LStockholms Banco (també conegut com el Banc de Palmstruch, ) va ser el primer banc europeu a imprimir bitllets. Va ser fundat l'any 1657 per Johan Palmstruch a Estocolm, va començar a imprimir bitllets el 1661, però va tenir dificultats financeres i va ser liquidat el 1667. L'Stockholms Banco va ser el precursor immediat del banc central de Suècia, fundat el 1668 com a Riksens Ständers Bank i rebatejat el 1866 com a Sveriges Riksbank, que és el banc central més antic del món que encara sobreviu.
Història Johan Palmstruch havia fet dues propostes fallides per a la creació d'una institució bancària a la dècada de 1650 abans que la seva tercera proposta, amb l'afegit de la promesa de pagar la meitat dels beneficis del banc a la corona, fos acceptada. El rei Carles X Gustau va signar així dos estatuts el 30 de novembre de 1656 per crear un banc de canvi i un banc de préstecs. El primer d'ells (que va obrir el juliol de 1657) acceptava dipòsits a canvi d'una quota (i sense generar interessos), de manera que el titular del compte podia retirar posteriorment els diners en efectiu o escriure xecs. El segon (que va obrir a principis de 1659) concedia préstecs, finançats pels propietaris del banc i garantits amb propietats. Aquests dos departaments es van combinar en l'Stockholms Banco amb Palmstruch com a director general.Deutsche Welle Kalenderblatt
El banc en si mateix no va ser una gran innovació, ja que era una imitació fallida dels grans i reeixits bancs d'Amsterdam i Hamburg que s'havien fundat a principis del segle XVII, però s'esperava que el banc ajudés a estabilitzar la moneda de Suècia. Suècia en aquell moment no tenia una moneda única, sinó que hi havia un daler encunyat en coure (kopparmynt) i un altre encunyat en argent (silvermynt). Com que el contingut metàl·lic d'un daler de coure havia de valer tant com el d'un de plata, això significava que els daler de coure eren monedes grans i pesades de la mida d'un plat. A la pràctica, però, el daler de plata valia més i aquests eren sovint acaparats, de manera que generalment només aquests grans kopparmynt daler estaven disponibles habitualment.
La primera gran innovació de Palmstruch en combinar aquests dos bancs va ser utilitzar els diners dipositats pels titulars de comptes per finançar els préstecs en lloc de requerir que el capital fos aportat per ell mateix o pels altres propietaris del banc. Això aviat va esdevenir un problema, ja que els dipòsits solien ser a curt termini i els préstecs a llarg termini, cosa que significava que els diners dipositats no estaven disponibles per ser retirats pels titulars dels comptes. Aquest problema es va fer més agut quan el contingut de coure de les monedes es va reduir un 17% el 1660, ja que els titulars dels comptes van exigir la devolució dels daler de coure que havien dipositat, ja que ara valien més com a metall que com a monedes. Va ser impossible per al banc complir aquestes peticions, ja que els diners s'havien lliurat com a préstecs.
Kreditivsedlar – els primers bitllets moderns d'Europa miniatura|300x300px|Bitllet de cent daler emès per l'Stockholms Banco i signat per Johan Palmstruch, 1666 La segona gran innovació de Palmstruch va ser la introducció de bitllets de paper com a solució als problemes del banc per equilibrar dipòsits i préstecs. Per cobrir les quantitats sol·licitades pels titulars dels comptes, el 1661 va començar a emetre notes de crèdit (Kreditivsedlar) en denominacions rodones que eren lliurement transferibles i avalades per la promesa de futur pagament en metall. Aquests van ser els primers bitllets europeus.
Aquests bitllets es van fer molt populars molt ràpidament pel simple fet que eren molt més fàcils de portar que els grans daler de coure, especialment per fer grans pagaments (es podia enviar una nota en un sobreanteriorment les monedes grans s'havien de transportar amb cavall i carro). Una altra raó va ser que quan es va reduir la quantitat de coure de les monedes, les monedes antigues es van retirar de la circulació més ràpidament del que es podien encunyar de noves, cosa que va significar que hi va haver una escassetat de diners que només es va poder resoldre substituint les monedes per bitllets.
Els primers bitllets, emesos el 1661, van ser signats pel mateix Palmstruch i pels altres empleats del banc. Aquests es van emetre en denominacions de 5, 25, 100 i 1000 daler de coure (kopparmynt).
Una segona sèrie d'aquests bitllets, coneguts com a Palmstruchare, es va emetre el 1666 en denominacions de 10, 25, 50 i 100 daler de plata (silvermynt).
Fracàs i llegat La invenció dels bitllets per part de Palmstruch va acabar causant més problemes dels que va resoldre. El banc va poder imprimir bitllets a una escala aparentment il·limitada i, a mesura que els préstecs van augmentar ràpidament el 1663, els préstecs del banc van deixar de dependre dels dipòsits d'altres titulars de comptes. A la tardor d'aquell any, els préstecs i l'emissió de bitllets havien assolit uns nivells tals que el valor dels bitllets va començar a caure.
Quan la gent tornava al banc perquè li fessin efectives les seves notes de crèdit, el banc no tenia prou metall reservat per satisfer totes aquestes peticions i a partir d'octubre el banc es va veure cada cop més obligat a rebutjar-les, cessant totalment les operacions el 1664. El govern i el Riksdag (Parlament suec) es van veure obligats a prendre el control, reduint els préstecs pendents i canviant els bitllets per monedes. La liquidació del banc es va completar el 1667 i Palmstruch va ser empresonat, culpat de les pèrdues del banc.
El 17 de setembre de 1668, el privilegi de Palmstruch per gestionar un banc va ser transferit al Riksens Ständers Bank, gestionat pel parlament. A causa del fracàs de l'Stockholms Banco, a aquest nou banc no se li va permetre emetre bitllets fins al segle XVIII. El Riksens Ständers Bank va ser rebatejat més tard com a Sveriges Riksbank i continua sent el banc central de Suècia fins als nostres dies.
Vegeu també Taula de Canvi de Barcelona Banco del Giro Hamburger Bank Banc d'Amsterdam
Referències
Enllaços externs 'Stockholms Banco' del Sveriges Riksbank
Categoria:Organitzacions de Suècia Categoria:Bancs desapareguts