miniatura|Insígnia del comes a la Notitia dignitatum: bosses de monedes i lingots de mineral que simbolitzen el seu control sobre mines i cases de la moneda, així com el codicil del seu nomenament. El comte del sagrat obsequi (en llatí, comes sacrarum largitionum o comes sacrae largiti ---literalment, comte de la(s) sagrada(s) llarguesa(s), en grec, κόμης τῶν θείων θησαυρῶν, literalment comte dels sagrats tresors), era un dels principals funcionaris públics de l'administració del Baix Imperi romà i dels primers segles de l'Imperi Romà d'Orient. Era l'encarregat d'administrar les finances de l'imperi i, com a tal, una mena de ministre d'economia, finances i hisenda.
Història La primera referència històrica del càrrec de la qual es té notícia és dels anys 342-345, durant el regnat de l'emperador Constanci II, encara que s'accepta que el càrrec va ser creat en el 318 per l'emperador Constantí I, o, potser, com a part de les reformes de l'administració romana escomeses per l'emperador Dioclecià entorn l'any 290 El càrrec vindria a substituir al del a rationibus, assessor de finances dels emperadors durant l'Alt Imperi romà.
Com en el cas de l'a rationibus, el comes tenia sota la seva responsabilitat la supervisió de tots aquells sectors financers que es trobessin fora de les competències dels prefectes del pretori, com ara, les taxes i impostos sobre senadors, la recaptació del chrysargyron (la collatio lustralis, un impost sobre les rendes del treball al qual estaven subjectes comerciants, artesans, usurers, prostitutes, advocats i en general tots aquells que percebessin una remuneració pel seu treball, a excepció dels metges, mestres i agricultors), taxes de duanes, mines, molins i manufactures de l'estat; així mateix, controlava la política monetària de l'estat per mitjà de la gestió de les seques.
Inicialment, també estava a càrrec de les finances privades de l'emperador i la cort, però aquestes competències van passar a les mans del comes rerum privatarum (comte dels assumptes privats) a la fi del . No obstant això, el comte del sagrat obsequi va retenir la dignitat de comes sacrae vestis de l'emperador.Kazhdan 1991, vol. 1, « Comes sacrarum largitionum », p. 486. Així mateix, supervisava les labors d'altres comes imperials:
El comes auri: encarregat de l'encunyació de moneda Tres comtes d'obsequis provincials per a Itàlia, Àfrica i Il·líria El comes commerciorum per a la supervisió del comerç a l'Il·líria El comes metallorum responsable de les mines d'or d'Il·líria.
El comes va anar perdent importància a partir de finals del segle V, especialment una vegada l'emperador Anastasi I (491-518) va abolir el detestat chrysagyron. Això li va restar gran part de les seves competències, atès que la major part de la política econòmica del govern tardo-romà i de l'Imperi d'Orient requeia en altres oficials, com el prefecte del pretori. No obstant això, el càrrec es va mantenir com un dels principals ministres de finances, a càrrec d'una sèrie d'oficines (scrinia) amb nombrosos subordinats en una gran xarxa d'oficines provincials. Després de la pèrdua d'Egipte, el Llevant i Itàlia, el càrrec va decaure encara més. L'últim comte del qual es té constància apareix durant el regnat de l'emperador Focas (r. 602–610). Va ser substituït pel càrrec d'sakellarios i el logothetes tou genikou, que es van mantenir com els principals ministres de finances fins al segle XI.Bury 1911, p. 78.
Referències
Bibliografia Bury, John B. (1911). The Imperial Administrative System of the Ninth Century: With a Revised Text of the Kletorologion of Philotheos. Londres: Oxford University Press Kajdan, Alexander Petrovich (1991). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova Iorque e Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-504652-8
Categoria:Magistratures romanes