Nomy Arpaly és una filòsofa estatunidenca. Els seus principals interessos de recerca inclouen l'ètica, la psicologia moral, la teoria de l'acció i el lliure albir. És professora de filosofia a la Universitat Brown.
Educació i carrera professional Arpaly va obtenir una doble llicenciatura en filosofia i lingüística a la Universitat de Tel Aviv el 1992, i un doctorat en filosofia a la Universitat de Stanford el 1998. Va acceptar un lloc com a professora assistent visitant a la Universitat de Michigan, Ann Arbor, durant el trimestre 1998-1999, abans de convertir-se en professora assistent a la Universitat Rice, on va estar-hi fins al 2003. Aquest mateix any, va assumir la plaça de professora assistent a la Universitat Brown, on posteriorment va ser ascendida a professora associada el 2006 i després a professora de filosofia el 2014.
Treball filosòfic Arpaly és autora o coautora de tres llibres: Unprincipled Virtue: an Inquiry into Human Agency (2002), Merit, Meaning, and Human Bondage: an Essay on Free Will (2006), i (amb Timothy Schroeder) In Praise of Desire (2014). A més, ha escrit diversos articles revisats per experts que tracten temes com l'ètica, la psicologia moral i la teoria de l'acció.
A Unprincipled Virtue: an Inquiry into Human Agency, es proposa desenvolupar una manera sistemàtica de determinar si un individu és culpable o lloable. Arpaly s'esforça per refutar diversos filòsofs destacats que han tractat el tema anteriorment (inclosos Kant i Aristòtil), però se centra principalment en desenvolupar la seva pròpia teoria de la lloabilitat, una teoria on les persones són lloables o culpables pels seus actes variant segons les seves motivacions morals i (en el cas de la culpabilitat) amb la quantitat de la seva indiferència moral. Resumeix aquest concepte com a "Lloabilitat com a resposta a les raons morals". Arpaly vertebra una visió escèptica i deflacionista de la idea d'autonomia, assenyalant que almenys vuit nocions separades de la idea d'autonomia es troben a la literatura filosòfica moderna, i planteja el dubte que es necessiti autonomia de qualsevol tipus perquè una acció sigui lloable. Una de les contribucions més significatives d'aquesta obra és com manifesta els defectes presents en la majoria dels debats filosòfics anteriors sobre el tema: l'ús de models excessivament simples i sense matisos en discussions prèvies sobre la lloança. Una de les afirmacions centrals d'Unprincipled Virtue és que l'assistència que Huckleberry Finn presta a Jim és moralment digna tot i que Huck creu activament que està fent alguna cosa malament, i que l'akràsia de vegades pot ser un estat més racional que l'autonomia individual.
Referències
Categoria:Professors de la Universitat de Brown Categoria:Filòsofs estatunidencs Categoria:Acadèmics Categoria:Alumnes de la Universitat de Tel-Aviv Categoria:Alumnes de la Universitat Stanford Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1973