La comunitat amb seu a Horb forma part del districte de Sulz am Neckar dins de l'Església Evangèlica Luterana de Württemberg i inclou membres de les esglésies protestants del mateix Horb, d'Altheim, Isenburg, Grünmettstetten, Nordstetten i Bildechingen, així com del municipi veí d'Eutingen im Gäu. Una altra comunitat protestant amb seu a Dettingen inclou protestants a Betra, Dießen, Ihlingen i Rexingen, juntament amb els veïns de Fischingen i Glatt; una altra amb seu a Mühlen inclou els d'Ahldorf, Dettensee i Mühringen. Els protestants de Talheim (abans Obertalheim i Unterteilheim) pertanyen a la comunitat Heiterback-Talheim al districte de Nagold, i els de Bittelbronn i Dettlingen pertanyen a la comunitat Shopfloch al districte de Freudenstadt.
Referències
Categoria:Ciutats de Baden-Württemberg