Les Eleccions a Corts d'Aragó de 2023, que van donar lloc a la XI Legislatura, es van celebrar el 28 de maig de 2023, simultàniament amb eleccions a altres onze comunitats autònomes i eleccions locals a tot Espanya.

Antecedents Les Eleccions a Corts d'Aragó de 2019 van resultar en el parlament més fragmentat de la seva història, amb la formació de fins a vuit grups parlamentaris. El PSOE d'Aragó (PSOE-A) del president Javier Lambán va emergir com el partit polític més gran i va poder mantenir el govern a través d'un acord de coalició divers que incloïa Podem, el Partit Aragonès (PAR) i la Chunta Aragonesista (CHA). El Partit Popular d'Aragó (PP-A) va obtenir el pitjor resultat de la seva història, mentre que Ciutadans (Cs) va créixer amb la tercera posició. L'extrema dreta, representada per Vox, va entrar al parlament per primera vegada.

L'entrada del Partit Aragonès en un govern amb forces de l'esquerra va generar un profund malestar en els sectors més conservadors de la militància del partit i el febrer de 2023, mesos abans de les eleccions, el sector crític del propi comitè de govern del PAR va executar una moció de censura interna de forma traumàtica que va destituir Aliaga de la presidència de la formació.

Sistema electoral L'Estatut d'Autonomia d'Aragó estableix les competències i el funcionament de les Corts. La Llei Orgànica 5/1985, de règim electoral general regula els processos electorals a tot Espanya, inclosos els autonòmics, juntament amb la llei Llei 2/1987, de 16 de febrer, electoral de la comunitat autònoma d'Aragó.

Les Corts d'Aragó tenen 67 diputats elegits per representació proporcional. Les eleccions se celebren en tres circumscripcions provincials: Osca, Terol i Saragossa.

El repartiment d'escons es fa mitjançant el mètode D'Hondt entre les llistes presentades a cada província, amb un llindar mínim de vots per accedir a la distribució proporcional del 3%.

Hi voten tots els espanyols més grans de 18 anys empadronats a Aragó i en ple exercici dels seus drets polítics. El sistema electoral elimina el requisit de vot pregat, i facilita el vot d'espanyols residents a l'estranger.

Resultats +← 300px →Eleccions a Corts d'Aragó de 2023 Partit Vots % Escons Govern20x20px Partit Popular d'Aragó (PP)237,81735.51 1220x20px PSOE d'Aragó (PSOE)197,91929.55 120x20px Vox75,34911.25 420x20px Chunta Aragonesista (CHA)34,1635.1020x20px Coalició Existeix33,1904.96 20x20px Podem Aragó - Aliança Verda26,9234.02 420x20px Esquerra Unida d'Aragó (IU)20,9593.1320x20px Partit Aragonès (PAR)13,9882.09 220x20px Ciutadans - La Teva Aragó (Cs)8,5951.28 1220x20px Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA)3,3430.5020x20px Escons en Blanc (EB)2 8600,43Altres partits3 8230,57 -Vots vàlids 98,7767Vots en blanc1,62%Participació: Vots nuls1,23% Votants Cens

Conseqüències El Partit Popular d'Aragó (PP-A) va obtenir la primera posició, que es va beneficiar del col·lapse de Ciutadans (Cs). Juntament amb l'extrema dreta de Vox, el PP-A va aconseguir la majoria d'escons a les Corts. El govern anterior, format pel PSOE d'Aragó (PSOE-A), Podem, la Chunta (CHA) i el Partit Aragonès (PAR) sota el president aragonès durant dos mandats, Javier Lambán, es va quedar a cinc escons de la majoria, fins i tot amb el suport d'Esquerra Unida (IU).

Com a resultat, el líder del PP-A, Jorge Azcón, va poder convertir-se en nou president a través d'una coalició amb Vox. Aquest govern de coalició duraria fins al juliol de 2024, quan el líder de Vox, Santiago Abascal, va forçar la ruptura de tots els governs PP-Vox a nivell autonòmic per una controvèrsia estatal sobre la distribució de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes, després de la qual cosa el PP va quedar en minoria.

Referències

2023 Arago