Montagu Collet Norman, 1r baró de Norman o simplement Montagu Norman DSO PC (6 de setembre de 1871 – 4 de febrer de 1950) va ser un banquer anglès, conegut principalment pel seu paper com a Governador del Banc d'Anglaterra des de 1920 fins a 1944 i per ser un dels impulsors de l'Organització Econòmica i Financera de la Societat de Nacions.

Norman va dirigir el banc durant el període més difícil de la història econòmica britànica moderna i va destacar pel seu caràcter una mica desimbolt i la seva aparença artística. Una figura molt influent, Norman, segons The Wall Street Journal, va ser qualificat com "el dictador monetari d'Europa", un fet que ell mateix va admetre davant la Cort del Banc el 21 de març de 1930. L'economista i membre de la Cort John Maynard Keynes va dir d'ell: "Montagu Norman, sempre absolutament encantador, sempre absolutament equivocat".

En els darrers anys, la reputació de Norman s'ha vist perjudicada després de confirmar-se que va ajudar amb les transferències d'or txec a l'Alemanya de Hitler dos mesos després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. En aquesta segona ocasió, el govern del Regne Unit va intervenir per a bloquejar la iniciativa de Norman.

Primers anys i servei militar Norman era el fill gran de Frederick Norman i Lina Susan Penelope Collet, filla de Sir Mark Wilks Collet, qui també havia estat governador del Banc d'Anglaterra. La família Norman era molt coneguda en el món de la banca. El germà de Montagu, Ronald Collet Norman, i el seu nebot, Mark Norman, es van convertir en destacats banquers. El rebesnebot de Montagu, David Norman, també ha tingut una carrera d'èxit a la City de Londres. Montagu Norman es va educar a l'Eton College i va passar un any al King's College de Cambridge. També es va unir a la milícia del 4t de Bedfordshire i Hertfordshire el 1894 i va servir a la Segona Guerra bòer. Va ser guardonat amb l'Orde del Servei Distingit el 1901.

Banca comercial Després de passar un temps a Europa, es va incorporar al Martins Bank el 1892, on el seu pare era soci. El 1894 es va unir a Brown, Shipley & Co., on el seu avi matern era soci, i el 1895 a Brown Bros. & Co. de Nova York. Es va convertir en soci de Brown Shipley l'any 1900 abans de marxar cap a Sud-àfrica. Es va retirar del banc el 1915.

Banc d'Anglaterra Es va convertir en director del Banc d'Anglaterra el 1907 i, durant la Primera Guerra Mundial, va ser assessor financer de diversos departaments governamentals. Va ser nomenat Subgovernador del Banc d'Anglaterra el 1917 i va esdevenir Governador el 1920. Va orquestrar l'absorció de l'Anglo-Austrian Bank a Viena per part del banc i la creació de l'Anglo-Czechoslovak Bank a Praga. Sota la direcció de Norman, el banc va experimentar un canvi significatiu. Va ser partidari del retorn al patró or el 1925, que ell anomenava "a prova de murris",Nicholas Crafts, “Walking wounded: The British economy in the aftermath of World War I” dated 27 August 2014 at voxeu.org malgrat l'oposició de l'economista John Maynard Keynes. El 1931, en el moment més àlgid de la Gran Depressió, Norman va comentar: "A menys que es prenguin mesures dramàtiques per a salvar-lo, el sistema capitalista a tot el món civilitzat s'haurà enfonsat en un any"; va demanar prestat 250 milions de dòlars en un intent de frenar els atacs especulatius contra la lliura. Més tard aquell mateix any, però, el Regne Unit es va veure obligat a abandonar permanentment el patró or després que la publicació de l'Informe May sobre el dèficit pressupostari britànic provoqués una nova crisi financera. En aquell moment, Norman tornava d'un creuer pel Canadà i no es va assabentar de la notícia fins que va atracar al Regne Unit.

Norman era amic íntim del president del Banc Central Alemany Hjalmar Schacht, que va servir al govern de Hitler com a president del Reichsbank i ministre d'Economia entre 1934 i 1937. Norman era tan proper a la família Schacht que va ser el padrí d'un dels nets d'aquest.Forbes, Neil (2000), Doing Business with the Nazis. Ambdós eren membres de l'Anglo-German Fellowship i del Banc d'Assentaments Internacionals.

Tot i que en el passat el paper de Norman en la transferència d'or txec al Règim nazi el març de 1939 era incert, una acurada investigació de l'historiador David Blaazer en els arxius interns del Banc d'Anglaterra ha demostrat que Norman va autoritzar conscientment la transferència d'or txec des del compte número 2 de Txecoslovàquia al Banc d'Assentaments Internacionals cap al compte número 17, el qual Norman sabia que estava gestionat pel Reichsbank alemany. En un termini de deu dies, els diners s'havien transferit a altres comptes. A la tardor de 1939, dos mesos després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Norman va tornar a donar suport a les transferències d'or txec a l'Alemanya de Hitler. En aquesta ocasió, el govern va intervenir per a bloquejar la iniciativa de Norman. Es va retirar del banc el 1944.

Premis i reconeixements Després de la seva jubilació, va ser elevat a la noblesa com a baró Norman, de St Clere al comtat de Kent, el 13 d'octubre de 1944. A més de rebre l'Orde del Servei Distingit, Norman va ser nomenat membre del Consell Privat del Regne Unit el 1923 i va ser nomenat Gran Oficial de l'Orde de la Corona (Bèlgica).

Vida personal miniatura|St Clere, a prop de Sevenoaks, Kent El 2 de novembre de 1933, Norman es va casar amb Priscilla Cecilia Maria Reyntiens, regidora de Londres i néta de Montagu Bertie, 7è comte d'Abingdon. D'aquest matrimoni en va tenir dos fillastres; Sir Simon Towneley i Sir Peregrine Worsthorne. El baró Norman i Cecilia no van tenir fills i, a la seva mort, va deixar la major part del seu patrimoni al seu nebot, el brigadier Hugh Norman.

El 1944, mentre visitava el seu germà a la seva finca rural de Hertfordshire, Norman va sortir a passejar i va ensopegar, patint una lesió de la qual mai es va recuperar.

Des de 1904, la residència de Norman a Londres va ser Thorpe Lodge, a Airlie Gardens, prop de Campden Hill a Kensington, que s'havia construït cap al 1816. Norman va treballar amb Walter Knight Shirley i Ernest Gimson per a modernitzar la casa i redecorar-la segons l'estil Arts and Crafts. El baró Norman va morir a Thorpe Lodge el 1950 a causa d'un atac apoplèctic. Més tard, la casa va passar a formar part de la Holland Park School.

Durant la seva vida matrimonial, va viure al senyoriu de St Clere a Kemsing, Kent, que havia adquirit del seu oncle el 1935.

Referències

Bibliografia addicional Ahamed, Liaquat, Lords of Finance: The Bankers Who Broke the World, Penguin Books, 2009. Boyle, Andrew, Montagu Norman. A Biography, Cassell, 1967. Hargrave, John, Professor Skinner alias Montagu Norman, Wells Gardner, Darton & Co., [pub. 1939].

Enllaços externs

Banking with Hitler

Categoria:Morts el 1950 Categoria:Banquers europeus Categoria:Alumnes de l'Eton College Categoria:Alumnes del King's College, Cambridge Categoria:Persones de Kensington Categoria:Economistes londinencs Categoria:Empresaris londinencs Categoria:Companys de l'Orde del Servei Distingit Categoria:Gran oficial de l'orde de la Corona (Bèlgica) Categoria:Nascuts el 1871